Ves al contingut principal

Anem molt malament

Aquesta setmana no estava fora, però he llegit i escoltat comentaris entorn al Debat de la Pobresa que va haver-hi en el Parlament de Catalunya. Crítiques fortes més aviat. He escoltat als responsables de les Taules d'Organitzacions i els seus responsables estaven decebuts. No podem dir que hagi anat bé, perquè no han posat ni un euro per combatre el tema, venia a dir el responsable de Catalunya de Càritas. Jo sóc dels que penso que la situació econòmica complica molt la situació financera del Govern de Catalunya, però hem d'admetre que la voluntat política de qui governa tampoc hi es. El sector que representa a les persones amb discapacitat, per exemple, no ha rebut en anys cap bona notícia. Paraules, això sí, un grapat de paraules de com haurien de ser els serveis i un grapat de teories noves que no serveixen per a res si el Govern no hi posa cap euro.

Els Serveis Socials al igual que els temes de Salut i Educació no tenen massa importància per la gent que hi governa. En matèria de Salut per exemple, tenim al Conseller Boris Ruiz que està desmuntant amb silenci tot el sistema que havia estat capdavanter en el món occidental. És evident que si vols ser el primer de la llista has de posar molts diners, no és casualitat. En temes relacionats amb la discapacitat s'està indicant a les entitats i a les seves famílies que per mantenir els serveis s'haurà d'entrar en tot això que s'anomena el co-pagament. Això vol dir que per anar a un Centre de Dia, Centre Ocupacional o qualsevol altre servei d'aquest tipus i que majoritariament estan gestionats per les entitats s'haurà de pagar una quota mensual en funció de la renda disponible de la família de la persona discapacitada. La Consellera Neus Munté que està passant sense pena ni glòria serà la responsable d'inaugurar una etapa que serà recordada històricament pel tancament de tots aquests equipaments que han costat anys planificar, contruïr i pagar. En fi, això és el que hi ha i així ho veiem a la premsa aquesta setmana. Una dona ha pagat 9.335 euros per sortir de la llista d'espera en un Hospital de les comarques de Tarragona i això només és el preludi d'un grapat de notícies que la premsa catalana també controla o no difon, perquè resulta que també està subvencionada, o sigui que serà també molt difícil donar a conèixer aquesta problemàtica a la societat catalana que en aquests moments està encantada amb els discursos de pals i banderes, entretinguda dissenyant com serem, bé, com seran els que tinguin bona salut, bona educació i no hagin de tirar d'això tant estrany que se'n diuen Serveis Socials. Anem malament, no tant per les aspiracions de la gent -que són absolutament respectables- sinó perquè ja fa temps que no compten amb nosaltres i això a mi em preocupa i em decep moltíssim.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.

Consell Social del Guttmann

Torno a parlar de l'Institut Guttmann perquè avui dimecres hem tingut una nova reunió del seu Consell Social, on hi són totes les organitzacions importants de la discapacitat física de Catalunya i alguna altra també de la resta de l'estat, per cert, també hi ha una representació dels companys d'Andorra. Avui hem donat el vist-i-plau al programa de treball del proper 2017 i s'ha fet un repàs dels esdeveniments que el Guttmann ha promogut i participat durant l'any 2016; el darrer de tots la setmana passada a Girona amb la presentació del llibre "Innovació i Discapacitat" que demà dia 24 es presentarà a Lleida de la mà dels companys d'ASPID. En la sessió d'avui també s'ha parlat de la marxa del projecte Guttmann-Sagrera a la ciutat de Barcelona, de la necessitat de que el sector en general i els físics en particular demanin un reforçament i actualització de les polítiques socials a la Generalitat de Catalunya. També hem pogut veure la feina que …