Ves al contingut principal

L'Alcalde de Girona i l'Hospital Trueta


Fa uns dies, en concret el 5 de febrer l'Alcalde de Girona va fer un tuit des del seu compte de l'Alcaldia (en té també un de personal) en el que deia el següent ;RT : Puigdemont: "El Trueta no es pot modificar. L'edifici és de la Seguretat Social i tota remodelació beneficiaria a l'Estat" En el darrer Ple de l'Ajuntament de Girona, Pia Bosch, cap de l'oposició i jo mateix vàrem demanar-li explicacions per aquesta opinió i si això estava relacionat amb el seu poc i nul interès en l'existència d'inversions a l'Hospital Trueta. L'Alcalde va fugir d'estudi i va afirmar que no tenia present haver-ho dit. El twuitter té això de que pot enganxar la gent amb els pensaments i la boca oberta -teclat en aquest cas-

L'Hospital Universitari de Girona Josep Trueta és l'edifici més important de la ciutat de Girona i de les comarques gironines. No només perquè hi treballen 1.200 persones, també perquè és el lloc on molts gironins i gironines neixen, moren i el més important de tot; es curen. La renúncia d'aquest equipament per part del propi Alcalde és d'una falta de visió política molt difícil de superar. Advertir a més que els terrenys del Trueta són de l'estat és acusar a la ciutadania d'ignorància i amb molt mala fe. En cas d'independència -posem per cas- no veig de quina manera l'Estat s'endurà aquestes instal·lacions.

Per documentar una mica a l'Alcalde, convé dir que la propietat del Trueta és de la Seguretat Social i els propietaris de la Seguretat Social són els treballadors gironins, tant els que mensualment hi fan aportacions com aquells que reben prestacions, siguin com siguin i pensin el que pensin. Convindria que això ho tingués present. També crec que la seva escassa aposta per aquest equipament obeïx únicament a la seva disciplina parlamentària i el no voler molestar als dirigents del partit que són responsables de la Sanitat Pública catalana. El retard en aquesta inversió costarà molt cara a tots els habitants, de Girona i de totes les comarques. Fugir d'estudi en aquest tema és una falta de responsabilitat i de compromís amb els seus ciutadans.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.