Ves al contingut principal

Girona, flors i violes

Avui divendres he caminat molt per Girona, he estat al barri vell perquè tenia que anar a l’Ajuntament i després he estat passejant per Santa Eugènia i Sant Narcís una bona estona, a migdia. La ciutat bull per l’exposició que demà s’inaugura i estava plena de gent fent tots els preparatius. També he vist mainada molt petita que feien un tomb per la ciutat i miraven tots aquests muntatges. La setmana vinent és també per escoles, però per més grans, més que tot perquè hi haurà molta gent als carrers. Cal dir també que avui el temps hi acompanya especialment, feia un matí d’estiu, fins i tot calor. A Sant Narcís l’ambient era totalment diferent de l’epicentre de la ciutat, els jardins no tenen la cura que tenen en altres llocs, tampoc el tema de neteja. Davant del número 65 de l’Avinguda de Sant Narcís hi ha un joc de contenidors nous i llampants però la brossa està a terra, també cartrons i d’altres residus que no entren bé en aquests recipients de disseny que hem instal·lat en els darrers mesos. Girona amb tot el seu encant es mostra com dues cares de la mateixa moneda, però diferents. Enmig del barri vell i zona comercial les coses estan més ben cuidades i als barris hi ha una espècie de més igual, molt més desmanegada. La part floral de Sant Narcís està deixada, no pas d’ara, ja fa temps que ningú hi posa massa interès. Sota les plantes de l’Avinguda de Sant Narcís estan plenes de deixalles, burilles, papers i llaunes. És un deixat consolidat que ha triomfat de mica en mica. La gent d’aquests barris hi conviu a base d’acostumar-s’hi, sense protestar gaire. De fet, en temes de neteja hi ha sectors de la ciutat que ja han renunciat a trucar als serveis de manteniment, no han tingut èxit quan ho han fet.

La plaça Montserrat va agafant forma, suposo que al final quedarà bé, però ara mateix no dibuixo encara el seu disseny. Hi ha màquines que hi treballen i molta polseguera.  El carrer Bisbe Sivlla també està tot girat i aquí encara no m’imagino massa el dibuix, que tocarà la part que s’ha de resoldre el parc Central de la ciutat, una qüestió que no acaba de tancar-se. Aquesta setmana hem rebut la notícia de que l’interlocutor d’ADIF és un dels detinguts el passat dilluns, presumptament motivat pels sobrecostos d’algunes obres en alguns trams de la província i ciutat de Barcelona. Això de l’AVE és feixug i lent. Per allà on passa hi deixa una llarga cua de desgràcies urbanístiques, forats per tot arreu i ara surten també les llufes de les empreses constructores.  Esperem que tot plegat acabi bé per Girona i puguem veure totes aquestes zones de la ciutat una mica normalitzades. Ja veig que costarà, mentrestant haurem de gaudir de les flors de la zona més d’aparador, aquella tros de ciutat que l’Alcalde de la ciutat mira i remira, allà on viu, la Girona de postals. Una llàstima també tenir gent que no saben sortir del quadre típic i tingui tanta ignorància d’allà on s’acaben les flors i comencen les violes.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…