Ves al contingut principal

Sant Narcís, procés participatiu i un entorn que no m'agrada




Avui dimecres cap al tard assisteixo a la reunió de pressupostos participatius que els responsables de l'Ajuntament de Girona han convocat en el barri de Sant Narcís de Girona. Hi vaig en representació del Grup Municipal del PSC. Els veïns aporten idees per resoldre alguns dels problemes del barri i ho fan per posar-ho a exposició de tot el barri i d'aquesta manera fer un procés participatiu. Al meu entendre gairebé totes les qüestions plantejades pels veïns d'aquest barri haurien de ser de pressupost ordinari, és a dir, no hauria d'estar en cap procés extraordinari. Resoldre problemes com posar pau en una plaça de la ciutat o procurar activar equipaments esportius és feina que l'Ajuntament hauria de fer i sempre hauria de tenir el vist-i-plau dels habitants que n'haurien de ser els beneficiats. En fi, crec que això dels pressupostos participatius encara és una mica fluix i els ciutadans confonen, confonem activitats amb les inversions. 

Per altra banda al matí m'he passejat també pel barri de Sant Narcís i passant per l'antiga Plaça Europa he vist que han posat unes baranes a les rampes de baixada dels futurs aparcaments que semblen provisionals, però no ho són, perquè estan molt ben clavades. He fet un tuit per dir que eren lletges, de mal gust i a la fotografia podeu veure-les. En fi, és una opinió, però penso que hauria anat millor un altre tipus de protecció. Són opinions, res més. No sé si la gent de la plaça els entusiasmarà massa aquest model de barana, em penso que no gaire.

Tornant cap a casa he passat pel carrer Pierre Vilar, una de les entrades de la ciutat, entenen que per allà hi passa molta gent que va i torna de l'estació de Renfe. He trobat que estava molt brut. El vent, -gran aliat de la neteja a la ciutat- no acaba de fer-hi la seva feina i les escombres són més o menys desconegudes en aquest sector. El resultat, evidentment és de brutícia absoluta i permanent. És un tros de la Girona que no m'agrada. Dir-ho i dir-ho no serveix ja de massa res.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.