Ves al contingut principal

Anem molt malament

Aquesta setmana no estava fora, però he llegit i escoltat comentaris entorn al Debat de la Pobresa que va haver-hi en el Parlament de Catalunya. Crítiques fortes més aviat. He escoltat als responsables de les Taules d'Organitzacions i els seus responsables estaven decebuts. No podem dir que hagi anat bé, perquè no han posat ni un euro per combatre el tema, venia a dir el responsable de Catalunya de Càritas. Jo sóc dels que penso que la situació econòmica complica molt la situació financera del Govern de Catalunya, però hem d'admetre que la voluntat política de qui governa tampoc hi es. El sector que representa a les persones amb discapacitat, per exemple, no ha rebut en anys cap bona notícia. Paraules, això sí, un grapat de paraules de com haurien de ser els serveis i un grapat de teories noves que no serveixen per a res si el Govern no hi posa cap euro.

Els Serveis Socials al igual que els temes de Salut i Educació no tenen massa importància per la gent que hi governa. En matèria de Salut per exemple, tenim al Conseller Boris Ruiz que està desmuntant amb silenci tot el sistema que havia estat capdavanter en el món occidental. És evident que si vols ser el primer de la llista has de posar molts diners, no és casualitat. En temes relacionats amb la discapacitat s'està indicant a les entitats i a les seves famílies que per mantenir els serveis s'haurà d'entrar en tot això que s'anomena el co-pagament. Això vol dir que per anar a un Centre de Dia, Centre Ocupacional o qualsevol altre servei d'aquest tipus i que majoritariament estan gestionats per les entitats s'haurà de pagar una quota mensual en funció de la renda disponible de la família de la persona discapacitada. La Consellera Neus Munté que està passant sense pena ni glòria serà la responsable d'inaugurar una etapa que serà recordada històricament pel tancament de tots aquests equipaments que han costat anys planificar, contruïr i pagar. En fi, això és el que hi ha i així ho veiem a la premsa aquesta setmana. Una dona ha pagat 9.335 euros per sortir de la llista d'espera en un Hospital de les comarques de Tarragona i això només és el preludi d'un grapat de notícies que la premsa catalana també controla o no difon, perquè resulta que també està subvencionada, o sigui que serà també molt difícil donar a conèixer aquesta problemàtica a la societat catalana que en aquests moments està encantada amb els discursos de pals i banderes, entretinguda dissenyant com serem, bé, com seran els que tinguin bona salut, bona educació i no hagin de tirar d'això tant estrany que se'n diuen Serveis Socials. Anem malament, no tant per les aspiracions de la gent -que són absolutament respectables- sinó perquè ja fa temps que no compten amb nosaltres i això a mi em preocupa i em decep moltíssim.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.