Ves al contingut principal

Castellnou d'Arri (Castelnaurady)





També visito Castelnaurady (Castellnou d'Arri) que és una de les principals poblacions de l'Aude i que té un encant especial perquè passa pel mig del poble el Canal de Midi. És un poble mitjà, però hi ha de tot. La gent hi viu de forma reposada, sense sorolls i tot plegat té un encant especial. Viuen també del turisme, però sense fer-ne cap exageració. El Canal de Midi és l'epicentre econòmic del poble, turístic, gent que hi va en bicicleta. És una via verda i fluvial que els francesos saben vendre bé. En aquest Departament presumeixen de ser un punt important del moviment càtar, i ho és, però les restes estan molt desdibuixades, els segles hi han passat i els catòlics oficialistes també. Res, per escampar la boira és un lloc que està proper a Girona, a Catalunya i són molts els lligams que hi tenim, són al costat mateix de casa i de tant en tant convé fer-hi un passeig per veure com van les coses a l'altre costat del Pirineu. Les fotos són del poble i la primera de l'enclusa de Negra, a prop de la població en direcció a Tolosa. Per cert, l'accessibilitat és acceptable i els aparcaments reservats per a PMR són molt respectats, sense fer comèdia com passa aquí a Girona.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.

Consell Social del Guttmann

Torno a parlar de l'Institut Guttmann perquè avui dimecres hem tingut una nova reunió del seu Consell Social, on hi són totes les organitzacions importants de la discapacitat física de Catalunya i alguna altra també de la resta de l'estat, per cert, també hi ha una representació dels companys d'Andorra. Avui hem donat el vist-i-plau al programa de treball del proper 2017 i s'ha fet un repàs dels esdeveniments que el Guttmann ha promogut i participat durant l'any 2016; el darrer de tots la setmana passada a Girona amb la presentació del llibre "Innovació i Discapacitat" que demà dia 24 es presentarà a Lleida de la mà dels companys d'ASPID. En la sessió d'avui també s'ha parlat de la marxa del projecte Guttmann-Sagrera a la ciutat de Barcelona, de la necessitat de que el sector en general i els físics en particular demanin un reforçament i actualització de les polítiques socials a la Generalitat de Catalunya. També hem pogut veure la feina que …