Ves al contingut principal

Absències lamentades

Aquesta setmana farà dos anys que ens va deixar Domingos Dosil Cubelo que va ser el fundador i President de la Confederació Gallega de Discapacitats Físics, coneguda allà com COGAMI. També aquesta mateixa setmana, farà tres anys que ens va deixar Maria José Vázquez Arias, que va ser Presidenta de la Federació catalana ECOM. Ara mateix no tinc gairebé contactes amb COGAMI i ECOM, n'estic al marge totalment i tampoc tinc relació amb gent que hi estigui a primera fila. Suposo que estan intentant sobreviure com poden aquesta crisi que s'ha endut per endavant a un grapat d'entitats i organitzacions que s'havien creat dins del sector de la discapacitat, en forma i esperit d'autoajuda. 

No obstant el mal moment de tots els que estem aquí, penso sovint amb aquestes dues persones que varen viure moments històrics i els tinc molt present quan escolto notícies que tenen relació amb el nostre sector. També lamento que al capdamunt de la discapacitat espanyola hi hagi un grapat d'irresponsables que han demostrat que són del tot incapaços de negociar i prevenir res. Amb tot el que s'està queien no se'ls ha sentit per a res. 

Ara mateix per exemple, s'està parlant amb intensitat d'una reforma fiscal que sembla que pot ser important. M'agradaria saber si aquelles mesures de les quals som beneficiaris ara mateix quedaran vigents. Més d'un cop m'han arribat comentaris de que hi havia gent que les considerava excessives, suposo que els comentaris venien de gent que camina molt bé. La COCEMFE estatal no crec que estigui parlant d'això amb ningú. Aquestes coses les deixen fer a la gent de l'ONCE que sí negocien els seus interessos. Suposo que fan el que han de fer, en aquest cas no és criticable. Els nostres estan discutint qui mana i quant temps ho faran. Mentrestant els discapacitats físics d'aquest país estem sempre a la corda fluixa i no hi ha ningú que ens representi amb un mínim de dignitat davant de tot allò que s'havia aconseguit i tot el que s'està ensorrant davant del nostre propi silenci.

Hem d'admetre que ens falta gent com en Domingos i la Maria José, per la categoria, per l'honestetat personal i perquè sabien molt bé a qui representaven. En els aniversaris de les seves pèrdues reitero el gran compromís que sempre varen tenir i que la seva absència és molt lamentada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.