Ves al contingut principal

Coopagament i discapacitat, Article d'Albert Carbonell al Ddgi

Una societat es pot valorar de diferents maneres, però un dels molts indicadors és veure com es tracta a les persones més vulnerables. I a Catalunya no traiem gaire bona nota. El passat 29 d'abril sortia publicat al DOGC l'Ordre per establir els criteris per determinar la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions no gratuïtes. Per resu?mir, l'ordre que indicava els copagaments dels serveis assistencials.

Ja fa temps que es parla de copagaments en diferents sectors: farmàcia, hospitals, servei de dependència, cèntim sanitari, etc.. i alguns fins i tot han quedat anul·lats per un jutjat. En el cas del servei de residència per a persones amb discapacitat física fa anys que els usuaris paguen una quota en funció dels seus ingressos. El problema és que la gran majoria d'usuaris tenen pensions molt minses, 365,90€ al mes d'una pensió no contributiva o 548,85€ amb el complement a 3a persona. Això pot semblar que no està malament si tenim en compte que un usuari de residència no paga ni llum, ni gas, ni menjar. Una persona ha d'anar a viure a una residència perquè degut a la seva gran discapacitat no pot viure a casa seva perquè requereix d'unes adaptacions o uns ajuts per a la seva vida diària. Però igual que qualsevol altra persona, aquests també tenen altres despeses. No són persones que estiguin tancades en una habitació les 24 hores al dia o que estiguin hospitalitzades en un llit, sinó que tenen la seva vida, amb les despeses que això comporta.

Fins l'any passat, a aquests usuaris els quedaven 199,19€ al mes per a les seves despeses però amb aquest nou Ordre publicat, veiem amb preocupació que els baixen fins a 132,80 €/mes (20% Índex Renda Suficiència). Estem acostumats a allargar els cèntims per arribar a finals de mes però potser retallar a aquests nivells ja és passar-se. Al discapacitat se li diu que ha de sortir, que s'ha d'integrar en la societat, que ha de fer activitats de lleure, que avui en dia un ja no es pot quedar a casa, que tots som iguals i tenim les mateixes oportunitats... però clar, tot això val diners. És per això que retallar a aquests nivells és molt preocupant. Per a l'administració, guanyar 85€ més cada mes no és gaire, però per a l'usuari és perdre el 43% de diners disponibles. Les despeses diàries també s'han de pagar, i si comencem a comptar el que val canviar la bateria elèctrica de la cadira de rodes, uns pantalons i una samarreta de tant en tant, pasta de dents, colònia, compreses, etc... la paga no arriba.


La majoria de persones no es poden permetre gaires luxes, un usuari de residència no se'n pot perme?tre gairebé cap. Fiqueu-vos en el cas que una persona que visqui en una residència trobi parella (sí, com dèiem, també tenen vida pròpia i sentiments) i vulgui sortir a prendre alguna cosa: No pot. Ja no dic si vol convidar-la a un sopar romàntic o a passar la nit a un hotel.

Hem arribat a un punt que ja s'han traspassat les línies vermelles i que no podem acceptar que retallin més a una capa de la societat que mai ha pogut gaudir de luxes ni estirar més el braç que la màniga. No, senyors/es del Govern, no poden pretendre que paguin la festa els que mai hi han pogut entrar. I si no, provin de posar-se 113€ a la butxaca, a veure quant els duren.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…