Ves al contingut principal

L'escalivada valenciana

Una imatge que descriu bastant bé la situació de l'Espanya actual en aquest cas capitalitzada per la ciutat de València i això que ells en diuen "la Comunidad Valenciana". L'edifici del Palau de "las Artes y las Ciencias" ha quedat definitivament escalivat per les obres de remodelació que s'hi estan fent. La versió original de la cosa aquesta és d'en Calatrava (arquitecte local de renom i tarifes internacionals) i l'edifici tenia quatre dies, per dir-ho d'alguna manera. València té l'alcaldessa espanyola que més cobra, no sabem si fa paelles d'arròs cares com l'alcalde Puigdemont de Girona, però tinc la sospita que sí. L'escalivada valenciana també ha fet caure les dues caixes d'estalvi pròpies i centenàries de la Comunitat autònoma; Bancaja i Caja de Ahorros del Mediterráneo i posats a cremar falles, finalment també va caure el Banco de Valencia. Molt abans havien caigut altres joies de la corona com el parc d'atraccions popular de les afores de Benidorm -amb molt de diner públic- i l'aeroport de Castelló de la Plana, una maniobra per posar avions a prop d'allò que se'n deia la "Ciudad de Vacaciones dígame"

I tot això per no parlar del tancament del Canal 9 de ràdio i televisió -que tenien una programació indigna com a televisió pública- i coses bastant més serioses com finiquitar el Centre d'Investigació Príncipe Felipe de València que estava format per bons professionals que treballaven en àmbits que haurien de ser apostes a llarg termini. València, ciutat que m'agrada i que visito sovint ha descobert amb l'escalivada d'aquest edifici mediàtic el seu veritable anagrama, que en realitat també és ben nostra, el que representa aquest país i la seva manera de fer dels darrers anys.

I en aquest post no vull parlar dels discapacitats de València perquè la cosa seria molt més desgraciada, de fet, seria un avanç de com vol tractar el govern de Catalunya als discapacitats catalans, per no deixar en solitari les misèries que viuen els companys de València, suposo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.