Ves al contingut principal

El Departament del no res

L'any 2010 jo protestava en aquest mateix bloc perquè la Generalitat de Catalunya havia tret el Pla Unificat d'Ajudes a persones amb discapacitat amb un pressupost de 19 milions d'euros. Considerava en aquell moment que l'import i les condicions del programa eren irrisoris i que no es podia fer front a les necessitats que la població amb algun tipus de discapacitat de Catalunya tenia en aquell moment. Ho he vist ara fent un repàs i he quedat congelat del que jo mateix deia en aquell any. Doncs res, aquest any 2014 el Govern de la Generalitat ha publicat la Convocatòria del mateix programa i el pressupost és de 855.000 euros. Ja no sé què dir. Penso que la partida que hi volen dedicar diu molt de l'interès que hi ha amb el nostre col·lectiu a Catalunya. 

Amb aquesta partida no n'hi ha per fer propaganda que és la especialitat del Govern català el 2014 i no cal dir que és un clar insult a la dignitat i al sentit comú. Amb aquesta noticia i d'altres que m'arriben de la política que s'està fent dins del Departament de Benestar i Família dirigit per Neus Munté, l'actual Consellera, queda clar que el millor que es podria fer és tancar-lo amb pany i clau i tirar la clau al mar. No cal tenir un edifici de 24 plantes per dirigir la política social d'aquest país que no serveix per a res. Seria molt més pràctic i honest dir que no hi ha cap tipus d'interès ni partides pressupostàries i aprofitar l'edifici per fer-hi qualsevol altra activitat productiva. Tenir-lo obert és un frau, una aixecada de camisa i un insult per a milers de persones que requereixen una administració pública que estigui a l'alçada i més ara que estem en temps de crisi. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.