Ves al contingut principal

Absències lamentades

Aquesta setmana farà dos anys que ens va deixar Domingos Dosil Cubelo que va ser el fundador i President de la Confederació Gallega de Discapacitats Físics, coneguda allà com COGAMI. També aquesta mateixa setmana, farà tres anys que ens va deixar Maria José Vázquez Arias, que va ser Presidenta de la Federació catalana ECOM. Ara mateix no tinc gairebé contactes amb COGAMI i ECOM, n'estic al marge totalment i tampoc tinc relació amb gent que hi estigui a primera fila. Suposo que estan intentant sobreviure com poden aquesta crisi que s'ha endut per endavant a un grapat d'entitats i organitzacions que s'havien creat dins del sector de la discapacitat, en forma i esperit d'autoajuda. 

No obstant el mal moment de tots els que estem aquí, penso sovint amb aquestes dues persones que varen viure moments històrics i els tinc molt present quan escolto notícies que tenen relació amb el nostre sector. També lamento que al capdamunt de la discapacitat espanyola hi hagi un grapat d'irresponsables que han demostrat que són del tot incapaços de negociar i prevenir res. Amb tot el que s'està queien no se'ls ha sentit per a res. 

Ara mateix per exemple, s'està parlant amb intensitat d'una reforma fiscal que sembla que pot ser important. M'agradaria saber si aquelles mesures de les quals som beneficiaris ara mateix quedaran vigents. Més d'un cop m'han arribat comentaris de que hi havia gent que les considerava excessives, suposo que els comentaris venien de gent que camina molt bé. La COCEMFE estatal no crec que estigui parlant d'això amb ningú. Aquestes coses les deixen fer a la gent de l'ONCE que sí negocien els seus interessos. Suposo que fan el que han de fer, en aquest cas no és criticable. Els nostres estan discutint qui mana i quant temps ho faran. Mentrestant els discapacitats físics d'aquest país estem sempre a la corda fluixa i no hi ha ningú que ens representi amb un mínim de dignitat davant de tot allò que s'havia aconseguit i tot el que s'està ensorrant davant del nostre propi silenci.

Hem d'admetre que ens falta gent com en Domingos i la Maria José, per la categoria, per l'honestetat personal i perquè sabien molt bé a qui representaven. En els aniversaris de les seves pèrdues reitero el gran compromís que sempre varen tenir i que la seva absència és molt lamentada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…