Ves al contingut principal

Albert Carbonell, nou president de MIFAS


El primer de gener de 2014 obríem un any nou i a MIFAS també s'estrenava nou President de la casa, de tot el grup, que són moltes coses que queden agrupades a través de l'associació MIFAS. L'Albert Carbonell i Quer és la nova cara que a partir d'ara veurem en representació de la discapacitat física a les comarques de Girona. MIFAS amb gairebé 4.000 associats és també -segurament- la principal entitat d'autoajuda existent a Girona i no cal explicar gaire res més perquè és ben coneguda. L'Albert està vinculat a MIFAS des de fa uns anys, iniciant-se com a treballador de la part empresarial que MIFAS va posar en marxa l'any 1987, fa uns anys però, va incorporar-se a la part associativa i fa dos que n'era el vicepresident. Substitueix en el càrrec a Pere Tubert que ha estat President durant un llarg període quedant a partir d'ara com a vocal de la seva Junta Directiva i Patronat de la Fundació. 

L'amic Albert és un home preparat que coneix bé el món de la discapacitat a Girona i el nou càrrec suposarà un nou impuls per MIFAS que s'haurà de renovar per afrontar els reptes de futur i consolidar els serveis i la missió de l'organització. Estic segur que ho farà molt bé i des d'aquí voldria transmetre tota la meva força i suport per aquesta tasca que suposa ser el President de MIFAS. Moments delicats, de molta confusió, de moltes incerteses, però segur que apassionants. Molts d'ànims. L'emissora de ràdio la Xarxa va entrevistar-lo fa uns dies i a través del bloc d'aquest programa he trobat una fotografia que és la que penjo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.