Ves al contingut principal

Discapacitats valencians sota les teules d'en Calatrava


Això de la Ciudad de las Artes y de las Ciencias de Santiago Calatrava de València està molt bé. Resulta que ara la cosa ja comença a caure. Aquesta setmana hem vist per diferents mitjans que tot plegat està caient, s'està desmuntant i arranjar-ho costarà uns tres milions d'Euros. En Santiago Calatrava és el rei dels nyaps i n'ha fet de tota mida, però allà on s'ha lluit més és a casa seva, és a dir a València. Tot el projecte en el seu conjunt és impressionant, també ho és allò que no es veu i que s'hauria d'haver fet, però que l'arquitecte i les autoritats valencianes ja han cobrat i s'han gastat. 


En fi, totes aquestes misèries -aquí també en tenim- no m'haurien dit especialment res en aquest moment, però resulta que aquesta mateixa setmana la gent amb discapacitat de València se'ls condemna a pagar els serveis que reben, és a dir han de pagar part de la despesa que suposa la seva presència en una residència -aquí això també és així- i en tota mena d'atenció, diguem-ne tallers ocupacionals i centres de dia, -aquí això encara no passa, de moment-. Al País Valencià el sistema ha fet llufa i la seva màxima representació és l'enfonsament de la teulada del Palau de las Artes aquest, i la desatenció de les persones amb discapacitat, tot al mateix moment, en el mateix instant, sense contemplacions, sense cap mena de vergonya. I així anem, teulades que cauen sobre la gent amb discapacitat. I el sector què hi diu? Doncs pel que llegeixo no gaire res, els que protesten són els pares i familiars que tenen un fill o parent que requereix d'aquests serveis i ara se'ls demana que paguin, igual que en Calatrava, o sigui...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…