Ves al contingut principal

El sarau monàrquic

L'abdicació del Rei d'Espanya posa en evidència la nostra escassa i baixa qualitat democràtica. Aquests dies es pot veure pels mitjans de comunicació que existeix una pitada general per no entrar a debatre segons quines qüestions i per tant no tocar res d'aquestes coses essencials que poden perjudicar a les classes dirigents, que no són només polítiques, econòmiques i socials. La manca de transparència d'alguns temes, d'algunes institucions han provocat que molts ciutadans exigeixin poder decidir quines han de ser les estructures de l'estat on viu. Una monarquia parlamentària és un model que funciona en països de molta tradició democràtica, els nòrdics, Països Baixos i una excepció clara que és el Regne Unit que representa la grandesa d'uns temps passats i que també està a la baixa.

Evidentment hauria d'haver-hi un referèndum tranquil i reposat sobre la possibilitat de que Espanya fos una República. Cap ciutadà pot estar per damunt dels altres, un principi que predomina en tots els països que es consideren democràtics plenament. Ara bé, aquest plantejament s'hauria de fer amb un moment que el país no estigués en hores baixes com ho està ara mateix Espanya, igualment a Catalunya. Amb un índex d'atur com el que tenim i els problemes econòmics que vivim actualment, no es pot dir que ara mateix sigui el millor moment, més que tot per evitar revolucions anteriors que han sovintejat a la nostra història, per cert, cap de bona. Vagi per endavant que la meva opció és merament democràtica i per tant no crec que una monarquia sigui la millor capçalera d'un estat avançat i quan històricament han aportat molt poques coses interessants.

La premsa i qui la dirigeix està rodejada d'alguns personatges que practiquen el papanatisme d'una manera gairebé pornogràfica. Els mitjans públics i molts de privats estan fent un desplegament de l'abdicació del rei i el posterior nomenament del proper Rei d'Espanya d'una manera que és innaceptable. La pèrdua de prestigi de la Corona espanyola ha estat constant en els darrers temps, envoltada per escàndols de corrupció i també per algunes situacions que els ciutadans d'aquest país han considerat la institució monàrquica com a poc seriosa. Que el Rei se'n vagi de safari mig d'amagat amb amistats estranyes i liquidant fauna protegida no té cap justificació. Que existeixi una classe política i social que ho justifiqui encara és més greu. En fi, les coses no són senzilles, però penso que si fóssim un país seriós, madur i sense complexes s'hauria de plantejar el seu futur d'una altra manera. No sé si ho veurem, de ganes no en falten, potser manca trobar el moment; hem de reconèixer que en aquest país sempre ens falta trobar el moment, encertar-la diguem-ne.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.