Ves al contingut principal

Octubre, el mes que és dibuixa el 2014

Comença el mes d'octubre i ja es dibuixen les previsions econòmiques del proper any que seran protagonistes en aquest darrer trimestre. El govern central ha sortit en escena informant que les pensions del 2014 pujaran un 0,25 per cent i els sous del funcionaris quedarà novament congelat. No calen gaires comentaris. També ens diuen que l'endeutament d'Espanya serà ja del 100 per cent del PIB; vol dir que deurem tot el que produïm durant un any, uns 1,2 bilions d'Euros.

A la casa catalana les coses no estan massa clares tampoc. El Conseller Felip Puig va afirmar la setmana passada que la crisi s'ha acabat i que les empreses han de deixar de rebre subvencions. No sabem si les declaracions estaven fetes en una trobada d'amics. No sé de quines subvencions està parlant en Puig. També està molt bé això de declarar la crisi per finalitzada i tenir un atur de gairebé 700 mil persones, suposem que el Conseller deu tenir més notícies que la resta de ciutadans i que una estona d'aquestes ho explicarà una mica millor.

També començarà el ball pressupostari a la ciutat de Girona. Estem esperant que arribin les primeres notícies, els números que l'Ajuntament de la capital pensa dibuixar i de com haurà anat el 2013 que encara té forces vagons. De moment l'Alcalde Puigdemont està entestat en comprar la col·lecció Santos Torroella i això portarà cua, la de la lògica i el sentit comú.  Com explicar a una ciutat en crisi i amb ciutadans amb molts problemes que la prioritat del seu consistori és gastar-se 4 milions d'euros en una col·lecció d'art. 

Arriba octubre i entrarem de ple en el curs polític i econòmic i convé tenir present com s'escriuen les previsions de 2014 que serà un any essencial per sortir de tota aquesta situació econòmica que sens dubte és el principal problema que tots estem visquen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.