Ves al contingut principal

Pobresa energètica, article de Xavier Amores al DdGI


Article que publica el company Xavier Amores, regidor del grup Municipal del PSC a l'Ajuntament de Girona en el Diari de Girona d'avui dimarts 26 de novembre. 

Xavier Amores, Regidor del PSC a l'Ajuntament de Girona.

Fa uns dies en Jordi Vilamitjana escrivia sobre la terrible sensació de passar fred que patiran moltes famílies gironines, i com d'estremidor és pensar que molts nens només notaran l'escalf de la calefacció en les hores escolars. És una reflexió colpidora, i a la vegada ben real, i que de manera més tècnica es defineix com pobresa energètica. Els experts diuen que és aquella situació que pateixen les llars que no tenen la capacitat de pagar una quantitat de serveis d'energia suficient per disposar d'una situació de confort mínima, o quan un percentatge molt rellevant dels seus ingressos van destinats a pagar la factura energètica. Es calcula que al voltant d'un 10% de la població pateix aquesta problemàtica. 

Tres factors condicionen aquest fenomen en augment: els minvants ingressos familiars, els costos energètics creixents i la poca qualitat de les llars en relació amb la seva eficiència en el consum d'energia tèrmica. Pensem en el fort impacte dels increments en el rebut de la llum sobre els 7.500 aturats de la ciutat o els nostres pensionistes. Des de l'inici de la crisi es parla de pujades en els serveis d'aproximadament un 50%, i alguns estudis ens diuen que durant la crisi les companyies elèctriques han executat al voltant d'un milió de talls de subministrament per impagament de clients residencials a Espanya. Les conseqüències per la salut són ben greus, i més enllà de la intensificació de determinades malalties, es calcula que fins a 9.000 persones poden morir de manera prematura cada any a causa de la pobresa energètica, més atès l'altíssim percentatge del 20% de mortaldat addicional durant l'hivern.
Molts ajuntaments com el de Girona fa anys que ajuden els més afectats, però són mesures reactives, de caràcter més aviat pal·liatiu. És per això que el PSC a Girona vam proposar el passat juny -amb l'abstenció del govern municipal- crear una taula per combatre la pobresa energètica amb un enfocament més holístic que els duts a terme fins ara i que només ens porten a augmentar any rere any la partida d'urgències per ajudar unes poques famílies. Cal sensibilitzar i informar sobre la problemàtica, així com dotar als ciutadans de les eines per prendre decisions que vagin en el seu benefici per estalviar. Però més important encara, hem d'aconseguir disposar a mitjà termini d'un parc d'habitatges on fins i tot les llars de rendes més baixes satisfacin la seva demanda de serveis d'energia a un preu just. Per què no impulsar algun projecte pilot en algun dels blocs de llars dels barris més afectats per la pobresa energètica perquè utilitzin sistemes de calefacció més econòmics, centralitzats i que integrin energies renovables o millorar l'aïllament de cobertes i façanes? El futur passa per implicar en decisions estratègiques els col·lectius, les comunitats de veïns. A més, la rehabilitació energètica en edificis vells és una oportunitat per crear ocupació local. Imaginem què passaria si la ciutat fos capaç d'integrar en un sol pla l'objectiu social de reduir la pobresa energètica, l'impuls de la sostenibilitat i la creació d'ocupació. Amb convenciment i lideratge polític Girona pot ser pionera en aquest camp i ajudar molts gironins que pateixen fred; una smart city de debò no pot ser indiferent a aquesta problemàtica.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.