Ves al contingut principal

Un Òscar amb ADN gironí

Article que avui ha publicat l'Alfons Petit del Diari de Girona en relació a una història que va començar a les Planes d'Hostoles l'any 1939, protagonitzada en aquell moment per Ramona Albareda. He de manifestar la meva satisfacció per aquest premi que ha rebut el nét de la Ramona i felicito als seus fills i a tota la seva família, catalana i francesa. Espero que gaudeixin d'aquest moment tant especial i tinguin present en tot moment a una veritable i valenta Ramona Albareda i a tots els seus fills. Totes les històries tenen una final feliç i aquest és magnífic.

Un cineasta francès nét d'una dona de les Planes d'Hostoles va ser el protagonista d'una de les grans sorpreses de la nit dels Oscar, si bé en una de les categories considerades menors: la del curtmetratge d'animació. Laurent Witz és el director de Mr. Hublot, el film que contra pronòstic es va imposar a Get a horse!, una pel·lícula de la totpoderosa Disney que a més suposava el retorn de l´emblemàtic Mickey Mouse a les pantalles cinematogràfiques.
L'àvia de Witz, Ramona Albareda, va néixer a les Planes d'Hostoles i va residir en aquesta localitat fins que cap al final de la Guerra civil, l'any 1939, es va exiliar a França. En aquest país va refer la seva vida amb un altre exiliat, Fernando Gutiérrez, un combatent republicà d´Almachar (Màlaga). Inicialment van ser confinats en camps de refugiats de Normandia, zona on van haver d´afrontar la Segona Guerra Mundial. Cap a la dècada de 1950, però, la parella es va traslladar al departament de Lot, a la regió de Midi-Pyrenées, on es va establir. Ramona Albareda i Fernando Gutiérrez (que van morir el 1990 i el 2008, respectivament) van tenir sis fills: Fernando, Aurora, José, Marie, Isabel i Angelina. Aquesta darrera es va casar amb un militar francès, Georges Witz, amb qui va tenir tres fills: Jean Christophe i els bessons Laurent i Patrice.
Laurent Witz, de 38 anys, va demostrar des de molt petit una especial habilitat per al dibuix, disciplina que amb el temps ha acabat convertint en la seva professió: és soci d´un estudi d´animació amb seu a Luxemburg que es dedica sobretot a treballs publicitaris, però que durant els últims tres anys ha bastit Mr. Hublot, una pel·lícula escrita per Laurent Witz inspirant-se en l´univers de l´escultor Stéphane Halleux i que ha codirigit amb Alexandre Espigares. Abans de l´Oscar, aquest curt ja havia guanyat una vintena de premis en festivals de tot el món.

Comentaris

Anònim ha dit…
Hola Joaquin
Antes del Oscar y despues del Oscar pensamos en ti.
Un abrazo muy fuerte de Francia
Marie
Muchas gracias, estoy contento de que todo haya salido bien, es la fuerza de Ramona, sin duda
Anònim ha dit…
Gracias a tu ayuda hemos podido encontrarnos todos.
Petons
Marie
Hoy estoy contento porqué en el Diari de Girona han sacado un reportaje de toda la historia, creo que lo han explicado muy bien, fotos y documentación. Me ha gustado. Creo que tu Hermano Lluís está contento, acabo de hablar con él. Un saludo y un fuerte Abrazo para tí, Marie y todos tus hermanos.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…