Ves al contingut principal

Editorial del Diari de Girona; Retorn a la beneficiència


Ha causat una enorme sorpresa que l'Ajuntament de Girona hagi concedit, llevat que es produeixi una rectificació de moment no contemplada, la gestió de les zones blaves a l'empresa madrilenya Setex en perjudici d'una entitat social com la gironina Mifas, que no només va ser la primera que va gestionar aparcaments de pagament a la ciutat, sinó que té una notable experiència en diferents municipis de les comarques gironines tant en gestió i explotació de zones blaves com en vigilància, cobrament i gestió d'aparcaments i en servei de grues. Malgrat que, de moment, les explicacions de l'Ajuntament han sigut escasses, tot apunta que, en el concurs, l'oferta de Mifas va ser la millor en l'apartat tècnic, però es va veure superada per Setex en l'econòmic. Caldria que l'Ajuntament expliqués detalladament com repercutirà en els gironins aquest suposat benefici econòmic. Setex, propietat del president de la patronal espanyola del sector, no té presència a Catalunya, però sí en nombrosos municipis de l'Estat.
Per tant, és normal que una gran empresa pugui presentar, almenys en teoria, una millor oferta econòmica que una entitat social que limita el seu àmbit d'actuació a les comarques gironines. Un concurs depèn sempre de les prioritats que marqui el plec de condicions. Mifas, en canvi, tenia al seu favor l'experiència i la part tècnica, a més de la funció social que desenvolupa a Girona des de l'any 1979.
Un cop s'han adonat del que suposa per a Mifas la pèrdua d'aquesta gestió, l'Ajuntament, com informava ahir el nostre diari, està buscant alternatives per compensar l'entitat de discapacitats físics. Una de les propostes plantejades seria una subvenció d'uns 500.000 euros per repartir entre l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat. És allò que se'n diu el negoci d'en Met i les cabres. Primer perquè, si es confirma, el cost acabarà superant el suposat benefici de la concessió a Setex. I, segon, perquè un dels grans èxits de Mifas en els últims trenta anys ha sigut la integració laboral dels discapacitats. Recuperar la beneficència per als discapacitats és com retornar al túnel del temps.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.