Ves al contingut principal

Madrid - Tòquio

No és una bona notícia que Madrid no sigui la capital olímpica de l'any 2020. No ho és perquè econòmicament hagués que els Jocs haguessin estat a prop de casa. Girona està a tres hores de tren de la capital espanyola i això també hauria tingut algun benefici per a nosaltres. No ho sé. Ara ja no ho sabrem. L'altre qüestió és l'accessibilitat de Madrid que sempre he discutit i reclamat. Els Jocs Olímpics eren l'excusa perfecte per fer-hi un cop de cap d'una vegada per totes. Madrid, que és una ciutat que estimo -vaig viure-hi 10 anys- és molt difícil per la gent amb alguna discapacitat física. 

Precisament la setmana passada una bona amiga va explicar-me que havia estat al Japó durant 15 dies i que l'hi havia agradat molt. Va comentar-me detalls molt interessants, però també va dir-me que en el tema de l'actitud cap a les persones amb discapacitat és molt diferent d'aquella que defensem aquí. Els japonesos hauran d'aprofitar els Jocs Paralímpics per fer alguns canvis de cultura envers a la gent que són diferents però que poden tenir una especial validesa. Penso que és una oportunitat que sabran treure-hi el benefici que cal. 

Suposo que la imatge espanyola en els darrers temps no és la millor; econòmicament deprimida, institucionalment festivalera i una manca d'il·lusió en general no deuen haver contribuït massa davant les altres opcions. Hem d'admetre que Madrid és una gran ciutat que li manquen fer un jocs, més enllà de la seva alcaldessa actual que no acaba de ser el millor pilar per capitanejar un gran projecte com aquest. Tard o d'hora guanyarà i això serà una bona notícia, suposo que hi haurà gent diferent. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.