Ves al contingut principal

Crimea i el ridícul europeu

L'actitud de Rússia en el tema d'Ucraïna és innaceptable i ja està. No calen més discursos ni més paraules. L'ex-Unió Soviètica vol tornar-ho a ser, sense comunisme, volen recuperar el paper important en el món i han començat a dibuixar-ho sense presses i sense aturar-se. Bon moment perquè la Unió Europea es desperti i decideixi que vol ser a partir d'ara. Les decisions europees són corals, vull dir que les han de prendre 28 membres i el guirigall és immens, com és lògic. És una bona oportunitat -caldrà que la vegin- per redefinir-se i emprendre un camí diferent, que sigui eficaç i serveixi per aturar d'altres potències. Vol dir que convé tenir un govern europeu, que sigui vàlid per resoldre problemes exteriors, de defensa, financers, etc.. Queda clar que l'actual sistema europeu és fluix i no és suficient fort per plantar cara a qui sigui. El russos aprofiten aquestes debilitats per anar pel seu compte i proclamar les repúbliques que més els interessi. Crimea, de fet, segurament serà l'aperitiu d'un grapat de maniobres que en Putin ens prepara d'ara en endavant.

Europa no farà res. El fet de que sigui en García Margallo un dels que més protesti i parli en nom de les democràcies occidentals és l'evidència de que la cridòria europea és de baixa intensitat. Alemanya i França no discutiran a Rússia res important perquè hi tenen una dependència energètica massa forta i no prendran cap mesura que en el fons o a curt termini els perjudiqui. Rússia i els seus satèl·lits saben que juguen amb un cert avantatge i aprofiten aquesta feblesa i la debilitat europea per aprofitar-se, aprofitant el poc interès que hi mostra en aquesta qüestió els Estats Units. En realitat ens posa un mirall al davant. Seran capaços els responsables europeus d'emmirallar-s'hi?  I de veure la mala cara què fem en aquest sainet i que convindria fer un pensament per superar el ridícul que escenifiquem més enllà de la unió econòmica? Segurament ho veiem però ara no interessa, com d'altres vegades, com gairebé sempre. I en Margallo, no podria aquest ministre dedicar-se a d'altres feines més interessants i de passada deixar el tema català en mans d'algú una mica més fi i hàbil?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…