Ves al contingut principal

L'any 2014




El diumenge havent dinat vaig agafar les quatre coses necessàries i vaig anar-me'n a Madrid a passar el cap d'Any. Madrid físicament està més a prop que mai. No només per la qüestió de l'AVE, també per carretera. El desdoblament de l'Eix Transversal fa que hi estiguis menys temps i t'estalvies uns quants calers d'autopista, que per cert no és massa barata. A Madrid m'ha semblat que l'ambient era fred, suposo que això sempre depèn una mica de la mirada de cadascú, i la meva, sempre la comparo amb anys anteriors que la ciutat no estava -des del meu punt de vista- tant descolorida. La crisi, l'ambient polític, la brutícia, els nyaps que t'hi trobes quan vas pels seus carrers en cadira, tot això suposo que influeix una mica. Tot i així és una ciutat que considero interessant i jo procuro anar-hi sovint. Per cert, he escoltat les previsions econòmiques, polítiques i socials de tota la xerrameca oficial i francament no hi tinc cap mena de fe. Crec que l'any 2014 és incert en tots els àmbits; ja en parlarem quan acabem l'any com haurà anat tot plegat, però a mi, en els seus començaments he de dir que no m'entusiasme de cap de les maneres. L'economia enfonsada, la gent més que no pas l'enconomia pròpiament dita, políticament immersos en un guirigall de dimensions històriques, no sé d'on surt l'optimisme d'alguns. Admeto que m'agradaria compartir-lo, però no veig com poder-ho fer. En fi, bon any, això sí i ja procuraré anar comentant la jugada. Vagi molt bé a tothom.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…