Ves al contingut principal

Girona, flors i violes

Avui divendres he caminat molt per Girona, he estat al barri vell perquè tenia que anar a l’Ajuntament i després he estat passejant per Santa Eugènia i Sant Narcís una bona estona, a migdia. La ciutat bull per l’exposició que demà s’inaugura i estava plena de gent fent tots els preparatius. També he vist mainada molt petita que feien un tomb per la ciutat i miraven tots aquests muntatges. La setmana vinent és també per escoles, però per més grans, més que tot perquè hi haurà molta gent als carrers. Cal dir també que avui el temps hi acompanya especialment, feia un matí d’estiu, fins i tot calor. A Sant Narcís l’ambient era totalment diferent de l’epicentre de la ciutat, els jardins no tenen la cura que tenen en altres llocs, tampoc el tema de neteja. Davant del número 65 de l’Avinguda de Sant Narcís hi ha un joc de contenidors nous i llampants però la brossa està a terra, també cartrons i d’altres residus que no entren bé en aquests recipients de disseny que hem instal·lat en els darrers mesos. Girona amb tot el seu encant es mostra com dues cares de la mateixa moneda, però diferents. Enmig del barri vell i zona comercial les coses estan més ben cuidades i als barris hi ha una espècie de més igual, molt més desmanegada. La part floral de Sant Narcís està deixada, no pas d’ara, ja fa temps que ningú hi posa massa interès. Sota les plantes de l’Avinguda de Sant Narcís estan plenes de deixalles, burilles, papers i llaunes. És un deixat consolidat que ha triomfat de mica en mica. La gent d’aquests barris hi conviu a base d’acostumar-s’hi, sense protestar gaire. De fet, en temes de neteja hi ha sectors de la ciutat que ja han renunciat a trucar als serveis de manteniment, no han tingut èxit quan ho han fet.

La plaça Montserrat va agafant forma, suposo que al final quedarà bé, però ara mateix no dibuixo encara el seu disseny. Hi ha màquines que hi treballen i molta polseguera.  El carrer Bisbe Sivlla també està tot girat i aquí encara no m’imagino massa el dibuix, que tocarà la part que s’ha de resoldre el parc Central de la ciutat, una qüestió que no acaba de tancar-se. Aquesta setmana hem rebut la notícia de que l’interlocutor d’ADIF és un dels detinguts el passat dilluns, presumptament motivat pels sobrecostos d’algunes obres en alguns trams de la província i ciutat de Barcelona. Això de l’AVE és feixug i lent. Per allà on passa hi deixa una llarga cua de desgràcies urbanístiques, forats per tot arreu i ara surten també les llufes de les empreses constructores.  Esperem que tot plegat acabi bé per Girona i puguem veure totes aquestes zones de la ciutat una mica normalitzades. Ja veig que costarà, mentrestant haurem de gaudir de les flors de la zona més d’aparador, aquella tros de ciutat que l’Alcalde de la ciutat mira i remira, allà on viu, la Girona de postals. Una llàstima també tenir gent que no saben sortir del quadre típic i tingui tanta ignorància d’allà on s’acaben les flors i comencen les violes.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.