Ves al contingut principal

Girona i el Trueta

El grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Girona, encapçalat per Pia Bosch torna a presentar una moció en el proper Ple de la ciutat que es celebrarà el dilluns dia 10 per demanar a l'Alcalde i al seu equip de govern que ens expliqui què pensen fer amb el tema Trueta. Serà la quarta vegada que el grup del PSC presenta preguntes en relació a aquesta qüestió. L'alcalde de Girona no ha estat capaç de fer força davant el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per exigir que aquest tema quedi resolt. En Carles Puigdemont divaga constanment i balla la música que el Conseller Boi Ruíz li posa. En realitat és que la Generalitat de Catalunya no té cap interès en resoldre el tema del nou Trueta, no el volen fer i això és tot. Es senten pressionats per l'oposició de Girona però Salut no diu res del nou Hospital perquè no vol dir-hi res. No hi ha diners (sí per altres coses menys importants), és veritat, però tampoc hi ha voluntat política, van donant llargues i fent temps per no haver de dir res. L'Hospital Universitari Josep Trueta de Girona és la principal inversió que la Generalitat de Catalunya hauria de fer a la ciutat i a la demarcació de Girona, però els interessos de Convergència i Unió no van per aquí, tenen altres prioritats que costen menys de vendre i més fàcils de publicitar ja que al capdavall la propaganda és la seva especialitat. I res, aquí estem, esperant que el Trueta trobi l'espai que li toca i algú que vulgui pagar-lo, en terrenys de l'estat o de qualsevol altre propietari públic o privat, i esperant ens quedarem amb aquesta gent. Segur. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.