Ves al contingut principal

Ple Extraordinari per escoltar a Ramon Llorente, Defensor de la Ciutadania

El passat dilluns 31 de març va fer-se un Ple Extraordinari a l'Ajuntament de Girona per tal de que el Defensor de la Ciutadania, Ramon Llorente presentés el seu informe anual, el de l'any passat, 2013. Tots els grup municipals varen reconèixer la bona feina feta, tot i que el meu grup va manifestar la seva preocupació perquè a l'oficina del Defensor del Ciutadà hi arriben qüestions que s'haurien de resoldre dins dels diferents nivells administratius de l'Ajuntament de Girona, fent que sigui una opció més de recurs, quan només haurien d'arribar-hi els afers merament extraordinaris. Tot i el nostre apunt fet per la portaveu del Grup Municipal del PSC, Pia Bosch, el representants del govern volen que així sigui i varen manifestar-ho sense cap problema per part del seu màxim d'entrendre Girona que en aquest cas no compartim. El Defensor de la Ciutadania no ha de ser l'oficina d'atenció de l'Ajuntament, ha de ser -al nostre entendre- la que resolgui conflictes entre els ciutadans i la seva administració més propera, però en cap cas la porta d'entrada ordinària per fer tot tipus de gestions.
portaveu, és a dir l'Alcalde de la ciutat. Són maneres

Dit això, que a mi em sembla important, m'agradaria senyalar que en Ramon Llorente va exposar-nos les principals preocupacions dels ciutadans de Girona, sent la precarietat econòmica d'una part important de la gent que viu a Girona la més problemàtica. També vàrem poder constatar que aquesta mateixa oficina rep moltes sol·licituds per resoldre problemes d'altres administracions públiques; un exemple que va citar és l'incompliment de la Llei de la Dependència que afecta a la vida i autonomia personal de molta gent que té dificultats per moure's, bé sigui per edat o discapacitat. En la mateixa sessió ens varen entregar un informe complet que estic llegint amb molta atenció i d'aquesta manera preparar propostes que millorin les coses, les que funcionen i les que no. Us penjo una fotografia del moment que Ramon Llorente intervenia davant del Ple. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.