Ves al contingut principal

Això no xuta

La veritat és que el Govern Central i el Govern de la Generalitat de Catalunya fan un gran esforç propagandístic per injectar sensacions que permetin a la gent viure amb menys engoixa, dient que la crisi s'acaba i que tot comença a millorar. Són les noves maneres de resoldre els problemes; la tècnica consisteix en repetir constament un concepte encara que aquest no sigui cert. Al final sembla que tot plegat sigui veritat. Per cert, d'això també en sap una estona llarga l'Alcalde Puigdemont de la ciutat de Girona.

Ahir varen anunciar-nos que tot està millorant, però l'atur puja i els llocs de treball baixen, però no passa res perquè aquest primer trimestre no comptava la Setmana Santa que enguany ha caigut al mes d'abril. Unes quantes variants més han servit per dir-nos que sí, que tot està molt millor, però que no, que no cal perdre la paciència. I així tota l'estona, totes les televisions i a totes hores. Avui els diari porten la mala noticia de que a Sarrià de Ter tanca definitivament la Torras Hostench amb 132 treballadors que quedaran sense feina, sense comptar -no ho diuen- tot el personal auxiliar que aquesta empresa genera i que gairebé seria la mateixa xifra multiplicada per quatre. Però això és una bona noticia, perquè així no tindrem fum i en el lloc d'aquesta empresa podrem posar-hi una magnífica zona verda per passejar-nos, ara que mig Sarrià estarà ociosa. En fi, això no xuta, ni aquí, ni allà, ni més enllà, però l'economia s'està recuperant lentament i tothom en sortirà ben aviat. Segur que sí. És merament una qüestió de fe i d'escoltar moltes noticies. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.