Ves al contingut principal

Anem molt malament

Aquesta setmana no estava fora, però he llegit i escoltat comentaris entorn al Debat de la Pobresa que va haver-hi en el Parlament de Catalunya. Crítiques fortes més aviat. He escoltat als responsables de les Taules d'Organitzacions i els seus responsables estaven decebuts. No podem dir que hagi anat bé, perquè no han posat ni un euro per combatre el tema, venia a dir el responsable de Catalunya de Càritas. Jo sóc dels que penso que la situació econòmica complica molt la situació financera del Govern de Catalunya, però hem d'admetre que la voluntat política de qui governa tampoc hi es. El sector que representa a les persones amb discapacitat, per exemple, no ha rebut en anys cap bona notícia. Paraules, això sí, un grapat de paraules de com haurien de ser els serveis i un grapat de teories noves que no serveixen per a res si el Govern no hi posa cap euro.

Els Serveis Socials al igual que els temes de Salut i Educació no tenen massa importància per la gent que hi governa. En matèria de Salut per exemple, tenim al Conseller Boris Ruiz que està desmuntant amb silenci tot el sistema que havia estat capdavanter en el món occidental. És evident que si vols ser el primer de la llista has de posar molts diners, no és casualitat. En temes relacionats amb la discapacitat s'està indicant a les entitats i a les seves famílies que per mantenir els serveis s'haurà d'entrar en tot això que s'anomena el co-pagament. Això vol dir que per anar a un Centre de Dia, Centre Ocupacional o qualsevol altre servei d'aquest tipus i que majoritariament estan gestionats per les entitats s'haurà de pagar una quota mensual en funció de la renda disponible de la família de la persona discapacitada. La Consellera Neus Munté que està passant sense pena ni glòria serà la responsable d'inaugurar una etapa que serà recordada històricament pel tancament de tots aquests equipaments que han costat anys planificar, contruïr i pagar. En fi, això és el que hi ha i així ho veiem a la premsa aquesta setmana. Una dona ha pagat 9.335 euros per sortir de la llista d'espera en un Hospital de les comarques de Tarragona i això només és el preludi d'un grapat de notícies que la premsa catalana també controla o no difon, perquè resulta que també està subvencionada, o sigui que serà també molt difícil donar a conèixer aquesta problemàtica a la societat catalana que en aquests moments està encantada amb els discursos de pals i banderes, entretinguda dissenyant com serem, bé, com seran els que tinguin bona salut, bona educació i no hagin de tirar d'això tant estrany que se'n diuen Serveis Socials. Anem malament, no tant per les aspiracions de la gent -que són absolutament respectables- sinó perquè ja fa temps que no compten amb nosaltres i això a mi em preocupa i em decep moltíssim.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…