Ves al contingut principal

Nova Llei de la Discapacitat, primera lectura


M'arriba per correu electrònic un enllaç cap al Butlletí oficial de l'Estat per poder llegir la nova Llei General de Drets de les Persones amb discapacitat i la seva inclusió social, per tant i faig una primera lectura -que no vol dir que ho entengui tot a la primera- No sé si en tot el procés, suposo que sí, la participació del sector de la discapacitat ha estat intens, és a dir que tot allò que hi surt està consensuat amb la gent afectada, sigui a nivell estatal, autonòmic, etc.. Veig que hi manca una esquela ben feta per la Llei LISMI que va néixer l'any 1982 i va morir-se el 2013. La lletra de la LISMI era -si voleu- molt oberta, però també era fruit d'un consens que va haver-hi l'any 1982 i també hi havia molta il·lusió per tirar endavant els projectes i tota la feina que s'havia de fer.  Aquesta nova Llei, -de moment- hi veig més allò que no s'ha de fer, no sé, és tant sols una primera impressió. 

Hi veig també que consoliden un Consejo Nacional de la Discapacidad un Observatorio Nacional de la Discapacidad i una Oficina de Atención a la Discapacidad. No sé què pensar. L'Observatorio aquest està ubicat -ho veig i el segueixo per Internet- en un poble d'Extremadura i els seus resultats diguem-ne "online" són més aviat pobres i escassos. De les altres dues coses no tinc massa referències per donar la meva opinió, però la lectura que hi faig no m'acaba d'apassionar del tot. 

Parla molt poc de coses noves, de fet és un refregit de coses velles agrupant totes les normatives que hi havia i que moltes no s'han complert mai, no hi ha gaire res d'innovador. Hi ha un llistat de sancions que hi surten tipificades i també parla de noves dates perquè les administracions facin estudis i compleixin normes d'accessibilitat universal, aquest apartat s'hauria d'anomenar pròrroga de la paciència, però insisteixo que això només és una primera lectura. Demà hi tornaré, hi faré un repàs en versió optimista, però el que he pogut llegir fins ara no té res d'emocionant i no tinc clar encara quines millores hi són presents i si aquestes són realment beneficioses per la gent que té algun tipus de discapacitat en aquest país.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…