Ves al contingut principal

Diari de Girona, article de Pere Tubert



L'empresa Barna Porters, SL ha sol·licitat que rectifiqui el meu escrit del passat 12 de desembre del 2013 perquè considera que vulnera el dret fonamental a l'honor i a la imatge de la seva empresa. En cas de no fer-ho, iniciarà accions judicials. A tot això he de dir: Primer, el que es va escriure va ésser respost per l'Ajuntament de Salt, al mateix Diari de Girona que és qui va publicar una nota resum del meu escrit.
Segon, al meu entendre, el sou que Feina Activa oferia era de 849,92€ bruts mensuals per 12 pagues. Altres cercadors de feina com Incorpora no parla de sou però es pot deduir que pel sou mensual de 14 pagues és de 728,50€. Tercer, per a mi, que tinc una edat, el que volem i sol·licitem són mileuristes, és a dir, 1000€ per 14 pagues i una jornada laboral de 35 hores setmanals. Per això eren els convenis, la democràcia i la mare que ho va parir tot. He d'agrair l'oportunitat de tornar a escena, ja que després del que passa amb la zona blava i verda, l'alcalde de Girona i el Sr. Alcalà, un no s'ho podia imaginar d'aquesta alçada.Que l'alcalde Puigdemont és un enganyaencantats i que no té paraula, en sóc testimoni perquè he sigut el primer enganyat. Ara, que se'n foti de tots els gironins, té pebrots...
Les coses s'han de demostrar. El Sr. Alcalà deia en el diari del passat 19 de febrer que no era culpa ni del concessionari ni del fabricant i molt menys de l'Ajuntament que les màquines de parquímetres no acceptessin el pagament en targetes. No si el 24 de novembre també en els mitjans de comunicació va dir que el 2 de gener tot estaria en funcionament. I jo pregunto, no deu ser que el model de màquina no és el més adequat? No deu ser que hi ha estalvi o mala planificació de la inversió? Què passa amb el pagament per mòbil i les 300 places amb sensors, per a quan?
La informació d'això ens la va donar en la Taula de Mobilitat del 27 de gener del 2012, és clar que igualment es parlava d'un carril bici que passava per l'avinguda Jaume I i la pacificació del trànsit del Pont de la Barca amb un sol carril.
Tot parlar, la qüestió és la foto al diari del Sr. Puigdemont i parlar de la cultura amb els diners dels altres.
Sr. Puigdemont, alcalde, vull recordar-te que el 16 d'abril de 2012 vas signar un acord amb el qual et comprometies a buscar alternatives al problema de l'aparcament i la circulació a la zona de l'Hospital Josep Trueta i pel qual l'empresa concessionària de l'aparcament actual -Tadifi SL- reduïa el cànon a CatSalut en 500.000 €. Ara espero que no ens pagui a Mifas amb contenidors d'escombraries de l'Ajuntament, cosa bastant habitual en els afers d'aquest municipi.
És lògic que amb l'assessorament de polítics com el del Sr. Puigdemont que en el Ple de l'Ajuntament del 8 d'abril de 2013 va informar que Giropark no tenia treballadors discapacitats, ara a l'oficina de l'empresa concessionària hi tingui barreres arquitectòniques per accedir-hi tant treballadors, com clients, tampoc seria estrany que als treballadors se'ls modifiqués el sou. I parlant de sou i d'empreses després de molts anys de gestionar l'aparcament de sota vies de Renfe o Adif hi va haver un concurs d'aparcaments per tot Espanya d'Estacions per uns preus que només eren possibles per a les grans empreses, Saba ha guanyat el concurs. En principi tot apuntava que o bé continuàvem gestionant nosaltres l'aparcament o bé ells amb compliment de la normativa laboral subrogaven el personal. De moment els han fet fora i com no podia ser d'altra manera, Mifas empresa petita i gestionada per...
Això sí, els passat desembre el Govern Espanyol aprovava la "Ley General de Derechos Personas Discapacitadads y de Inclusión Social" la qual diu "amparar la iniciativa privada sin ánimo de lucro, prestando una especial atención a las entidades sin ánimo de lucro promovidas por las propias personas con discapacidad, sus familiares..."
En definitiva, el que som Mifas. El que passa que des de qualsevol administració local, autonòmica o estatal es fa el possible perquè el resultat sigui que cada vegada entitats més petites i més pobres. Es perd l'energia de la reivindicació i tenir-ho tot lligat i ben lligat.
Defensar un sou digne que depèn d'un ajuntament "Salt", és denunciable, tot i ésser molt lluny dels 1.000€ que es reivindicaven no fa gaires anys.
Que Tadifi SL rebaixi el cànon a cobrar a 500.000 € a 10 anys que beneficia la salut dels catalans, amb un acord del qual fa ostentació l'alcalde de Girona i aquest s'obliga a canvi a millorar la circulació i a buscar altres alternatives d'aparcament a la zona de l'Hospital Trueta, per després no complir.
Gestionar uns aparcaments sota les vies de Renfe durant molts anys, no solament no dóna cap dret a l'antic gestor empresa "social", sinó que incomplint la normativa legal es fa fora el personal sense el dret a la subrogació, tot això per una empresa multinacional catalana, Saba, que guanya un concurs Estatal a "Fomento".
Visca la democràcia i el suport a les ONG que treballen en el territori i per a les seves persones.
Amb la llibertat que dóna no tenir cap responsabilitat i que no perjudicaré cap entitat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.