Ves al contingut principal

Televisió Espanyola i Entre Todos, inacceptable

No sé quina és la productora d'aquest programa que fan a la televisió pública espanyola, a la seva primera cadena i que és diu Entre Todos. Ignoro també si això, aquest programa és un model d'importació i de quin país ve l'invent. Jo diria que això és collita pròpia amb tendències a exportar-ho, vull dir que encara tindran nassos de convèncer altres televisions que facin programes semblants. Dubto molt que en països avançats aquest model triomfi, ja no parlo de televisions serioses com la BBC britànica o l'ADR i la ZDF alemanya.

La TVE ens proposa cada tarda un míting de desgràcies personals que són exposades sense cap mena de pudor, sense cap vergonya i demanen diners dels espectadors per resoldre situacions amb donacions en forma de penitència. La majoria de coses que jo he vist són o haurien de ser qüestions resoltes per les diferents administracions públiques. Cadires de Rodes, elèctriques, manuals, tractaments de fisioteràpia, cures, ajudes per diferents malalties, adaptacions i eliminacions de barreres arquitectòniques són els top d'aquest programa que aprofito per dir que és una vergonya i una falta de respecte. L'ús que fan de les persones amb discapacitat i de les necessitats de les seves famílies és inacceptable. De fet el programa rebaixa l'estat del benestar que hem intentat aconseguir amb molts anys d'esforç al no res. És l'estat de beneficiència en la seva versió televisiva més baixa que he vist mai. Vaig escriure a la bústia de queixes de TVE i m'han contestat dient que prenen nota de la meva carta. I això és tot. O trenquem aquests models com més aviat millor o s'imposaran cada dia més i haurem perdut el sentit comú i ens caurà a tots la cara de vergonya.

Comentaris

Luis Diaz ha dit…
El model de solidaritat del govern central no és el principi constitucional, sino el model religiós, el de guanyar-se el cel donant 10 cèntims al pobre de la porta de l'església perquè volen -no perquè l'hagin de fer-. En cap cas reconeixen les obligacions jurídiques i ètiques de l'Estat amb els seus conciutadans, reconegudes a la Constitució i a la Carta de Drets Humans.

Què es pot esperar d'un Estat que es diu catòlic i proclama amb un Decret Llei la INjustícia Universal.

Quins quatre anys més llargs s'estan fent.

Salutacions. Lluís
I avui per rematar-ho s'ha celebrat el dia de les malalties rares fent un gran show al Senat espanyol i d'altres llocs com també la televisió pública. No crec que aquest sigui el sistema. El que dius Lluís és totalment cert, hi ha un veritable estat de pietat

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.