Ves al contingut principal

Nova Llei de la Discapacitat, primera lectura


M'arriba per correu electrònic un enllaç cap al Butlletí oficial de l'Estat per poder llegir la nova Llei General de Drets de les Persones amb discapacitat i la seva inclusió social, per tant i faig una primera lectura -que no vol dir que ho entengui tot a la primera- No sé si en tot el procés, suposo que sí, la participació del sector de la discapacitat ha estat intens, és a dir que tot allò que hi surt està consensuat amb la gent afectada, sigui a nivell estatal, autonòmic, etc.. Veig que hi manca una esquela ben feta per la Llei LISMI que va néixer l'any 1982 i va morir-se el 2013. La lletra de la LISMI era -si voleu- molt oberta, però també era fruit d'un consens que va haver-hi l'any 1982 i també hi havia molta il·lusió per tirar endavant els projectes i tota la feina que s'havia de fer.  Aquesta nova Llei, -de moment- hi veig més allò que no s'ha de fer, no sé, és tant sols una primera impressió. 

Hi veig també que consoliden un Consejo Nacional de la Discapacidad un Observatorio Nacional de la Discapacidad i una Oficina de Atención a la Discapacidad. No sé què pensar. L'Observatorio aquest està ubicat -ho veig i el segueixo per Internet- en un poble d'Extremadura i els seus resultats diguem-ne "online" són més aviat pobres i escassos. De les altres dues coses no tinc massa referències per donar la meva opinió, però la lectura que hi faig no m'acaba d'apassionar del tot. 

Parla molt poc de coses noves, de fet és un refregit de coses velles agrupant totes les normatives que hi havia i que moltes no s'han complert mai, no hi ha gaire res d'innovador. Hi ha un llistat de sancions que hi surten tipificades i també parla de noves dates perquè les administracions facin estudis i compleixin normes d'accessibilitat universal, aquest apartat s'hauria d'anomenar pròrroga de la paciència, però insisteixo que això només és una primera lectura. Demà hi tornaré, hi faré un repàs en versió optimista, però el que he pogut llegir fins ara no té res d'emocionant i no tinc clar encara quines millores hi són presents i si aquestes són realment beneficioses per la gent que té algun tipus de discapacitat en aquest país.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.