Ves al contingut principal

Marita Iglesias ens deixa

A través del Facebook de l'Antonio Centeno m'assabento que avui ens ha deixat Marita Iglesias una de les màximes impulsores del moviment de  Vida Independent a l'estat espanyol.

Puc dir que fa molts anys que la coneixia ja que ella, juntament amb el seu company en Juan José Maraña i en Domingo Dosil varen ser els fundadors de l'actual COGAMI, Confederació Gallega de Discapacitats Físics. La Marita va portar durant molt temps la bona marxa de l'entitat i la seva preparació va impulsar un bon grapat de programes europeus. De fet ella mateixa va ser la representat durant un temps dels discapacitats físics en algunes organitzacions europees. En els darrers temps impulsava amb gran dedicació i eficàcia la vida independent de les persones amb discapacitat física des de la perspectiva d'una acció i combat pels drets de les persones, no tant des de les organitzacions i agrupacions clàssiques que tots coneixem. 

Era un dona avançada al seu temps i segurament no ha pogut veure -lamentablement- el resultat de la seva feina. Penso que la gent amb discapacitat tenim un exemple a seguir i crec que hem de transmetre el nostre màxim agraïment per la feina i la coherència que va marcar durant tota la seva vida. Hem tingut sort de tenir-la amb nosaltres i avui la seva marxa és dolorosa. Tinc molts bon records i sento que una part de tot allò que vàrem treballar podria perdre's. No cal dir que era una dona molt valenta, ho era i molt. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…