Ves al contingut principal

El salt mortal europeu


Un helicòpter de les forces aèries italianes ha fet aquesta foto, enmig del mar, camí cap a la petita illa de Lanpedussa. Surt a totes les edicions digitals dels diaris d'aquí i de fora. És una pastera amb més de 200 persones que volen entrar al primer món. Homes, dones i criatures que procedeixen de la veïna i propera Àfrica són víctimes de màfies i organitzacions que manipulen la vida de les persones. Els retratats -que s'hi juguen la vida- han fet mans i mànigues per arribar a la rica Europa que veuen per les televisions dels seus països. Els europeus això no ho entenem i critiquem amb força les polítiques que fan els nostres governants i busquem responsables de totes aquestes escenes que fan mandra mirar-les, bàsicament perquè incomoden i fan mal d'ulls.

La imatge és d'esperança pels que van a la pastera. Més enllà de les condicions que tenen i el risc que suposa anar amb una barca d'aquest tipus, els viatgers fan una aposta decidida per entrar en un continent que hi ha oportunitats, menjar i una mica d'aquesta vida que els ensenyem per les televisions via satèl·lit. Estan convençuts que les nostres societats són capaços d'acollir-los, de donar-los una oportunitat, un espai de dignitat que no tenen ni tindran mai a casa seva Tots els que pugen en una pastera d'aquestes tenen clar que val la pena fer el salt, encara que aquest sigui mortal. Si es queden quiets, a casa, en els seus països serà mortal de totes formes. Vivim en un món on les distàncies són molt curtes, les notícies arriben fàcilment, però les solucions per resoldre els desequilibris no arriben perquè no interessen, la injustícia és un mal endèmic i les fotografies com aquesta ja formen part de la tradició europea, de la misèria humana i de la seva incapacitat per entendre que tots els humans hauríem de ser iguals. 

Comentaris

Luis Diaz ha dit…
I a més, aquest és el resultat que ha sortit de la llavor que van plantar els nostres avantpassats a Àfrica.

Vam plantar explotació, esclavisme, expol.li i assassinats; i ara recollim les flors de la missèria.

Salutacions. Lluís

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.