Ves al contingut principal

Pere Tubert deixa la presidencia del Grup MIFAS

Comunicat de Pere Tubert que ahir va fer públic a través del correu electrònic a institucions, socis i mitjans de comunicació de les comarques gironines.

En la reunió de Junta i Patronat de MIFAS, convocada per avui dijous 5 de desembre, jo Pere Tubert i Bassas, he decidit presentar la meva renúncia del càrrec de President de l’entitat MIFAS, abans de finalitzar el mandat d’aquí un any i mig. La renúncia serà efectiva el dia 1/01/2014 a fi de responsabilitzar-me de l’exercici actual. Els motius no són ni de família, ni de salut, és d’un cansament de veure com des de la política es menysprea a les persones tant en la salut, com en l’ensenyament i en els serveis socials. Cansat de veure com els nascuts en uns anys que en diuen tristos i grisos, hem lluitat per aconseguir uns drets que ara es converteixen en caritat. No em queden forces per demanar en un programa de televisió o al Super... que se’m pagui el medicament o l’aparell per poder caminar. Dir als socis de MIFAS que durant tants anys han recolzat la meva gestió, que des de l’anonimat de soci de la MIFAS que tant estimo, continuaré treballant. Donar-vos les gràcies per haver-me fet l’Honor que representés una organització que és un referent a l’Estat Espanyol.
Als treballadors de MIFAS, que hem arribat a ésser una plantilla de més de 400 persones, als seus directius i tècnics, gràcies per la vostra feina i la vostra dedicació, som un orgull perquè som capaços d’aportar idees i recursos econòmics als nostres serveis. És necessari continuar donant suport a MIFAS, a la Junta i el Patronat i al nou President Sr. Albert Carbonell. Som persones amb molta capacitat per gestionar i hem de tenir present que només la unitat pot guanyar el moment actual. La pèrdua de la gestió de la zona blava de Girona, té a veure amb la meva dimissió, i s’ha de mantenir la paraula. Moltes gràcies, especialment als que m’heu fet sentir l’orgull de ser President de MIFAS.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.