Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2014

Primavera i canvi d'horari

Diumenge gris. Plou, però m'és igual. A les Planes els cirerers ja estan florits. A les botigues d'aquestes que són una mica especialitzades ja venen rosers per plantar. I els menús dels restaurants de la Garrotxa també hi posen quatre coses de primavera perquè la cosa no sigui dita. Ja la tenim aquí, acabant el mes de març, el primer trimestre de l'any 2014 i de moment estem més o menys allà mateix. La segona part de l'any, que en té quatre, és de més bon passar, el temps hi ajuda i va arribant la claror amb el canvi d'horari que s'ha posat en marxa avui mateix. També arriben els impostos, municipals, l'IRPF i totes aquestes obligacions que no tenen cap gràcia, però hi són. Demà passat abril.

Sant Narcís, procés participatiu i un entorn que no m'agrada

Avui dimecres cap al tard assisteixo a la reunió de pressupostos participatius que els responsables de l'Ajuntament de Girona han convocat en el barri de Sant Narcís de Girona. Hi vaig en representació del Grup Municipal del PSC. Els veïns aporten idees per resoldre alguns dels problemes del barri i ho fan per posar-ho a exposició de tot el barri i d'aquesta manera fer un procés participatiu. Al meu entendre gairebé totes les qüestions plantejades pels veïns d'aquest barri haurien de ser de pressupost ordinari, és a dir, no hauria d'estar en cap procés extraordinari. Resoldre problemes com posar pau en una plaça de la ciutat o procurar activar equipaments esportius és feina que l'Ajuntament hauria de fer i sempre hauria de tenir el vist-i-plau dels habitants que n'haurien de ser els beneficiats. En fi, crec que això dels pressupostos participatius encara és una mica fluix i els ciutadans confonen, confonem activitats amb les inversions. 
Per altra banda al mat…

Pelo Malo, la pel·lícula

Fa uns dies vaig anar al cinema a veure "Pelo Malo" una pel·lícula veneçolana que estranyament estava a primera fila aquests dies al O-Cine del Centre Comercial Espai Gironès. Aquesta peça va guanyar el Festival de Sant Sebastià i ha tingut molts altres premis. És difícil veure de manera comercial pel·lícules que han estat premiades perquè les distribuïdores volen fer caixa i per tant estan molt tancades a obrir-se a propostes noves. Pelo Malo és una pel·lícula de mirada molt propera als seus personatges i permet endinsar-s'hi molt bé, la qual cosa no vol dir que sigui agradable. És una història trista, solitària i una mica agre. No vull donar-ne més detalls, us la recomano. Ben feta i amb bones interpretacions de tota la gent que hi surt. Caracas i les revolucions hi són presents com a soroll de fons, de forma ambiental, gairebé com a banda sonora. M'ha agradat veure-la.

No es pot saber tot

De l'ex-President Suárez ja s'ha dit gairebé tot. Jo no puc dir-ne gaire res, més que tot perquè era petit quan ell va governar. El veia per la televisió i no sabia el que deia ni tampoc el que feia. Ara han passat els anys i lògicament la perspectiva és totalment diferent. Segurament -en aquests moments- hi ha una absència del seu estil i això és el que la gent i el país troba a faltar. La resta, és a dir tot això que estem veient aquests dies té una importància relativa, jo diria que hi ha massa xerrameca política i poca cosa més. A la fotografia que penjo, per cert molt coneguda, s'hi veia molta solitud. La seva llarga malaltia no ens ha permès saber algunes coses que de ben segur haurien estat molt interessants. Queda clar que no es pot saber tot.

Pro Infirmis, ningú és perfecte

Un dels millors vídeos de publicitat i discapacitat que he vist en els darrers temps. Grans idees per promoure que la gent és totalment diferent i que ningú és perfecte. Podeu veure'l i compartir-lo, val la pena. Promogut per Pro Infirmis, entitat suïssa amb seu a Zuric que treballa per la integració social i la vida independent de les persones amb discapacitat en aquell país. Penso que és un espot-reportatge molt ben fet; gran guió, bona música i una idea original. Imatges reals i optimistes de la discapacitat. De debò.

Barcelona-Sants, reunió dels crítics del PSC

Reunió ahir divendres a les Cotxeres de Sants de Barcelona dels diferents sectors crítics amb l'actual direcció del PSC. Hi havia molta gent, centeners de militants i simpatitzants dels socialistes catalans varen exposar la necessitat de recuperar l'espai socialista i socialdemòcrata a Catalunya i fer-ho des de la unitat, necessària per assumir un cert grau d'èxit i aconseguir que el país tingui un govern de progrés i més just amb els ciutadans que hi viuen. L'Acte va comptar amb moltes intervencions, entre les quals hi havia la d'Antoni Castells, Montserrat Tura, Marina Geli i molts d'altres. En clau gironina la participació va anar a càrrec de la cap de l'oposició a l'Ajuntament de Girona, Pia Bosch i també la regidora del nostre grup Glòria Plana. Sembla que hi ha moltes ganes de trenar fils i treballar junts i fer de la corrent crítica unitària una eina eficaç i amb forta capacitat d'influència dins del PSC. És evident que existeix una forta pr…

Diari de Girona, article de Pere Tubert

Article sencer de Pere Tubert i Bassas que publica avui dijous el Diari de Girona, tant en la seva versió digital com en paper. El penjo íntegrament pel seu interès i per estar-hi absolutament d'acord. Les pífies municipals s'han de fer saber i aquí en teniu unes quantes:

PERE TUBERT BASSAS L'empresa Barna Porters, SL ha sol·licitat que rectifiqui el meu escrit del passat 12 de desembre del 2013 perquè considera que vulnera el dret fonamental a l'honor i a la imatge de la seva empresa. En cas de no fer-ho, iniciarà accions judicials. A tot això he de dir: Primer, el que es va escriure va ésser respost per l'Ajuntament de Salt, al mateix Diari de Girona que és qui va publicar una nota resum del meu escrit. Segon, al meu entendre, el sou que Feina Activa oferia era de 849,92€ bruts mensuals per 12 pagues. Altres cercadors de feina com Incorpora no parla de sou però es pot deduir que pel sou mensual de 14 pagues és de 728,50€. Tercer, per a mi, que tinc una edat, el qu…

Crimea i el ridícul europeu

L'actitud de Rússia en el tema d'Ucraïna és innaceptable i ja està. No calen més discursos ni més paraules. L'ex-Unió Soviètica vol tornar-ho a ser, sense comunisme, volen recuperar el paper important en el món i han començat a dibuixar-ho sense presses i sense aturar-se. Bon moment perquè la Unió Europea es desperti i decideixi que vol ser a partir d'ara. Les decisions europees són corals, vull dir que les han de prendre 28 membres i el guirigall és immens, com és lògic. És una bona oportunitat -caldrà que la vegin- per redefinir-se i emprendre un camí diferent, que sigui eficaç i serveixi per aturar d'altres potències. Vol dir que convé tenir un govern europeu, que sigui vàlid per resoldre problemes exteriors, de defensa, financers, etc.. Queda clar que l'actual sistema europeu és fluix i no és suficient fort per plantar cara a qui sigui. El russos aprofiten aquestes debilitats per anar pel seu compte i proclamar les repúbliques que més els interessi. Crimea,…

Anem molt malament

Aquesta setmana no estava fora, però he llegit i escoltat comentaris entorn al Debat de la Pobresa que va haver-hi en el Parlament de Catalunya. Crítiques fortes més aviat. He escoltat als responsables de les Taules d'Organitzacions i els seus responsables estaven decebuts. No podem dir que hagi anat bé, perquè no han posat ni un euro per combatre el tema, venia a dir el responsable de Catalunya de Càritas. Jo sóc dels que penso que la situació econòmica complica molt la situació financera del Govern de Catalunya, però hem d'admetre que la voluntat política de qui governa tampoc hi es. El sector que representa a les persones amb discapacitat, per exemple, no ha rebut en anys cap bona notícia. Paraules, això sí, un grapat de paraules de com haurien de ser els serveis i un grapat de teories noves que no serveixen per a res si el Govern no hi posa cap euro.
Els Serveis Socials al igual que els temes de Salut i Educació no tenen massa importància per la gent que hi governa. En ma…

Castellnou d'Arri (Castelnaurady)

També visito Castelnaurady (Castellnou d'Arri) que és una de les principals poblacions de l'Aude i que té un encant especial perquè passa pel mig del poble el Canal de Midi. És un poble mitjà, però hi ha de tot. La gent hi viu de forma reposada, sense sorolls i tot plegat té un encant especial. Viuen també del turisme, però sense fer-ne cap exageració. El Canal de Midi és l'epicentre econòmic del poble, turístic, gent que hi va en bicicleta. És una via verda i fluvial que els francesos saben vendre bé. En aquest Departament presumeixen de ser un punt important del moviment càtar, i ho és, però les restes estan molt desdibuixades, els segles hi han passat i els catòlics oficialistes també. Res, per escampar la boira és un lloc que està proper a Girona, a Catalunya i són molts els lligams que hi tenim, són al costat mateix de casa i de tant en tant convé fer-hi un passeig per veure com van les coses a l'altre costat del Pirineu. Les fotos són del poble i la primera de l…

Carcassona, més barat que Girona

M'escapo uns dies a França, me'n vaig fins a l'Aude i l'Ariège a fer el tafaner. Són dos departaments que la gent viu bé, lentament, sense pressa, sempre i quan no t'acostis a les seves ciutats. Carcassona és la capital de l'Aude i té uns 50 mil habitants. És un parc temàtic medieval que han anat restaurant per etapes i no sempre l'han encertat, parlo de la ciutat vella. La part nova és dinàmica i comercial. M'hi aturo a dinar i després m'endinso en un d'aquests supermercats grans que els francesos instal·len a les afores, cap allà on s'acaba la ciutat. Hi passo una bona estona mirant coses, preus, picotejant allò que m'agrada. M'acosto a la secció de vins, gran, molt gran. Entrar a vendre vins als francesos és molt complicat perquè tenen un gran repertori. No n'hi ha cap, ni un d'estranger. Ni els Torres, ni Codorniu ni tampoc Freixenet, que són els tres habituals. Els preus són més barats que a Girona, no parlo de vins,  v…

Ple de l'Ajuntament de Girona, 10 de març de 2014

Ple del dilluns passat 10 de març de 2014, sessió ordinària. Molt llarga, em penso que gairebé set hores. No crec que tantes hores de Ple sigui especialment recomenable seguir-ho, tot i que en aquesta reunió va haver-hi alguns moments importants. L'Alcalde i el seu equip de govern varen perdre algunes mocions pel fet de que la totalitat de l'oposició va sumar més suports. Important la moció presentada pel grup municipal del PSC i defensada per la seva portaveu Pia Bosch per tal de que l'Alcalde i el govern de la ciutat es defineixi pel que fa al nou Hospital Josep Trueta, després de perdre el temps durant tres anys i hagi quedat clar el poc interès per part de la Generalitat de Catalunya en fer el nou edifici. Ja n'he parlat diverses vegades en aquest bloc. En qualsevol cas penjo el vídeo que també podeu veure a través de la plana web de l'Ajuntament i també a Youtube.

Diari de Girona, dominical d'avui dedicat a Lluís Soldevila Albareda i la seva mare

Gran dia avui. El dominical del Diari de Girona ha fet un reportatge de varies pàgines on s'hi explica uns fets de la Guerra Civil Espanyola que varen passar a les Planes d'Hostoles i que afectaren de forma molt directe a Lluís Soldevila Albareda. La seva mare Ramona Albareda va haver de marxar amb la retirada i exiliar-se a França fins que va morir a l'any 1995 a la ciutat de Cahors (Departament de Lot). Molts anys després, el 2005 en Lluís va descobrir que a França hi tenia sis germans i la veritable història que havia viscut Ramona Albareda des de que havia marxat de les Planes l'any 1939. El reportatge està molt ben narrat per Alfons Petit. Tota aquesta notícia ha saltat a la premsa gironina a causa de que el nét de Ramona Albareda va ser premiat fa uns dies amb un Òscar a Hollywood per la creació d'un curt metratge de ficció. El Diari de Girona va titular a primera pàgina "Un Òscar amb ADN gironí" i que jo vaig copiar en aquest bloc, fent un post.
U…

Davant la crisi, colors

La crisi econòmica obliga a les botigues a posar una mica d'imaginació en els seus negocis. Aquesta botiga de fruita del carrer Juli Garreta n'és l'exemple. Abans era implantejable que la fruita estigués a peu de carrer, cuidada, neta i ben triada. La botiga aquesta, que és ben petita té èxit perquè els colors criden i conviden a entrar-hi. Un cop a dins la varietat de fruita és més variada i t'hi quedes més o menys enganxat, malgrat els preus que no són pas del tot barats. L'accessibilitat d'aquesta fruiteria és millorable, hi ha un petit graó que pot ser superat per algunes persones amb mobilitat reduïda, però no tothom, un centímetre de vegades impedeix que l'entrada sigui perfecte. Valdria la pena fer-hi un repàs i aprofitar del tot les coloraines de la seva fruita que segur que és bona.

Girona i el Trueta

El grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Girona, encapçalat per Pia Bosch torna a presentar una moció en el proper Ple de la ciutat que es celebrarà el dilluns dia 10 per demanar a l'Alcalde i al seu equip de govern que ens expliqui què pensen fer amb el tema Trueta. Serà la quarta vegada que el grup del PSC presenta preguntes en relació a aquesta qüestió. L'alcalde de Girona no ha estat capaç de fer força davant el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per exigir que aquest tema quedi resolt. En Carles Puigdemont divaga constanment i balla la música que el Conseller Boi Ruíz li posa. En realitat és que la Generalitat de Catalunya no té cap interès en resoldre el tema del nou Trueta, no el volen fer i això és tot. Es senten pressionats per l'oposició de Girona però Salut no diu res del nou Hospital perquè no vol dir-hi res. No hi ha diners (sí per altres coses menys importants), és veritat, però tampoc hi ha voluntat política, van donant llargues i fe…

Joan Pahisa, el camí el decideixes tu

El TEDxGràcia va organitzar fa unes setmanes unes sessions en les que va participar en Joan Pahisa per explicar la seva experiència personal, això de tenir una altura de un metre i fer esport, ser una persona normal i corrent com la resta de ciutadans. L'actitud és el que importa. En aquesta sessió -vaig anar-hi en directe- va haver-hi altres intervencions, però jo vaig ser-hi per veure'l a ell i felicitar-lo per ser-hi i donar la volta a les coses en un format positiu. Joan, amb el teu permís penjo el vídeo i així el podrà veure molta més gent. Per molts anys!

Un Òscar amb ADN gironí

Article que avui ha publicat l'Alfons Petit del Diari de Girona en relació a una història que va començar a les Planes d'Hostoles l'any 1939, protagonitzada en aquell moment per Ramona Albareda. He de manifestar la meva satisfacció per aquest premi que ha rebut el nét de la Ramona i felicito als seus fills i a tota la seva família, catalana i francesa. Espero que gaudeixin d'aquest moment tant especial i tinguin present en tot moment a una veritable i valenta Ramona Albareda i a tots els seus fills. Totes les històries tenen una final feliç i aquest és magnífic.
ALFONS PETIT | DIARI DE GIRONA (4 de març de 2014) Un cineasta francès nét d'una dona de les Planes d'Hostoles va ser el protagonista d'una de les grans sorpreses de la nit dels Oscar, si bé en una de les categories considerades menors: la del curtmetratge d'animació. Laurent Witz és el director de Mr. Hublot, el film que contra pronòstic es va imposar a Get a horse!, una pel·lícula de la totpod…

Primer de març a Girona

Primer dia del mes de març de 2014. El mes de gener i febrer ha estat molt mogut i sembla que la resta de l'any tindrà una intensitat semblant. Baixant de la Garrotxa i entrant a Girona m'he aturat a fer un cop de mòbil als arbres despullats que marquen la continuïtat d'aquest hivern variable. He passat per Sant Narcís per veure'n el carnestoltes, la rua ha fet un recorregut des de la Plaça de l'Assumpció i s'han enfilat fins a la part del carrer Empúries i Valladolid. I la foto de baix una fotografia de la tercera benzinera de l'estil low cost que he vist als voltants de Girona, aquesta està en el polígon industrial de Montfullà, entre Salt i Bescanó. S'estan imposant, són absolutament automàtiques, no hi ha ningú per atendre, és a dir, self service i el preu és d'uns 10 o 15 cèntims d'euro més barat que les -diguem-ne- convencionals. Ignoro si aquest model de negoci es consolidarà, de moment sembla que està en plena expansió.  Tinc ganes de p…