Ves al contingut principal

Vandalisme polític

El cinisme del President Fabra, de la Generalitat Valenciana és de jutjat de guàrdia. Avui anunciava davant la seva ciutadania que no pot mantenir una televisió pública perquè ha de prioritzar les polítiques socials que són responsabilitat de la seva administració. Fins allà on jo sé, puc dir que el govern de València té pendent de pagament moltes prestacions a persones amb discapacitat, provocant el tancament de diferents serveis d'atenció a gent molt afectada, especialment aquelles que estaven gestionades per organitzacions d'autoajuda i molts Centres Especials de Treball, una desprotecció que no ha tret el son a cap dirigent de València.

La decisió de tancar la Radio Televisió Valenciana és una xarlotada del govern d'aquella comunitat autònoma que prèviament l'han saquejada sense cap contemplació, a través de productores i altres xiringuitos que el Partit Popular ha posat en marxa en els darrers 24 anys, sota les presidències d'en Camps i abans del President Zaplana. No obstant això, aquest partit governa i ha governat durant un grapat d'anys amb majoria absoluta i ara resulta que descobreixen que tenien una televisió pública que no ho era i de cop i volta parlen d'escoles, educació i serveis socials. La Comunitat Valenciana ha estat especialista en fer circuïts de Fórmula 1 sense cap ni peus amb diner públic, fer grans edificis que ara mateix estan buits, parcs temàtics que són una llufa, etc.. Això és vandalisme polític i res més i dir el que ha explicat el seu President és d'una imbecilitat difícil que costa molt superar.

Comentaris

Luis Diaz ha dit…
Molt bona punteria.

Felicitats.

Lluís
Francesc ha dit…
Com sempre dic, les putes es queixen de que diguem sempre que son fills seus....
Tot això sense mencionar que aquesta gent ha enfonsat intencionadament el Banc de València, la CAM i Bancaja. I no he dit res tampoc de l'Aeroport de Castelló de la Plana i d'altres filigranes que han anat fent. Ara bé, tot això també ho han fet davant els nassos de la gent que els ha votat un cop i mil vegades més. Una llàstima, de debò.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…