Ves al contingut principal

Coopagament i discapacitat, Article d'Albert Carbonell al Ddgi

Una societat es pot valorar de diferents maneres, però un dels molts indicadors és veure com es tracta a les persones més vulnerables. I a Catalunya no traiem gaire bona nota. El passat 29 d'abril sortia publicat al DOGC l'Ordre per establir els criteris per determinar la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions no gratuïtes. Per resu?mir, l'ordre que indicava els copagaments dels serveis assistencials.

Ja fa temps que es parla de copagaments en diferents sectors: farmàcia, hospitals, servei de dependència, cèntim sanitari, etc.. i alguns fins i tot han quedat anul·lats per un jutjat. En el cas del servei de residència per a persones amb discapacitat física fa anys que els usuaris paguen una quota en funció dels seus ingressos. El problema és que la gran majoria d'usuaris tenen pensions molt minses, 365,90€ al mes d'una pensió no contributiva o 548,85€ amb el complement a 3a persona. Això pot semblar que no està malament si tenim en compte que un usuari de residència no paga ni llum, ni gas, ni menjar. Una persona ha d'anar a viure a una residència perquè degut a la seva gran discapacitat no pot viure a casa seva perquè requereix d'unes adaptacions o uns ajuts per a la seva vida diària. Però igual que qualsevol altra persona, aquests també tenen altres despeses. No són persones que estiguin tancades en una habitació les 24 hores al dia o que estiguin hospitalitzades en un llit, sinó que tenen la seva vida, amb les despeses que això comporta.

Fins l'any passat, a aquests usuaris els quedaven 199,19€ al mes per a les seves despeses però amb aquest nou Ordre publicat, veiem amb preocupació que els baixen fins a 132,80 €/mes (20% Índex Renda Suficiència). Estem acostumats a allargar els cèntims per arribar a finals de mes però potser retallar a aquests nivells ja és passar-se. Al discapacitat se li diu que ha de sortir, que s'ha d'integrar en la societat, que ha de fer activitats de lleure, que avui en dia un ja no es pot quedar a casa, que tots som iguals i tenim les mateixes oportunitats... però clar, tot això val diners. És per això que retallar a aquests nivells és molt preocupant. Per a l'administració, guanyar 85€ més cada mes no és gaire, però per a l'usuari és perdre el 43% de diners disponibles. Les despeses diàries també s'han de pagar, i si comencem a comptar el que val canviar la bateria elèctrica de la cadira de rodes, uns pantalons i una samarreta de tant en tant, pasta de dents, colònia, compreses, etc... la paga no arriba.


La majoria de persones no es poden permetre gaires luxes, un usuari de residència no se'n pot perme?tre gairebé cap. Fiqueu-vos en el cas que una persona que visqui en una residència trobi parella (sí, com dèiem, també tenen vida pròpia i sentiments) i vulgui sortir a prendre alguna cosa: No pot. Ja no dic si vol convidar-la a un sopar romàntic o a passar la nit a un hotel.

Hem arribat a un punt que ja s'han traspassat les línies vermelles i que no podem acceptar que retallin més a una capa de la societat que mai ha pogut gaudir de luxes ni estirar més el braç que la màniga. No, senyors/es del Govern, no poden pretendre que paguin la festa els que mai hi han pogut entrar. I si no, provin de posar-se 113€ a la butxaca, a veure quant els duren.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…