Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

La recuperació que ens expliquen

No sé si el President Rajoy i el President Mas tenen estadístiques exactes d'aquesta espècie de recuperació econòmica que estem vivint, però el primer afirma sense arrugar-se que s'està notant i que la crisi s'ha acabat. El segon no diu res, s'ha convertit en un home monotemàtic, i el fet de que ell ho negui no fa més que confirmar-ho. Els catalans passem de la recuperació i de tot el que faci falta perquè ara estem distrets amb la segona volta del referèndum del 9 de novembre -abans de que el suflé s'ensorri- segons reconeix la mateixa Carme Forcadell. Tot això passa en un moment que Catalunya no té pressupost pel 2015 i el govern català no paga els seus deutes, ni tant sols a les entitats que atenen a persones greument afectades. Ja no cal dir com estan la resta de qüestions. 
En Rajoy amb una mica més d'estil que el propi Mas ens menteix, almenys ho intenta. Per tal de celebrar la recuperació econòmica i el final de la crisi, el Sou Mínim Interprofessional …

Males pràctiques i sense castigar

El Fiscal General de l'Estat de Nova York (EUA) ha presentat una demanda contra el Crèdit Suisse per valor de 10.000 milions de dòlars; uns 8.200 milions d'Euros per males pràctiques. L'entitat suïssa -que opera als Estats Units- ha presentat un recurs i la Cort l'ha denegat. De tot això n'hi ha noticies a diferents mitjans econòmics i també a la premsa en general. El país que patrocina al màxim el sistema capitalista castiga amb duresa a les banques, nacionals i estrangeres quan aquestes s'embarquen en aventures que perjudiquen als interessos dels ciutadans.

Em fra gràcia escoltar les crítiques de molts polítics sobre totes aquestes qüestions, però aquí, a Catalunya i a Espanya no s'ha sancionat a ningú per les mateixes pràctiques i d'altres molt pitjors que les que ha fet el Crèdit Suisse als Estats Units. Només els directius de Caixa Penedès han anat a la presó una temporada, la resta estan feliçment asseguts a casa seva sense que cap Fiscal General…

Nadal 2014

Aquesta peça musical forma part de la banda sonora de la pel·lícula Ben-Hur (1959) i acompanyen a les imatges que els tres reis d'Orient arriben a Betlem seguint l'estel de Nadal, tal i com diu la tradició. Tota la part musical d'aquesta pel·lícula és encara de les millors que s'han fet mai i el seu autor va ser Miklós Rózsa. He suposat que era una bona manera de desitjar als seguidors d'aquest bloc que tinguin un bon Nadal i també una bona diada de Sant Esteve.

Ple Ordinari Ajuntament de Girona, 15 de desembre de 2014

Ple Ordinari del passat 15 de desembre de 2014. Sessió moguda, amb canvis d'escena. Després de l'expulsió dels cinc regidors del PSC del Grup Municipal, aquests, jo inclòs, vàrem passar al grup de regidors no adscrits. Els cinc regidors actuarem com un Grup Municipal amb els mateixos criteris que  sempre. Defensarem el programa i tot allò que vàrem plantejar a la llista que va presentar-se encapçalada per la nostra portaveu Pia Bosch. De totes aquestes qüestions n'he fet referència en aquest bloc en diversos apunts. Us penjo com cada mes la sessió sencera disponible al canal de Youtube de l'Ajuntament de Girona.

Hivern a Girona

Mitjanit exactament. En el moment de fer aquesta fotografia les campanes de la Catedral de Girona tocaven les 12 de la nit. A la ciutat hi ha silenci i s'escolten bé. Gairebé ningú pel carrer, no són hores, ni tampoc fa temps per estar-s'hi. La boira i els 3 graus no conviden a donar-hi massa volts. Jo venia de sopar amb els companys i anava cap a casa, quan la carretera de Barcelona, a l'alçada de la Plaça Marqués de Camps presentava aquest aspecte.

Campofrío 2014

La gent de Campofrío cada any fa un espot per aquestes dates, tirant de l'humor i enguany els serveix per donar la volta a l'any 2014 -que és un any que a tothom se li ha cremat alguna cosa- segons diuen en aquest anunci. Evidentment es refereixen a l'incendi que aquesta empresa va tenir fa unes setmanes a la seva factoria de Burgos, amb tot el que ha comportat la destrucció parcial de l'empresa. És una aposta per l'humor i també per reconstruir la planta que donava feina a més de 1.000 treballadors, essencial per l'economía d'aquesta província castellana. L'empresa Camprofrío és una de les cooporacions alimentàries més grans d'Espanya i sempre ho ha fet amb estil i qualitat. Felicitats per l'anunci i per tornar a començar.

L'obertura de Cuba

He parlat amb dos gironins que són de Cuba. M'han dit exactament el mateix. Són escèptics, però diuen que veuen tot això amb optimisme. L'obertura que va anunciar ahir el President Obama i el President Castro han alegrat aquest final d'any que en el pla polític ha estat molt dolent. Cuba és un país preparat per afrontar canvis, la seva població en té ganes i en una desena d'anys pot ser una potència econòmica de primera categoria. Penso que la jugada americana en aquest cas ha estat bona i  acostar-se a Cuba és un encert. No fer-ho fins ara no ha servit per a res. És més, ha estat utilitzat com l'excusa perfecte pel règim cubà per mantenir un país tancat sota un comunisme a la carta que ja no té res a veure amb la generació actual i la que vindrà en el futur. A Europa la cosa no estava a l'ordre del dia i per tant no ha dit res consistent. Com sempre les nostres institucions europees han fet una demostració de la seva ineficàcia. No cal parlar d'Espanya, el…

Seguim treballant per Girona

PIA BOSCH, XAVIER AMORES, ÀNGEL QUINTANA, AMÈLIA BARBERO I JOAQUIM BONAVENTURA  L'espai socialista català viu de forma molt aguda el debat sobre el futur polític de Catalunya. Les diverses tradicions del socialisme, amb diferents sensibilitats nacionals, van unir-se per crear el PSC i evitar la divisió de les classes populars del país en dues comunitats, separades per raó de llengua i d'adscripció identitària. És públic i notori, però, que darrerament hi ha hagut un progressiu deteriorament de la unitat socialista a tot Catalunya fruit, bàsicament, del canvi de rumb del "nou PSC". Especialment en els darrers dos anys, en les diverses cruïlles en què la política i la societat catalana han hagut de prendre decisions, una part rellevant dels votants, simpatitzants, militants i càrrecs públics socialistes s'han sentit molt allunyats dels camins escollits pel PSC.  Molts socialistes catalans, compromesos amb el llegat que ens deixaren Pallach, Reventós i tants d'al…

Diari de Girona; Socialistes Gironins

Noticia que avui surt publicada a primera plana en el Diari de Girona i que al meu entendre resum bastant bé la situació que hem pres els cinc membres del Grup Municipal Socialista i en relació als darrers esdevemiments, i que vàrem exposar ahir en una roda de premsa a la Sala Miquel Diumé de l'Ajuntament de Girona. GIRONA | ACN/DDG Els cinc regidors que es van donar de baixa del PSC han decidit seguir la demanda de l'agrupació socialista de Girona i han abandonat la formació. A partir d'ara i fins les properes eleccions municipals, Pia Bosch, Xavier Amores, Àngel Quintana, Joaquim Bonaventura i Amèlia Barbero treballaran com a regidors no adscrits. La seva decisió ha trobat el suport de 21 exregidors socialistes, alguns dels quals històrics, com l'exacalde i exconseller Joaquim Nadal, l'exacaldessa, Anna Pagans o l'exconseller Joan Manuel del Pozo.  La llista d'exrepresentats socialistes que avalen la decisió dels cinc regidors la completen: Núria Arnay, Jo…

Jornades sobre les pensions d'incapacitat permanent

Aquest divendres 12 de desembre la gent de MIFAS organitza una Jornada Informativa que s'anomena; Conec els meus drets? i està dedicada a una de les qüestions més conflictives que viuen les persones amb discapacitat física en el nostre país. Amb la participació de tècnics del Gabinet Técnico Jurídico i la col·laboració de la UNED Girona tractaran aquesta temàtica que tard o d'hora ens toca abordar i les complicacions que això comporta. Estaré molt pendent de tot el que s'hi tracti, i de les conclusions i recomanacions que allà s'indiquin. És de vital importància està ben informat i les persones afectades per discapacitat que hem treballat i que al llarg dels anys hem perdut mobilitat i facultats de fer-ho en condicions normals tinguem dret a tot allò que diuen les lleis de protecció social que estan contemplades i que gairebé sempre acaben sent d'intepretació merament pressupostària. Bona iniciativa de la gent de MIFAS que segurament ajudarà a interpretar correcta…

La nova política que ve

Acte avui organitzat per Fòrum Cívic Girona i per Mes al Centre Cívic del Barri Vell de Girona per parlar dels nous temps polítics i els reptes que venen. Ha estat molt interessant les aportacions dels assistents, animats per la moderadora Pia Bosch amb els seus convidats, Quim Brugué, Raimundo Viejo -aquests dos, politòlegs- i Judith Artelarra -sociòloga- que han fet exposicions i una bona analítica de la situació actual que està provocant el neixament d'altres opcions polítiques que fins ara són desconegudes en el panorama espanyol i català. També s'ha parlat de sobirania i de tot allò que envolta aquesta opció que ha estat protagonitzada en part per la pròpia societat civil. És evident que en els temps que venen les coses hauran de ser molt diferents i els ciutadans més enllà de l'economia, n'hauran de ser l'eix principal.

Glance Up, dimarts dia 9 al Truffaut de Girona

El proper dimarts dia 9 de desembre a les 20,30 i al cinema Truffaut de Girona es passarà el documental Glance Up, protagonitzada per Joan Pahisa, esportista que medeix un metre d'alçada i que va participar als Jocs de Persones de talla baixa de Michigan (EUA). El documental ha estat premiat a diversos festivals i encara està fent diverses gires de presentació i diversos canals de televisió nacionals i internacionals n'han comprat els drets. Aquest dimarts i després de veure'l podrem participar en un col·loqui amb el seu protagonista i amb els directors d'aquesta peça. Molt recomanable anar-hi i viure-ho tot en directe.

EL PAÍS, Joan B. Culla, De Quince a Uno

Article de Joan B.Culla, avui al diari EL PAÍS, tant a la versió impresa com a la versió digital. Us el penjo, em sembla una mirada interessant en relació als fets d'aquesta setmana i que han afectat al Grup Municipal del PSC a l'Ajuntament de Girona. En mayo de 1983, las segundas elecciones municipales tras el franquismo dieron al PSC 15 concejales en la ciudad de Girona y, con ellos, una más que confortable mayoría absoluta. De hecho, el partido gobernaba la urbe desde los comicios inaugurales de 1979, pero el alcalde Joaquim Nadal había necesitado durante su primer cuatrienio el apoyo del PSUC. Luego, ya no. Desde 1983 Nadal enfiló dos décadas —cinco mandatos casi completos— de graníticas mayorías, con un promedio de 14 ediles sobre 25. El pasado fin de semana, los siete concejales que el PSC obtuvo en Girona en mayo de 2011 —y que le desplazaron a la oposición después de 32 años de hegemonía— se redujeron a uno. La regidora Glòria Plana ya había abandonado la militancia m…

Regular el regulador

La qüestió de Bankia ha tornat sortir avui als mitjans perquè resulta que dos interventors del Banc d'Espanya han fet un treball que posa en dubte un grapat de decisions que aquesta entitat bancària va prendre, entre les quals hi ha el moment que va aparèixer a Borsa. No cal parlar de Bankia perquè ja ho fan els que saben fer-ho, però sí que m'agradaria saber és quin paper va fer-hi el govern espanyol, el mateix Banc d'Espanya i lògicament la Comissió Nacional del Mercat de Valors, coneguda com la CNMV. No entenc que ara els informes diguin tot el contrari del que aquestes instàncies varen permetre en el seu moment. No sé quanta gent treballa al banc central espanyol i a la CNMV, però no sembla que en el seu moment haguessin fet la seva feina. Penso que hauria d'haver-hi responsabilitats penals i compensacions econòmiques a tots els afectats, ciutadans -la majoria- de classe mitjana que varen apuntar-se amb entusiasme a una aventura financera que va arruïnar els seus e…

Discapacitat, el dia de la cosa

No tenim massa res a celebrar avui, que és el dia Internacional de la Discapacitat. A Catalunya i a Girona les coses estan bastant malament; les entitats asfixiades, els afectats estem afaitats, d'anada i tornada i els nostres governs han decidit que tot això és una tonteria que no cal dedicar-hi ni diners ni cap altra mena d'esforç. Les principals confederacions fan manifestos i alguns polítics es deixen retratar -es fan retratar- amb discapacitats perquè està bé i fa molta gràcia fer-ho. El dia 3 de desembre en realitat és per països que tenen la discapacitat com una qüestió problemàtica, de menyspreu, de persones que han d'estar aïllades i que convé amagar. Això, encara que sigui difícil d'entendre passa a molts països del nostre planeta. Ahir mateix m'ho comentava una bona amiga que treballa en temes de cooperació a Llatinoamèrica, em comentava que havia viscut a la seva pròpia pell escenes absolutament inèdites i delirants. A Occident, és a dir a la Unió Europ…

Llevantada

Llevantada a Catalunya i de forma especial a les comarques Gironines. La foto de dalt ha sortit avui publicada al Diari de Girona, feta ahir a les dues de la tarda a la resclosa del Pasteral que té 150 metres de llargada i 34 d'alçada. La del mig és també del Pasteral des de l'antic pont de la C-63 i la de baix és una de les fotos més publicades ahir i avui, la d'un TGV (en aquest cas AVE) aturat enmig de l'estació de Girona i acompanyat per una riera d'aigua. Un cop més Fomento, a través d'ADIF no ha fet la feina promesa i les instal·lacions de Girona queda inutilitzada. Gran sarau en els mitjans i pèrdua de prestigi dels operadors i responsables d'acabar aquesta obra que ha costat 300 milions d'euros i està mal acabada. Sembla que tot està novament en funcionament, però la ciutat no hauria d'estar pendent del túnel d'alta velocitat quan plou. Diuen que ara sí, que ara ja no passarà més. No sé què dir.

Neix +Mes

Neix Mes. Avui al Centre Cívic de Hostalfrancs a Barcelona s'ha fet un acte de fusió entre NetCat i Moviment Catalunya per passar a dir-se Mes. És la nova alternativa d'esquerres, socialista i socialdemòcrata de Catalunya que vol ser un important actor en la política catalana, tant a nivell nacional com també en l'àmbit dels municipis. A part de la gent que surt del PSC hi ha gent nova, amb noves idees i moltes ganes de tirar endavant perquè aquesta opció no tindrà límits ni fronteres. Enmig d'aquest acte ha vingut el President Maragall, un moment que ha estat emocionant. Tiren endavant noves idees i noves fórmules de fer política. Tot això serà possible a partir del 24 de gener de 2015 i s'estrenarà a tot Catalunya.

Nova pàgina web de MIFAS

La gent de MIFAS estrena nova web. S'ha actualitzat, modernitzat i la nova versió és alegre i optimista. També pot subscriure't i rebre informació de forma puntual sobre els temes que t'interessin. Hi ha també moltes fotografies dels serveis que l'associació i la Fundació MIFAS realitzen i en general està molt ben posat, facilitant-ne la navegació. Per donar a conèixer el que fan les entitats és necessari tenir a disposició dels socis i públic en general bones planes web i penso que la gent de MIFAS -amb els temps que estem- han fet un esforç important. Moltes felicitats per fer-ho, serà una eina que el conjunt de la ciutadania de Girona i comarques sabrem aprofitar.

Deutes patriòtics

Notícia publicada aquest dimecres en el Diari de Girona. La Generalitat deu a MIFAS 490.000 euros des de l'any 2010, estem a 2014 i la cosa està bastant malament, tal com molt bé diu el President de l'entitat, Albert Carbonell. També s'informa de que l'Institut Català de Finances està disposada a finançar al tercer sector; situació incomprensible. Per què no finança a la Generalitat i paga els deutes al tercer sector? -No sé sap, però aquest serial pot endur-se per endavant a tot un grapat d'entitats de la societat civil catalana -que tant presumim en aquest país- algunes de les quals tenen prestigi des de fa més de 30 anys. MIFAS n'és un exemple, n'hi ha d'altres, a Girona i a la resta de Catalunya. Veure aquesta informació al diari fa mal, sap greu. Posar en resistència econòmica als operadors socials de Catalunya és un gest poc presentable, no diu massa del país que volem ser. Espero que la cosa giri i es resolgui favorablement, en cas contrari ens …

Cinisme institucional

En l'apartat de la floklorització de l'estat del benestar a Catalunya hi tenim a primera fila -com es veu en aquesta fotografia publicada avui per diversos mitjans- a la Presidenta del Parlament de Catalunya i a la Consellera de Benestar Social i Família, les senyores Núria de Gispert i Neus Munté. Acompanyen a la grossa que és un reclam publicitari bastant eficaç i que promociona la Loteria Catalana que a més de ser la de casa resulta que dedica els seus beneficis a persones amb discapacitat.  Com a discapacitat d'aquest país afirmo que tenim una sort immensa. No només som l'excusa per vendre loteria, també ho som per netejar consciències i aquestes coses patològiques de la solidaritat que ara surten a la gent, fórmules que promociona el nostre govern. Curiosament avui mateix, mentre aquestes tres senyores feien propaganda de Loteria, alguns representants del sector de la discapacitat denunciaven un cop més la falta de pagament per part de la Generalitat de Catalunya…

Folkloritzar les obligacions de l'estat

La senyora Carmen Martínez té 85 anys, és de Madrid i aquesta setmana ha estat una de les protagonistes de la setmana quan ha sortit als diaris perquè la feien fora de casa seva, per contraure un deute de 40.000 euros; un aval al seu fill gran que s'ha desentés de la situació. La premsa ha saltat i les escenes retratades eren lamentables. Certament la situació ha estat una vergonya i personalment he quedat molt sorprès quan la gent veu com un fet fantàstic que la plantilla del Rayo Vallecano, o sigui els seus jugadors, es facin càrrec d'un lloguer fins que l'administració pública doni una solució al cas. Suposo que cal agraïr als jugadors d'aquest equip el gest, de fet, són jugadors que fins fa poc havien tingut problemes per cobrar la nòmina, però el més sorprenent és que la gent quedi convençuda i satisfeta del final d'aquesta història, sense que en cap moment els responsables públics hagin fet absolutament res. No sé com dir-ho. Penso que hem entrat en un estat…

El nou skyline de Nova York

Fa uns dies, sortia en l'edició digital del diari EL PAÍS unes bones fotografies de com ha quedat (de moment) el nou Skyline de la ciutat de Nova York, després de que s'inaugurés el nou WTC 1 a la part sud de Manhattan, en el mateix lloc que hi havia les Torres Bessones. La ciutat de Nova York recupera una mica la dinàmica i l'esperit de capital mundial que estava ferida des de l'any 2001. La nova torre del WTC medeix 541 metres i pel que expliquen és un edifici brillant, lluminós i amb arquitectura d'última tecnologia. Vaig veure'n els principis de la seva construcció quan vaig anar-hi l'any 2009 i sembla que aviat aniran per feina per fer-hi una altra construcció. Sóc dels que penso que és una ciutat que s'ha d'anar a veure, passejar-hi és un plaer i fer-ho en cadira de rodes no és gens difícil.

Club Bàsquet MIFAS-Valida, en cadira de rodes

Unes imatges de l'equip de bàsquet en cadira de rodes de MIFAS de Girona en el partit que varen fer a Saragossa fa uns dies. Les imatges són d'un membre del CAI-Saragossa i les he agafades de Facebook perquè són de gran bellesa. Hi ha molts altres jugadors, però aquestes són dels que jugaven en els moments que l'equip va ser retratat. Per cert, l'empresa VALIDA ha anunciat que patrocinarà novament a l'equip gironí i això em sembla una bona noticia. En aquests moments, l'equip gironí encapçala la classificació de la lliga de primera divisió, zona est i sembla que enguany l'equip pot fer coses interessants. Felicitats.

L'arbre de l'amistat

Aquest arbre el tinc present sempre que passo pel costat. De fet, el retrato sovint i de forma immediata envio la fotografia a una persona que està lluny, en un lloc on els colors són molt diferents als de Girona, encara que també interessants. És en certa manera el seu arbre i em dona feina tot l'any perquè els seus colors canvien a cada estació. Les seves fulles, les d'avui, indiquen que ja tenim la tardor gairebé consolidada i ja tot està a punt perquè quedi despullat del tot. No té res d'especial suposo, però és fàcil de veure'l, de bon retratar i la persona que rep notícies està contenta perquè a la nostra manera és una forma de comunicar-nos i de saber un de l'altre. Animeu-vos-hi, d'arbres com aquest i d'altres n'hi ha per tothom i a tot arreu.

Inexplicable Neus Munté

En Pere Bosch, diputat d'ERC per Girona pregunta a la Consellera Neus Munté (Convergència i Unió) com està l'aplicació de l'Ordre del Departament de Benestar i Família, la seva aplicació i conseqûències. La Consellera xerra i dóna el seu parer, però no pensa donar cap solució al problema. A més, encara diu que el que fa el seu Departament és molt millor del que fan a la resta de l'estat espanyol. La senyora Munté és consellera d'un Departament de baix cost i que en mans de l'actual govern i de la seva nefasta gestió creu que amb 132 euros mensuals les persones poden integrar-se socialment. És un concepte paternalista, vergonyós i lamentable. Si no és capaç de donar resposta i aportar solucions en una cosa tant senzilla com aquesta no crec que sigui vàlida per seguir en el càrrec, valdria més que plegués i deixés la política per a gent una mica més sensible.

No al nou copagament

Avui, a quarts de sis de la tarda he estat amb la tropa de MIFAS a la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona per acompanyar-los a presentar un escrit en el que demanen que no s'apliqui la nova Ordre del Departament de Benestar i Família que posaria en marxa el copagament de serveis, entre els quals hi ha els de la Residència assistida. És una molt mala noticia pel sector, per les entitats que gestionen serveis, pels usuaris que perden independència personal i fins i tot alguns que haurien d'abandonar-los per no poder afrontar els seus costos. Hem de decidir quin país volem i de quina manera volem viure-hi. Érem molts els que hem estat present en aquesta tarda freda i plujosa, amics, socis, membres de la Junta Directiva de MIFAS i la Fundació MIFAS, companys tots que han volgut traslladar la seva màxima preocupació. Aquesta situació és molt greu i no és admissible de cap de les maneres. 
De tot el grup, quatre representants han tingut una entrevista amb la delegada de Ben…

Ple de l'Ajuntament de Girona, ordinari de novembre

Sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament de Girona del mes de novembre que va fer-se ahir a partir de les 19,30 hores. Aquest cop va ser relativament curt, va durar una mica més de tres hores i mitja. El grup Municipal del PSC amb Pia Bosch al capdavant va presentar una moció per combatre la desigualtat, proposta que va ser aprovada pel plenari. També va haver-hi una moció conjunta per tractar el tema del 9 de novembre i remarcar la normalitat de la jornada, condemnant els fets puntuals de l'Escola d'Hosteleria -en aquest cas per unanimitat- La resta de continguts podeu veure'ls a través d'aquest vídeo que com cada mes us penjo en la seva totalitat, al final podeu seguir les preguntes que des dels grups fem al govern, en el meu cas preguntant sobre qüestions que afecten a Can Gibert del Pla i al barri de Sant Narcís.

L'endemà de l'endemà

Havíem de parlar dels temes que vàrem aprovar ahir al Ple Ordinari de l'Ajuntament de Girona d'ahir al vespre, però hem acabat parlant únicament de la jornada del passat diumenge, del 9 de novembre, històric i de tot el que envolta la qüestió que té ocupada a la classe política des de fa mesos. La Marta Madrenas (Convergència i Unió i govern de la ciutat de Girona) Jordi Navarro (per les CUP), Miquel Àngel Díaz (Iniciativa per Catalunya-Els Verds) i un servidor, representant al grup Municipal del PSC a l'Ajuntament de Girona. Foto feta després del debat digirit per Eduard Cid en el programa Fem Girona, de la Xarxa Ràdio.

9 de novembre de 2014

La gent d'aquest país volia votar i avui ho ha fet. No sé la xifra exacte de participants, però ha estat segurament molt important, sobretot si es té present tota la cridòria que hem viscut en els darrers dies. De fet, les amenaces, retrets i discursos apocalíptics han provocat que finalment s'animés més gent a votar, aquest ha estat el meu cas. Quan em diuen que no puc fer alguna cosa, sento una gran necessitat de fer tot el contrari. En fi, el cas és que ja ha passat el dia 9 de novembre i la jornada serà comentada força temps, més enllà de totes les conclusions que arribin procedents de totes bandes. Ara bé, dit això, penso que la classe política --de la que formo part d'alguna manera, sent com sóc, regidor de l'Ajuntament de Girona-- ha de procurar donar solucions als ciutandans, i no crear-ne. Més enllà d'Espanya i Catalunya, de Girona i Madrid, i totes les altres rectes que podem dibuixar en un mapa, la ciutadania està vivint un moment complexe, on la jornada…

L'atenció residencial dels discapacitats a Catalunya, el problema

Noticia que publica avui el diari gironí EL PUNT signat per Núria Astorch i en relació al cost de les places residencials i l'aplicació d'aquestes als usuaris. Penjo íntegrament l'article perquè penso que ho explica molt bé. La situació és d'una gravetat extrema i posa en risc la prestació de serveis de les entitats del tercer sector i especialment la qualitat de vida dels companys que tenen una discapacitat física greu i que requereixen atenció residencial. Esperem que la Consellera Munté resolgui el tema com més aviat millor, i deixi viure amb tranquilitat a les persones que reben aquest tipus de serveis, evitant l'allargament del neguit al que estan sotmesos.
EL PUNT Girona, 4 de Novembre de 2014.---discapacitats físics Mifas té a Girona han escrit una carta a la consellera de Benestar Social i Família. Neus Munté, en què li expressen el seu rebuig a l'increment de les quotes que paguen per la plaça residencial –que són concertades–i li demanen que aturi el …

La bretxa digital

Ahir, en el diari EL PAÍS hi havia un article que parlava de la bretxa digital i el que això suposa per l'economia i els petits municipis que no tenen les mateixes oportunitats que les grans capitals. L'exemple el posava en un poble petit de la província de Terol, Castelserás -municipi del Matarranya- que aprofiten les noves tecnologies per poder vendre diferents productes per internet; pernils, ganivets i productes cosmètics, tots arrelats a la terra. Han sabut treure'n profit de que  a Castelserás hi arriben amb potència els accessos a les noves tecnologies. En realitat internet és només un mitjà, no és -evidentment- la solució, però facilita molt poder trobar espais i oportunitats. L'article feia una comparació amb els pobles del voltant que lluiten per no perdre població i per evitar la decadència absoluta. L'accés a les noves tecnologies marquen l'avanç de les economies nacionals. En el mapa que penjo s'hi poden veure els percentatges que cada país ga…

L'escapada i la mirada

M'escapo uns dies de Girona -aprofitant Fires- Anant en cadira de rodes pels carrers de la ciutat aquesta setmana de festes és complicat. Has de mirar que de no caure, de no passar per llocs difícils, carregats de gent, i amb la cridòria habitual dels llocs on hi ha gran concurrència. No sóc gaire de Fires ni d'actes d'aquest tipus, allà on hi ha molta gent m'hi ofego una mica, de manera que he fugit i m'he arribat fins a Madrid, cosa que faig un parell o tres de vegades l'any. Hi tinc moltes vinculacions i més enllà de la fanfàrries polítiques hi necessito fer un tomb de tant en tant. Les grans ciutats serveixen per anar amunt i avall sense anar enlloc, mirar des d'una cantonada qualsevol com passa la tarda o el mig matí davant d'un mateix sense haver-hi de fer res. Tenen -en general- aquest encant que les petites ciutats o mitjanes -el cas de Girona- no s'hi dóna. Observo també a Madrid que la crisi no s'ha acabat, encara que hi hagi un grapa…

50 anys de Televisió en català

Aquesta setmana fa 50 anys que tenim televisió en català. No era un canal propi, era una part de la programació que TVE feia dins d'això que se'n diu encara el "Circuït català" i hem d'admetre que era una mica llauna, sense cap brillantor. Feien programes d'escàs pressupost i els recordo com una cosa bastant avorrida. Hi havia excepcions, un Vostè Pregunta, presentat per un Puyal que era molt jove i les noticies que eren més properes. De tota aquella època, -la meva no fa pas 50 anys- tinc molt present un programa que Xesco Boix va venir a gravar a les Planes, a l'escola. Va haver-hi un gran rebombori. Ara bé, tinc molt present els capítol del Doctor Caparrós, metge de Poble, eren un tip de riure perquè en Joan Capri feia una ironia fina que avui encara no ha estat superada. En fi, felicitats per la televisió que teníem, la catalana, encara que ho fos només a estones. Us penjo un vídeo d'en Capri, n'hi ha molts d'altres a youtube. Si hi feu …

Ple Extraordinari de l'Ajuntament; Ordenances fiscals 2015

Ple Extraordinari de l'Ajuntament de Girona, aquest darrer dilluns 27 d'octubre per tractar i aprovar el tema de les ordenances fiscals de l'any 2015. El Grup Municipal del PSC va negociar algunes millores al text que proposava el govern municipal de Girona. Amb la nostra abstenció, les ordenances fiscals de proper any tiren endavant. Ara s'haurà de veure el pressupost que és bastant diferent ja que s'hi estableixen les partides de despesa i d'inversió que l'Ajuntament vol dedicar a la ciutat. L'any 2015 és electoral i l'alcalde Puigdemont  -sempre molt entregat a la propaganda- segurament no ho tindrà tant fàcil. Com sempre us penjo el vídeo de la sessió plenària.

La tardor de Júlia Roberts

La firma de Verona, Calzedonia, fa bons anuncis, però aquest cop han llançat la casa per la finestra, fitxant a Júlia Roberts i fent-la passejar per paisatges europeus, Escòcia, País i finalment Florència. Els europeus ho tenim gairebé tot però no la tenim a ella. La Roberts és elegant, senzilla i provoca una sensació d'optimisme i entusiasme que molt poca gent aconsegueix en l'àmbit del cinema. Els de Calzedonia l'encerten perquè han fet un anunci fantàstic i tot molt ben posat amb una banda sonora que també hi quedes ben enganxat. Felicitats.

Protocol i propaganda

En el darrer Ple Ordinari de l'Ajuntament de Girona vàrem aprovar el Protocol per a la Contractació responsable que pretén donar joc a les entitats socials a l'hora de participar en els diferents concursos públics que fa el propi Ajuntament. Va aprovar-se i per tant el mencionat protocol és d'aplicació immediata. El nostre grup Municipal hi ha participat amb entusiasme i la regidora Amèlia Barbero ha estat fent aportacions que s'han tingut en compte. L'Alcalde -un home que té un bon domini de la propaganda- va dir que això era un fet històric i que convertia a l'Ajuntament de Girona en una de les administracions avançades en aquesta qüestió. Personalment celebro que això hagi tirat endavant, però també he de dir que fa uns anys les entitats tenien més facilitats per entrar en aquest tipus de concursos i l'Ajuntament responia amb gran sensibilitat. Tot això sense protocol. L'Alcalde ven el protocol com la solució i la veritable qüestió no és el document…

Salvar al Soldado Mas

Penso que el President Mas està fent un exercici d'egocentrisme que ha superat totes les previsions possibles. Aquest afany de personalisme esperant que tot el poble el segueixi és una posició gairebé medieval i del tot innaceptable. El tema de la consulta s'ha convertit ja en un problema que genera més problemes, alguns dels quals són econòmics i greus. La comunitat internacional està començant a veure que la potent i seriosa Catalunya està perdent bous i esquelles en tot aquest serial i el nostre prestigi està caient per moments. La falta de diàleg institucional entre el govern de l'estat i Catalunya passarà factura a cadascun dels ciutadans i això des del meu punt de vista és del tot intolerable. La consulta que no és consulta el dia 9 de novembre ens posarà en el mapa dels països poc fiables i no sé fins a quin punt val la pena arriscar-se, més encara quan tot el sarau implicarà sacrificis que ningú ens explica. Sóc dels que prefereixo i demano que els polítics no creï…

Ple de l'Ajuntament de Girona, ordinari 13 d'octubre de 2014

Sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament de Girona del passat dilluns 13 d'octubre. Varen discutir-se diversos temes de molt d'interès; una modificació urbanística, alguns retocs pressupostaris i la modificació de la Línia 11 d'autobusos que finalment va comptar amb el nostre suport, més que tot perquè el govern va acceptar les nostres propostes i també perquè ho havien demanat diverses associacions de veïns, així com també la Federació que els agrupa. La gent d'Iniciativa i la Cup varen votar-hi en contra perquè no està previst a curt termini que s'instal·lin al barri vell pantalles digitals dels horaris del recorregut. És important però el Grup Municipal del PSC va considerar que la proposta s'havia de tirar endavant. A partir d'ara, entre d'altres, la línia 11 quedarà bifurcada, serà la L11 A quan passi per la Gran Via i 11 B quan ho faci pel Barri Vell. Aquesta va ser una de les condicions que va plantejar el nostre grup. Podeu veure tota la se…

Cadires de rodes per aprendre

Sembla que l'obra social de La Caixa ha donat unes quantes cadires de rodes a MIFAS per tal que l'entitat les utilitzi per fer demostracions a escoles, instituts i d'altres activitats. La veritat és que aquestes cadires serveixen per reforçar un programa que la gent de MIFAS desenvolupa des de fa temps i crec que val la pena fer-hi un petit comentari. Anar a una escola a fer unes quantes activitats amb cadires de rodes i que la mainada hi facin quatre capgirells és una manera d'apostar per la normalització de forma divertida, simpàtica i molt eficaç. Mai més caldrà explicar-los que vol dir anar  en cadira, perquè l'instant que ho han fet a l'escola és una experiència que perdura en el temps. Felicito a la gent de MIFAS i a l'Albert Carbonell -com a President- per aquestes activitats perquè realment valen la pena. En aquest cas la Caixa també hi fa una bona contribució. Veig per les fotografies que les cadires són lleugeres i ràpides. Ara cal, això sí, que l…

Targetes fantasmes

Les targetes fantasma que acaben de sortir de Bankia (antiga Caja Madrid) posa en evidència que els sistemes de control del Banc d'Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors és pèssima, estranyament lamentable. Veure que tot el Consell d'Administració d'aquesta caixa d'estalvis s'estava forrant en el mateix moment que l'entitat endossava preferents i subordinades als seus clients és un escàndol que no té precedents. El paper del regulador és per plantejar el seu tancament i demanar que aquestes competències vagin directament a una entitat d'àmbit europeu. Queda clar que les obres socials de les caixes d'estalvi es bolcaven justament amb els seus administradors. Rodrigo Rato, Miguel Blesa i una llarga llista d'especialistes de tots els partits gaudien de grans beneficis a més dels seus sous com a membres de la direcció. Això també ha passat a les caixes catalanes, però les diferents absorcions per part de Caixabank i del BBVA impedirà sab…

Diari de Girona, noticia en relació a la L-11 de TMG

GIRONA | LAURA FANALS El debat sobre la línia 11 d'autobús continua obert a Girona. Malgrat que en la darrera Taula de Mobilitat es va arribar a un principi d'acord per "desdoblar" la línia i fer que alguns vehicles passin pel Barri Vell i altres per Jaume I, alguns partits de l'oposició, com PSC, CUP i ICV-EUiA, critiquen ara que l'equip de govern (CiU) no els faci una propostaconcreta per portar al ple. Així doncs, asseguren que no estan disposats a donar "carta blanca" al govern local i demanen que se'ls faci una proposta concreta que inclogui, a més, els GPS que permeten a l'usuari saber quanta estona trigarà a arribar l'autobús.  Després de més d'un any de discussions sobre quin ha de ser el recorregut de la línia 11 -ja que les parades del Barri Vell són molt poc utilitzades i els conductors veuen perillós passar per carrers majoritàriament de vianants-, a la darrera Taula de Mobilitat es va arribar a l'acord de mantenir la…

Full informatiu de MIFAS

La gent de MIFAS ha publicat el full informatiu d'aquesta tardor amb bones noticies de l'entitat i el món de la discapacitat a Girona i comarques. L'Albert Carbonell -el President- hi fa una editorial dinàmica i refrescant, ens diu que el proper dia 3 de desembre -Dia de la Discapacitat- estarà dedicada al tema laboral, a la feina, al mercat laboral. Més enllà dels nous fitxatges de l'equip de bàsquet en cadira de rodes i d'altres fets que són d'interès, m'ha agradat veure els resultats d'un estudi que el Grup MIFAS ha elaborat juntament amb la Universitat de Girona, anomenat "Jo també vull ser client" a través del qual han averiguat el nivell d'accessibilitat de les botigues de la ciutat de Girona. Segons explica el full informatiu de MIFAS, s'han fet 606 visites, 156 eren accessibles, 82 practicables i 368 no s'hi podia entrar. Crec sincerament que són unes estadístiques que convé tenir present per treballar-hi i procurar girar-…

Projectes de segona

L'altra espifiada de la setmana -a part del túnel de l'AVE a Girona- ha estat la decisió pel Govern de l'estat, que el desastre del projecte Castor vagi a càrrec dels usuaris i consumidors del gas. Són 1.350 milions d'Euros que l'empresa prospectora cobrarà immediatament i a través de tres entitats bancàries,  que emetran paper que haurà de ser amortitzat en els propers 30 anys. Per tant a l'import s'hi haurà d'afegir els interessos i comissions que hi dediquin els bonistes, és a dir la gent que doni cobertura econòmica a l'operació. Jo penso que tot això és un desastre de gestió, polític i també de prestigi. No sabem fer obres que en altres llocs han fet adequadament, i les grans empreses del sector de la construcció cobren sense haver-hi dedicat cap risc. A les comarques de Tarragona i Castelló de la Plana la noticia ha estat celebrada, més que tot perquè varen tenir un seguit de terratrèmols que van generar inseguretat i molt de malestar. Els ciu…

la Girona desconcertada

Jo diria que els ciutadans volen -bàsicament- que les seves administracions funcionin i que facin les coses bé i que no posin en risc les seves vides ni tampoc la seva paciència. Pel que fa al Tren d'Alta Velocitat a Girona ja no sé què més pot passar. Fa uns dies i després d'unes intenses pluges el túnel de l'AVE que travessa la ciutat de Girona va quedar inundat i ha inutilitzat tot el sistema que en el seu moment -i encara- va costar centenars de milions d'Euros. L'entrada de milions de litres al túnel ha deixat Girona desconnectada de l'Alta Velocitat francesa i ha posat en ridícul a totes les administracions que han de resoldre aquest tipus de problemes. A més, s'ha iniciat un procés de retrets entre l'Ajuntament de Girona i ADIF (Administrador d'Infraestructures Ferroviàries) que depèn del Ministerio de Fomento. No sé de qui és la màxima responsabilitat de que tot funcioni i amb plena seguretat, però els ciutadans veuen amb desconcert tota la…

El Far des de dalt

Imatges aèries de la muntanya del Far, terme municipal de Susqueda, però que fa d'enllaç entre la Garrotxa, la Selva i Osona. Té una alçada de 1.123 metres i és un dels meus paisatges, donat que aquest gratacels marca la vida diària de la gent de la Vall d'Hostoles, de les Planes concretament. A dalt hi ha un hostal que els caps de setmana és molt concorregut. En el moment final del vídeo hi ha també unes imatges dels Hostalets d'en Bas, a la Vall d'en Bas. Val la pena veure'l. I si teniu ocasió, ara que ja és tardor val és aconsellable fer-hi una escapada, enguany segurament serà molt especial, per la pluja que hem tingut tot l'estiu.

MIFAS fa 35 anys

En aquesta notícia de Los Sitios, actualment el Diari de Girona es donava a conéixer la creació oficial de MIFAS, Minusvàlids Físics Associats. Era el 27 de setembre de 1979. Jo diria que en aquesta fotografia -que he agafat del perfil de l'Albert Carbonell, actual president de MIFAS- hi estava present en Narcís Pous, Àngel Ginjaume, Mario Rueda, Pere Tubert, Joan Casas, Carles Viella, Juli Cortés i uns quants més que ara mateix no detecto. Em penso que la foto està feta a la seu de MIFAS de la plaça de Sant Pere, primer espai que l'entitat va tenir, en un local cedit per l'Ajuntament de Girona d'aquell moment. Més endavant anirien a l'actual Escola de Palau i després al carrer Empúries, enmig del barri de Sant Narcís de la ciutat de Girona. Avui tota aquesta tropa fa 35 anys i jo vull felicitar-los perquè penso que MIFAS ha estat un de les millors iniciatives de la història de Girona, capital i comarques. Avui la conformen més de 4.000 socis, tots amb discapacita…