Ves al contingut principal

Diari de Girona, dominical d'avui dedicat a Lluís Soldevila Albareda i la seva mare




Gran dia avui. El dominical del Diari de Girona ha fet un reportatge de varies pàgines on s'hi explica uns fets de la Guerra Civil Espanyola que varen passar a les Planes d'Hostoles i que afectaren de forma molt directe a Lluís Soldevila Albareda. La seva mare Ramona Albareda va haver de marxar amb la retirada i exiliar-se a França fins que va morir a l'any 1995 a la ciutat de Cahors (Departament de Lot). Molts anys després, el 2005 en Lluís va descobrir que a França hi tenia sis germans i la veritable història que havia viscut Ramona Albareda des de que havia marxat de les Planes l'any 1939. El reportatge està molt ben narrat per Alfons Petit. Tota aquesta notícia ha saltat a la premsa gironina a causa de que el nét de Ramona Albareda va ser premiat fa uns dies amb un Òscar a Hollywood per la creació d'un curt metratge de ficció. El Diari de Girona va titular a primera pàgina "Un Òscar amb ADN gironí" i que jo vaig copiar en aquest bloc, fent un post.

Us penjo tres fotografies de la notícia d'avui en el dominical del Diari de Girona, la de dalt és d'en Lluís acompanyat de les seves germanes Marie Couderc i Angeline Wiltz (la segona és la mare del premiat als Estats Units) en una fotografia d'una trobada a les Planes d'Hostoles. La del mig és la portada d'avui del Dominical, en Lluís a tota plana i la de baix hi ha unes quantes fotografies, una de les quals hi surt un servidor perquè vaig acompanyar a Lluís a la ciutat de Cahors i al poble d'Albàs (Lot) en el moment que varen descobrir-se uns als altres. Va ser memorable i jo en vaig ser testimoni privilegiat. Estic molt content de que tot hagués sortit bé i feliç després d'haver parlat amb en Lluís per telèfon, ara fa uns instants. És una bona mostra del que suposa sobreviure, la història de la Ramona té en certa manera la seva compensació, encara que sigui molts anys després. Cal tenir present ara i sempre que les guerres i els seus efectes són terribles i que els perdedors són sempre els mateixos i que han de passar molts anys perquè els innocents rebin una mica de justícia i cal explicar les coses perquè no tornin a passar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.