Ves al contingut principal

De la grossa a l'estat de pietat


L'altre dia passejant per la Rambla de Girona veient la Fira del Dibuix de Sant Narcís vaig veure que s'hi feia publicitat la nova Loteria Catalana, concretament de la Grossa de Cap d'any. El capgros, o -millor dit, la capgrossa- feia les gràcies a tota la mainada que la miraven amb molta curiositat. M'estranya que el reclam publicitari d'una cosa que no és massa infantil -el joc de loteries- sigui precisament una figura que és més pròpia d'una festa major que no pas d'un negoci econòmic del joc, encara que aquest estigui patrocinat pel govern de Catalunya. Em fa gràcia, -millor dit, no massa- que l'excusa per jugar a la Grossa diguin que els beneficis aniran destinats a l'atenció a la infància, deixant en mans del ciutadans i la seva consciència el fet que suposa de no jugar-hi, vol dir no contribuir a que els problemes de la infància d'aquest país quedin sense resoldre, més enllà dels impostos que paguem, siguin de l'estat, de l'autonomia o del municipi. Em sembla fort que juguem amb coses d'aquestes, personalment ho trobo de mal gust.

Afortunadament aquest cop no han tirat dels minusvàlids i altres col·lectius que es posen d'excusa per fer recaptacions en plan almoina amb la comèdia habitual de que també el país té una gran consciència nacional i patriòtica. Hem arribat a un punt que la solidaritat entre els propis ciutadans d'aquest país ha de ser una cosa extraordinària i això és la prova de resistència que ens determina el grau de patriotisme que tenim entre tots. 

No sabem si Madrid ens roba, si Barcelona també ho fa i si Castellfollit de la Roca posem per cas també ho fa, però aquests sainets que el propi Govern munta per resoldre imatge i patriotisme al mateix temps són -pel meu punt de vista- intolerables. I tot això per no parlar de taps de plàstic que ara són l'excusa de tot per pagar cadires de rodes, investigacions científiques i altres miracles que l'estat del benestar no pot assumir. Això ja comença a ser el que un amic meu de Mallorca diu des de fa temps, estem a punt d'arribar a l'estat de pietat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.