Ves al contingut principal

Ple Municipal de Girona d'ahir divendres 14 de febrer; molt brut

El Ple de l'Ajuntament de Girona d'ahir divendres 14 de febrer va ser brut, lleig, trist, molt elèctric i una sessió festivalera de retrets i mals arguments que intentaven justificar una despesa que avui la ciutat de Girona no es pot permetre. A més vàrem veure com queia el Grup Municipal de la CUP després de que l'alcalde i els seus enredessin a Carles Bonaventura (Reagrupament, però dins del grup de la CUP) a sortir-ne, motivat per la discussió de la Col·lecció Santos Torroella. L'Alcalde Carles Puigdemont (Amer, la Selva, 1962) va treure una artilleria poc presentable per guanyar les votacions que en tot moment quedaven empatades ja que el grup municipal del
PSC, IC-V i els dos representats de la CUP votaven en contra d'aquesta adquisició i Convergència i Unió, juntament amb en Palomares (trànsfuga en el seu moment del PPC) hi votaven a favor. Les abstencions del dissident Carles Bonaventura i una molt cridanera Concepció Veray varen permetre que l'Alcalde xutés dues vegades a porteria en el capítol de penals sense porter, marcant i guanyant. Tirava del seu vot de qualitat, maniobra democràtica però poc elegant quan es parlen de tants diners i de compromisos a llarg termini.

La Santos Torroella és una col·lecció que a hores d'ara no en sabem el seu cost. Inicialment l'Alcalde parlava de 3,9 milions, però després va explicar que tenia compromisos enparaulats (cap per escrit i per tant cap de vàlid) finalment i després de posar en escena uns quants tripijocs confusos sembla que el paquet serà immensament més barat. Va arribar a dir que fins i tot hi podríem guanyar diners. En Puigdemont va muntar una parada de retrets a l'oposició argumentant sense cap mena d'èxit les meravelles de tot un programa i estratègia cultural de la ciutat de Girona que ningú ha vist i que no deixa de ser una gran fumarada, un plat més de la política municipal plena de bones intencions allunyada de la realitat d'una ciutat que viu al marge del seu govern local. 

El Ple d'ahir va ser el més lleig que mai he viscut. No només pels resultats, també per l'estil, les males maneres i la poca consideració existent cap a la ciutadania que rebutja clarament aquest projecte, perquè no és cert que suposi en el futur un impuls al turisme, no són certes tampoc les justificacions del govern quan afirmen que tenen compromisos i complicitats per participar en el cost del projecte i tot el que l'envolta. L'estil de dretes radicals d'en Puigdemont s'imposen, es consoliden després d'haver-nos demostrat en altres moments quina és la seva manera de governar Girona; els nyaps com la Zona blava, la pèrdua de MIFAS de la gestió d'aquesta activitat; la compra de contenidors, la incapacitat per negociar amb Madrid les millores i compensacions del Parc Central, el seu total desinterès pel nou 'Hospital Trueta i el que suposaria; la seva total disciplina parlamentària amb el seu partit i en contra de les polítiques que afavoririen Girona, etc. La Col·lecció Santos Torroella s'apunta a la llarga llista de despropòsits de la seva legislatura que caldrà tenir en compte en els propers mesos i especialment durant l'any 2015 que tornarà haver-hi eleccions municipals. Brut, molt brut.

La foto que penjo és de la manifestació que va haver-hi abans del Ple, contraris a l'adquisició de la Col·lecció Santos Torroella, a la plaça del Ví 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…