Ves al contingut principal

Marita Iglesias ens deixa

A través del Facebook de l'Antonio Centeno m'assabento que avui ens ha deixat Marita Iglesias una de les màximes impulsores del moviment de  Vida Independent a l'estat espanyol.

Puc dir que fa molts anys que la coneixia ja que ella, juntament amb el seu company en Juan José Maraña i en Domingo Dosil varen ser els fundadors de l'actual COGAMI, Confederació Gallega de Discapacitats Físics. La Marita va portar durant molt temps la bona marxa de l'entitat i la seva preparació va impulsar un bon grapat de programes europeus. De fet ella mateixa va ser la representat durant un temps dels discapacitats físics en algunes organitzacions europees. En els darrers temps impulsava amb gran dedicació i eficàcia la vida independent de les persones amb discapacitat física des de la perspectiva d'una acció i combat pels drets de les persones, no tant des de les organitzacions i agrupacions clàssiques que tots coneixem. 

Era un dona avançada al seu temps i segurament no ha pogut veure -lamentablement- el resultat de la seva feina. Penso que la gent amb discapacitat tenim un exemple a seguir i crec que hem de transmetre el nostre màxim agraïment per la feina i la coherència que va marcar durant tota la seva vida. Hem tingut sort de tenir-la amb nosaltres i avui la seva marxa és dolorosa. Tinc molts bon records i sento que una part de tot allò que vàrem treballar podria perdre's. No cal dir que era una dona molt valenta, ho era i molt. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.