Ves al contingut principal

El salt mortal europeu


Un helicòpter de les forces aèries italianes ha fet aquesta foto, enmig del mar, camí cap a la petita illa de Lanpedussa. Surt a totes les edicions digitals dels diaris d'aquí i de fora. És una pastera amb més de 200 persones que volen entrar al primer món. Homes, dones i criatures que procedeixen de la veïna i propera Àfrica són víctimes de màfies i organitzacions que manipulen la vida de les persones. Els retratats -que s'hi juguen la vida- han fet mans i mànigues per arribar a la rica Europa que veuen per les televisions dels seus països. Els europeus això no ho entenem i critiquem amb força les polítiques que fan els nostres governants i busquem responsables de totes aquestes escenes que fan mandra mirar-les, bàsicament perquè incomoden i fan mal d'ulls.

La imatge és d'esperança pels que van a la pastera. Més enllà de les condicions que tenen i el risc que suposa anar amb una barca d'aquest tipus, els viatgers fan una aposta decidida per entrar en un continent que hi ha oportunitats, menjar i una mica d'aquesta vida que els ensenyem per les televisions via satèl·lit. Estan convençuts que les nostres societats són capaços d'acollir-los, de donar-los una oportunitat, un espai de dignitat que no tenen ni tindran mai a casa seva Tots els que pugen en una pastera d'aquestes tenen clar que val la pena fer el salt, encara que aquest sigui mortal. Si es queden quiets, a casa, en els seus països serà mortal de totes formes. Vivim en un món on les distàncies són molt curtes, les notícies arriben fàcilment, però les solucions per resoldre els desequilibris no arriben perquè no interessen, la injustícia és un mal endèmic i les fotografies com aquesta ja formen part de la tradició europea, de la misèria humana i de la seva incapacitat per entendre que tots els humans hauríem de ser iguals. 

Comentaris

Luis Diaz ha dit…
I a més, aquest és el resultat que ha sortit de la llavor que van plantar els nostres avantpassats a Àfrica.

Vam plantar explotació, esclavisme, expol.li i assassinats; i ara recollim les flors de la missèria.

Salutacions. Lluís

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…