Ves al contingut principal

Editorial del Diari de Girona; Retorn a la beneficiència


Ha causat una enorme sorpresa que l'Ajuntament de Girona hagi concedit, llevat que es produeixi una rectificació de moment no contemplada, la gestió de les zones blaves a l'empresa madrilenya Setex en perjudici d'una entitat social com la gironina Mifas, que no només va ser la primera que va gestionar aparcaments de pagament a la ciutat, sinó que té una notable experiència en diferents municipis de les comarques gironines tant en gestió i explotació de zones blaves com en vigilància, cobrament i gestió d'aparcaments i en servei de grues. Malgrat que, de moment, les explicacions de l'Ajuntament han sigut escasses, tot apunta que, en el concurs, l'oferta de Mifas va ser la millor en l'apartat tècnic, però es va veure superada per Setex en l'econòmic. Caldria que l'Ajuntament expliqués detalladament com repercutirà en els gironins aquest suposat benefici econòmic. Setex, propietat del president de la patronal espanyola del sector, no té presència a Catalunya, però sí en nombrosos municipis de l'Estat.
Per tant, és normal que una gran empresa pugui presentar, almenys en teoria, una millor oferta econòmica que una entitat social que limita el seu àmbit d'actuació a les comarques gironines. Un concurs depèn sempre de les prioritats que marqui el plec de condicions. Mifas, en canvi, tenia al seu favor l'experiència i la part tècnica, a més de la funció social que desenvolupa a Girona des de l'any 1979.
Un cop s'han adonat del que suposa per a Mifas la pèrdua d'aquesta gestió, l'Ajuntament, com informava ahir el nostre diari, està buscant alternatives per compensar l'entitat de discapacitats físics. Una de les propostes plantejades seria una subvenció d'uns 500.000 euros per repartir entre l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat. És allò que se'n diu el negoci d'en Met i les cabres. Primer perquè, si es confirma, el cost acabarà superant el suposat benefici de la concessió a Setex. I, segon, perquè un dels grans èxits de Mifas en els últims trenta anys ha sigut la integració laboral dels discapacitats. Recuperar la beneficència per als discapacitats és com retornar al túnel del temps.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…