Ves al contingut principal

De la grossa a l'estat de pietat


L'altre dia passejant per la Rambla de Girona veient la Fira del Dibuix de Sant Narcís vaig veure que s'hi feia publicitat la nova Loteria Catalana, concretament de la Grossa de Cap d'any. El capgros, o -millor dit, la capgrossa- feia les gràcies a tota la mainada que la miraven amb molta curiositat. M'estranya que el reclam publicitari d'una cosa que no és massa infantil -el joc de loteries- sigui precisament una figura que és més pròpia d'una festa major que no pas d'un negoci econòmic del joc, encara que aquest estigui patrocinat pel govern de Catalunya. Em fa gràcia, -millor dit, no massa- que l'excusa per jugar a la Grossa diguin que els beneficis aniran destinats a l'atenció a la infància, deixant en mans del ciutadans i la seva consciència el fet que suposa de no jugar-hi, vol dir no contribuir a que els problemes de la infància d'aquest país quedin sense resoldre, més enllà dels impostos que paguem, siguin de l'estat, de l'autonomia o del municipi. Em sembla fort que juguem amb coses d'aquestes, personalment ho trobo de mal gust.

Afortunadament aquest cop no han tirat dels minusvàlids i altres col·lectius que es posen d'excusa per fer recaptacions en plan almoina amb la comèdia habitual de que també el país té una gran consciència nacional i patriòtica. Hem arribat a un punt que la solidaritat entre els propis ciutadans d'aquest país ha de ser una cosa extraordinària i això és la prova de resistència que ens determina el grau de patriotisme que tenim entre tots. 

No sabem si Madrid ens roba, si Barcelona també ho fa i si Castellfollit de la Roca posem per cas també ho fa, però aquests sainets que el propi Govern munta per resoldre imatge i patriotisme al mateix temps són -pel meu punt de vista- intolerables. I tot això per no parlar de taps de plàstic que ara són l'excusa de tot per pagar cadires de rodes, investigacions científiques i altres miracles que l'estat del benestar no pot assumir. Això ja comença a ser el que un amic meu de Mallorca diu des de fa temps, estem a punt d'arribar a l'estat de pietat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…