Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2014

Publicitat súbtil amb discapacitat

Agafar l'escena final de la pel·lícula "Casablanca" de 1947 i donar-li la volta és una jugada publicitària molt bona, com a mínim original i la gent d'Invacare ho ha sabut fer amb bon gust. L'anuciant ens fa saber que existeix un model de cadira de rodes elèctrica que té capacitat d'aixecar a l'usuari i posar-lo dret i escapar-se amb qui sigui. Amb la imatge ho deixa ben clar i a molt poca gent se l'hi escapa el missatge. Penjo la foto que he trobat a diferents xarxes socials i que ja havia vist en el catàleg de paper d'aquesta empresa nord-americana, que per cert té la seva seu espanyola a Girona. En fi, que la publicitat és un art és indubtable. Per cert, del capità Renaualt no en diu res, de moment no surt enlloc. Ja es veurà.

L'escalivada valenciana

Una imatge que descriu bastant bé la situació de l'Espanya actual en aquest cas capitalitzada per la ciutat de València i això que ells en diuen "la Comunidad Valenciana". L'edifici del Palau de "las Artes y las Ciencias" ha quedat definitivament escalivat per les obres de remodelació que s'hi estan fent. La versió original de la cosa aquesta és d'en Calatrava (arquitecte local de renom i tarifes internacionals) i l'edifici tenia quatre dies, per dir-ho d'alguna manera. València té l'alcaldessa espanyola que més cobra, no sabem si fa paelles d'arròs cares com l'alcalde Puigdemont de Girona, però tinc la sospita que sí. L'escalivada valenciana també ha fet caure les dues caixes d'estalvi pròpies i centenàries de la Comunitat autònoma; Bancaja i Caja de Ahorros del Mediterráneo i posats a cremar falles, finalment també va caure el Banco de Valencia. Molt abans havien caigut altres joies de la corona com el parc d'atrac…

Partit de bàsquet el proper diumenge a Fontajau

Aquest primer diumenge de febrer al Pavelló de Fontajau de Girona s'hi farà un partit de bàsquet amb cadira de rodes entre els equips catalans de MIFAS-Válida Sin Barreras i el Regal Barça UNES de Sant Feliu de Llobregat. Els adversaris van segons a la lliga espanyola i per tant el partit es preveu difícil.
Em diuen que serà el darrer partit a Girona de la lliga espanyola perquè aquesta és curta -a nivell d'equips- i a partir d'ara suposo que s'hi faran partits de lliga catalana i altres de caràcter amistós.  A la mitja part s'hi podrà veure també una demostració del funcionament d'una nova eina -a Girona ja n'hi ha alguna- un Segway adaptat i preparat per persones amb mobilitat reduïda, producte que és distribuït des de l'empresa Válida Sin Barreras, amb seu a Girona i patrocinador del nostre equip de bàsquet en cadira de rodes. En resum, una bona oportunitat per veure bàsquet, bon bàsquet en cadira de rodes i també un nou producte que facilita la mob…

Per anar per tot arreu

En Manu des del Canadà m'envia aquestes imatges de l'acoblador amb bateries que queda enganxat a la cadira de rodes (gairebé tots els models) i pots anar per tot arreu. En aquest cas es pot veure en Manu que va tota màquina per les voreres i vies verdes -carrils bicis- de Vancouver, a la Colúmbia Britànica de Canadà. És una bona eina, tant a l'hivern com també a l'estiu, d'agrair allà on fa pujada i també per a centres urbans difícils com ara el barri vell de Girona, per posar un exemple. En qualsevol cas, aquí teniu el vídeo, espero que us agradi.

TEDx Gràcia (Barcelona) Joan Pahisa

Ahir vaig estar al Centre de Joventut de Fontana, del barri de Gràcia de Barcelona per veure i escoltar en Joan Pahisa que feia una exposició en una d'aquestes sessions de TEDx, davant d'un auditori entusiasmat i entregat. En Joan -va agradar i molt- després d'explicar la seves experiències, de com viure amb un metre d'alçada, de com fer-ho amb dignitat i força. D'això en Joan ja ens havia fet demostracions importants; va ser l'únic representant de l'estat en els Jocs Olímpics per a gent baixa que varen fer-se a Michigan, als Estats Units. També va estar fent un repàs de les seves experiències en l'àmbit esportiu, jugant a bàsquet, a tennis taula i a natació. Enginyer informàtic, 27 anys, 30 quilos, un metre d'alçada i tota la força del món. És sens dubte un dels membres de la nova generació de persones amb alguna discapacitat que són valents i que afrontaran la vida d'una manera molt diferent dels que hem viscut altres moments. Volia anar-hi p…

La Plaça del Diamant

Sortint de la casa de la Joventut de Gràcia vaig poder comprovar que estava a dos carrers de la coneguda -per a mi desconeguda- Plaça del Diamant, enmig d'aquest barri de Barcelona. De vegades cal tenir les coses ben a prop per no haver-les vist, de manera que vaig trencar aquesta dita estranya i amb un cop de cadira de rodes m'hi vaig presentar. És una plaça més gran del que jo pensava, amb molt d'ambient i mainada que hi juga al mig. Està plena de comerç i de cafeteries on la gent aprofitava el bon temps d'aquella tarda per prendre-hi alguna cosa. És també una plaça de novel·la, segurament la més traduïda que la llengua catalana té en tota la seva història. Certament això, amb només aquest motiu ja és un indret especial. La Plaça del Diamant

Visita a Santa Eugènia, Sant Narcís i Can Gibert del Pla

Jornada sencera de diferents membres del Grup Municipal del PSC a Girona a Can Gibert del Pla i Santa Eugènia de Ter, també una estona per Sant Narcís, pel sector del carrer Empúries per poder parlar amb els veïns, comerciants, presidents d'associació, per escoltar els seus problemes, les seves suggerències i tot allò que envolta a la gent que viu en aquests barris de la ciutat de Girona. La neteja, la situació política, econòmica i un petit repàs als equipaments i el seu funcionament. Hem estat al mercat de Can Gibert del Pla, amb força gent que hi anava a comprar, a prendre el Sol una estona en els bancs de la Plaça Pere Calders. 
A la tarda a Santa Eugènia de Ter, entrant al Centre de Gent Gran que hi ha a la plaça Leonor Joher, on hem pogut veure la brutícia en directe -fa dies que aquell indret no veu passar les escombres- ens han dit alguns veïns de la zona. Els barris més poblats de la ciutat amb tot l'encant dels seus habitants i el desencant d'un Ajuntament que n…

Streep & Roberts

Bona, molt bona la pel·lícula que vaig anar a veure ahir i que està protagonitzada per Meryl Streep i Júlia Roberts. Us penjo el tràiler que he trobat a la xarxa. Agost és el nom i tot plegat gira entorn a una trobada familiar que és produeix en un poble del mig oest americà i surten totes aquelles coses de família que són típiques d'aquestes situacions. La Streep i la Roberts fan un paper extraordinari i estic segur que rebran un grapat de premis, està més que justificat. 
Agost és una obra de teatre que a casa nostra va protagonitzar Anna Lizaran durant molt temps al Teatre Nacional de Catalunya i és una adaptació d'una novel·la de Tracy Letts que ell mateix ha fet per portar-la al cinema, sota la direcció de John Wells. Val la pena veure-la.

Miguel Poveda a Girona

Ahir dissabte vaig anar a escoltar a Miguel Poveda a l'Auditori de Girona. Sabia que m'agradaria abans d'entrar, però les meves previsions varen fer curt. Va ser un recital fascinant. Va barrejar-hi diferents estils i enmig va fer-nos una sessió de flamenc que jo en directe no havia vist mai de forma tan propera. El públic de l'Auditori de Girona -totalment ple-  va entregar-se des del primer moment i va gaudir d'un Poveda íntim, un artista que només té 40 anys i això vol dir en el seu cas, que té tota una carrera per endavant.
Us penjo un concert que el mateix Póveda va fer fa uns mesos al Teatre El Liceo de Barcelona, sencer, que he trobat a la xarxa a través de Youtube. Convé tenir present que en directe guanya un cent per cent. És una sort que tinguem gent així, cal aprofitar aquests moments que podem viure-

Albert Carbonell, nou president de MIFAS

El primer de gener de 2014 obríem un any nou i a MIFAS també s'estrenava nou President de la casa, de tot el grup, que són moltes coses que queden agrupades a través de l'associació MIFAS. L'Albert Carbonell i Quer és la nova cara que a partir d'ara veurem en representació de la discapacitat física a les comarques de Girona. MIFAS amb gairebé 4.000 associats és també -segurament- la principal entitat d'autoajuda existent a Girona i no cal explicar gaire res més perquè és ben coneguda. L'Albert està vinculat a MIFAS des de fa uns anys, iniciant-se com a treballador de la part empresarial que MIFAS va posar en marxa l'any 1987, fa uns anys però, va incorporar-se a la part associativa i fa dos que n'era el vicepresident. Substitueix en el càrrec a Pere Tubert que ha estat President durant un llarg període quedant a partir d'ara com a vocal de la seva Junta Directiva i Patronat de la Fundació. 
L'amic Albert és un home preparat que coneix bé el món…

Ple Ordinari de l'Ajuntament de Girona, 13 de gener de 2014

Penjo el Ple de l'Ajuntament de Girona d'ahir dilluns dia 13 de gener de 2014, en sessió ordinària. Va ser una sessió que no vaig sortir-ne content. El govern de Convergència i Unió gestiona la ciutat d'una manera que no puc compartir de cap manera. Ahir va quedar demostrat que no tenen massa ganes de parlar de pressupostos per exemple, els han aprovat per decret, després de no admetre aportacions de l'oposició. En canvi la majoria dels grups va aprovar possar en marxa mesures contra els bancs que tenen pisos buits, aquest cop sense que el govern de CiU donés el seu suport. Ni en coses d'aquest tipus veuen que són un partit de dretes. Estranyes geometries gironines. 
En l'apartat de mocions el PSC va presentar una proposta en relació a la necessitat d'acord entre els govern de la Generalitat i el Central per tirar endavant el referèndum que la majoria de catalans volen que es celebri; cap altre partit va donar-hi suport. En aquest punt va haver-hi una falt…

Pia Bosch a Televisió de Girona

Entrevista a l'informatiu de Televisió de Girona del passat dimarts 8 de gener de 2014 a la Cap de l'Oposició de l'Ajuntament de Girona i Cap del Grup Municipal del PSC. La stituació econòmica que s'està vivint la ciutat preocupa molt i també l'actitud que té el govern de Convergència i Unió, d'anar fent i sense un projecte clar de present i de futur. Pia Bosch també fa una valoració de l'any que s'ha acabat i de les prioritats de l'any que acabem d'encetar.



Diumenge 12, partit de bàsquet en cadira de rodes a Girona

Aquest proper diumenge tenim el primer partit de bàsquet en cadira de rodes de l'any 2014 a Girona. Serà a les 12 hores al Pavelló de Fontajau i l'entrada és gratuïta. Jugaran l'equip local del Válida Sin Barreras-MIFAS contra el Club de Bàsquet Rangers de València. És de lliga estatal espanyola, de primera divisió sector est. Esperem que els de casa guanyin, porten una temporada curta, però de moment molt dolenta i els resultats no acompanyen massa.
És important que hi hagi públic per animar a la penya. Allà estarem uns quants, però animo a la gent que s'apunti a veure aquest esport que té un punt d'espectacle molt impressionant. Segur que us agradarà. Més informació a la plana web de MIFAS i també a les pàgines del Facebook del Club MIFAS de bàsquet en cadira de rodes.

Discapacitats valencians sota les teules d'en Calatrava

Això de la Ciudad de las Artes y de las Ciencias de Santiago Calatrava de València està molt bé. Resulta que ara la cosa ja comença a caure. Aquesta setmana hem vist per diferents mitjans que tot plegat està caient, s'està desmuntant i arranjar-ho costarà uns tres milions d'Euros. En Santiago Calatrava és el rei dels nyaps i n'ha fet de tota mida, però allà on s'ha lluit més és a casa seva, és a dir a València. Tot el projecte en el seu conjunt és impressionant, també ho és allò que no es veu i que s'hauria d'haver fet, però que l'arquitecte i les autoritats valencianes ja han cobrat i s'han gastat. 

En fi, totes aquestes misèries -aquí també en tenim- no m'haurien dit especialment res en aquest moment, però resulta que aquesta mateixa setmana la gent amb discapacitat de València se'ls condemna a pagar els serveis que reben, és a dir han de pagar part de la despesa que suposa la seva presència en una residència -aquí això també és així- i en to…

Accessibilitat a l'Eixample de Girona

Zona comercial de Girona, concretament la cantonada de Juli Garreta amb Bisbe Lorenzana a mig matí d'avui dissabte.  Passa amb tota tranquil·litat una dona carregada d'abrics amb un d'aquests carrets que porten rodes. Veig que ho fa amb una normalitat impressionant, pujant i baixant les rampes dels carrers sense cap problema. Ho retrato perquè mai m'havia plantejat que l'accessibilitat d'una ciutat també servís per això. M'alegro de que així sigui.
En aquesta zona de Girona les voreres estan força bé a diferència de l'altra part de l'Eixample que està pendent de solució. Parlo dels carrers que són entre Rutlla i Migdia, és a dir, Travessia de la Creu i Cardenal Margarit, i un tros bastant important del carrer Maluquer Salvador.  Aquestes zones de l'Eixample de Girona no varen ser beneficiàries de les obres que varen fer-se a Rutlla i Migdia, quedant pendents de solució. Circular-hi amb cadira de rodes és complicat i jo sempre ho faig pel mig de…

Girona amb AVE i TGV

No acabo d'entendre la poca promoció que hi ha de Girona a les pàgines web de la companyia RENFE i també de la SNCF, potser és massa d'hora per fer-ne, però jo penso que són dos portals d'accés a turistes molt importants, especialment ara que la ciutat està connectada amb un grapat de ciutats espanyoles i franceses. No sé si els responsables turístics municipals han estudiat el tema, però ho haurien de fer perquè són dos espais webs que tenen milers de visites i són necessaris per fer-li les reserves dels trens d'alta velocitat. Jo faria un esforç en el portal de la SNCF francesa, més que tot perquè aquesta companyia fa publicitat de Barcelona i els seus recursos i poca cosa més. Hem de convidar a descobrir Girona, ara que tenim els nous trens cap a Paris, Toulouse, Montpellier, Marseille i Lyon és una bona oportunitat per aprofitar-la al màxim. 
També haurem d'admetre que la pàgina web de la compayia RENFE és una mica anacrònica, vella, poc simpàtica i feixuga. No…

L'any 2014

El diumenge havent dinat vaig agafar les quatre coses necessàries i vaig anar-me'n a Madrid a passar el cap d'Any. Madrid físicament està més a prop que mai. No només per la qüestió de l'AVE, també per carretera. El desdoblament de l'Eix Transversal fa que hi estiguis menys temps i t'estalvies uns quants calers d'autopista, que per cert no és massa barata. A Madrid m'ha semblat que l'ambient era fred, suposo que això sempre depèn una mica de la mirada de cadascú, i la meva, sempre la comparo amb anys anteriors que la ciutat no estava -des del meu punt de vista- tant descolorida. La crisi, l'ambient polític, la brutícia, els nyaps que t'hi trobes quan vas pels seus carrers en cadira, tot això suposo que influeix una mica. Tot i així és una ciutat que considero interessant i jo procuro anar-hi sovint. Per cert, he escoltat les previsions econòmiques, polítiques i socials de tota la xerrameca oficial i francament no hi tinc cap mena de fe. Crec qu…