Ves al contingut principal

Sant Narcís, procés participatiu i un entorn que no m'agrada




Avui dimecres cap al tard assisteixo a la reunió de pressupostos participatius que els responsables de l'Ajuntament de Girona han convocat en el barri de Sant Narcís de Girona. Hi vaig en representació del Grup Municipal del PSC. Els veïns aporten idees per resoldre alguns dels problemes del barri i ho fan per posar-ho a exposició de tot el barri i d'aquesta manera fer un procés participatiu. Al meu entendre gairebé totes les qüestions plantejades pels veïns d'aquest barri haurien de ser de pressupost ordinari, és a dir, no hauria d'estar en cap procés extraordinari. Resoldre problemes com posar pau en una plaça de la ciutat o procurar activar equipaments esportius és feina que l'Ajuntament hauria de fer i sempre hauria de tenir el vist-i-plau dels habitants que n'haurien de ser els beneficiats. En fi, crec que això dels pressupostos participatius encara és una mica fluix i els ciutadans confonen, confonem activitats amb les inversions. 

Per altra banda al matí m'he passejat també pel barri de Sant Narcís i passant per l'antiga Plaça Europa he vist que han posat unes baranes a les rampes de baixada dels futurs aparcaments que semblen provisionals, però no ho són, perquè estan molt ben clavades. He fet un tuit per dir que eren lletges, de mal gust i a la fotografia podeu veure-les. En fi, és una opinió, però penso que hauria anat millor un altre tipus de protecció. Són opinions, res més. No sé si la gent de la plaça els entusiasmarà massa aquest model de barana, em penso que no gaire.

Tornant cap a casa he passat pel carrer Pierre Vilar, una de les entrades de la ciutat, entenen que per allà hi passa molta gent que va i torna de l'estació de Renfe. He trobat que estava molt brut. El vent, -gran aliat de la neteja a la ciutat- no acaba de fer-hi la seva feina i les escombres són més o menys desconegudes en aquest sector. El resultat, evidentment és de brutícia absoluta i permanent. És un tros de la Girona que no m'agrada. Dir-ho i dir-ho no serveix ja de massa res.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…