Ves al contingut principal

El sarau monàrquic

L'abdicació del Rei d'Espanya posa en evidència la nostra escassa i baixa qualitat democràtica. Aquests dies es pot veure pels mitjans de comunicació que existeix una pitada general per no entrar a debatre segons quines qüestions i per tant no tocar res d'aquestes coses essencials que poden perjudicar a les classes dirigents, que no són només polítiques, econòmiques i socials. La manca de transparència d'alguns temes, d'algunes institucions han provocat que molts ciutadans exigeixin poder decidir quines han de ser les estructures de l'estat on viu. Una monarquia parlamentària és un model que funciona en països de molta tradició democràtica, els nòrdics, Països Baixos i una excepció clara que és el Regne Unit que representa la grandesa d'uns temps passats i que també està a la baixa.

Evidentment hauria d'haver-hi un referèndum tranquil i reposat sobre la possibilitat de que Espanya fos una República. Cap ciutadà pot estar per damunt dels altres, un principi que predomina en tots els països que es consideren democràtics plenament. Ara bé, aquest plantejament s'hauria de fer amb un moment que el país no estigués en hores baixes com ho està ara mateix Espanya, igualment a Catalunya. Amb un índex d'atur com el que tenim i els problemes econòmics que vivim actualment, no es pot dir que ara mateix sigui el millor moment, més que tot per evitar revolucions anteriors que han sovintejat a la nostra història, per cert, cap de bona. Vagi per endavant que la meva opció és merament democràtica i per tant no crec que una monarquia sigui la millor capçalera d'un estat avançat i quan històricament han aportat molt poques coses interessants.

La premsa i qui la dirigeix està rodejada d'alguns personatges que practiquen el papanatisme d'una manera gairebé pornogràfica. Els mitjans públics i molts de privats estan fent un desplegament de l'abdicació del rei i el posterior nomenament del proper Rei d'Espanya d'una manera que és innaceptable. La pèrdua de prestigi de la Corona espanyola ha estat constant en els darrers temps, envoltada per escàndols de corrupció i també per algunes situacions que els ciutadans d'aquest país han considerat la institució monàrquica com a poc seriosa. Que el Rei se'n vagi de safari mig d'amagat amb amistats estranyes i liquidant fauna protegida no té cap justificació. Que existeixi una classe política i social que ho justifiqui encara és més greu. En fi, les coses no són senzilles, però penso que si fóssim un país seriós, madur i sense complexes s'hauria de plantejar el seu futur d'una altra manera. No sé si ho veurem, de ganes no en falten, potser manca trobar el moment; hem de reconèixer que en aquest país sempre ens falta trobar el moment, encertar-la diguem-ne.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.

Consell Social del Guttmann

Torno a parlar de l'Institut Guttmann perquè avui dimecres hem tingut una nova reunió del seu Consell Social, on hi són totes les organitzacions importants de la discapacitat física de Catalunya i alguna altra també de la resta de l'estat, per cert, també hi ha una representació dels companys d'Andorra. Avui hem donat el vist-i-plau al programa de treball del proper 2017 i s'ha fet un repàs dels esdeveniments que el Guttmann ha promogut i participat durant l'any 2016; el darrer de tots la setmana passada a Girona amb la presentació del llibre "Innovació i Discapacitat" que demà dia 24 es presentarà a Lleida de la mà dels companys d'ASPID. En la sessió d'avui també s'ha parlat de la marxa del projecte Guttmann-Sagrera a la ciutat de Barcelona, de la necessitat de que el sector en general i els físics en particular demanin un reforçament i actualització de les polítiques socials a la Generalitat de Catalunya. També hem pogut veure la feina que …