Ves al contingut principal

Sense nou Hospital Trueta

Ahir va saltar la noticia als diaris i mitjans de comunicació de Girona després de la reunió que Boi Ruíz, Conseller de Sanitat del Govern de Catalunya va tenir amb els representants polítics de l'Ajuntament de Girona, amb el seu Alcalde al capdavant. No hi haurà nou Hospital Trueta. El Conseller diu que primer són els pacients i després el ciment. Suposo que la noticia ja no és noticia, perquè el Conseller Ruíz té un pla de treball que consisteix en desmantellar la Sanitat Pública i s'ha d'admetre que ho està fent amb un èxit considerable. En el cas de Girona ho té encara més fàcil, perquè al capdavant de la ciutat hi ha un Alcalde que no el contradirà de res. Carles Puigdemont està a les files de Convergència i Unió i és diputat al Parlament de Catalunya i no passarà a la història per defensar el que més convindria a la ciutat de Girona. El capítol del Trueta és una mostra més del poc interès, per no dir-ho d'aquesta manera, direm que no hi ha capacitat d'actuar i pressionar posant les coses de Girona allà on toquen. En aquesta segona opció ho tindria fàcil, perquè tota l'oposició de la ciutat li donaria suport. És més fàcil tirar pel camí del mig i dir el que et fan dir i no tenir enfrontaments polítics a casa seva. 

El Conseller Boi Ruíz defensava fins no fa massa els interessos de la Sanitat privada de Catalunya i ho feia bé, de fet ho continua fent molt bé. En tot el seu període, per exemple, no ha estat capaç d'obrir ni el nou Hospital d'Olot, que només hi falten els mobles. Per tant jo tampoc tenia cap esperança de que aquest responsable polític donés suport al nou Trueta. Girona quedarà poc a poc desmanegada hospitalariament parlant, deixant algunes coses a l'Hospital de Salt i el Trueta ruïnós en franca retirada de gairebé tot i desviant a Barcelona, Vic i Manresa altres especialitats. Aquest és el pla de treball que ha encertat plenament amb totes les facilitats que ha posat l'Alcalde Puigdemont. Han dit que aposten per reformar el Trueta i efectivament el reformaran, no en tinc cap dubte, la reforma consisteix en anar tancant serveis i acomiadant personal, amb estil, poc a poc i amb bona lletra, igual que les gallines desapareixen estranyament del galliner quan hi poses una guilla que les vigili. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.