Ves al contingut principal

La lletra petita de la reforma fiscal

Estic pendent de llegir i veure com acaba això de la reforma fiscal que està anunciant el govern central. Parlen també de que el depenents tindran algunes modificacions, important segurament, però la majoria de persones que tenen dependència no tenen gairebé ingressos i per tant tot plegat podria ser un brindis al Sol, és a dir propaganda fiscal i sofisticada que dóna la sensació de que es fan les coses ben fetes però en realitat no és fa res. No voldria ser crític abans d'hora, hem d'esperar que diu la lletra petita. En aquest país la lletra petita és la que compte. Ningú la llegeix i tothom hi queda -tard o d'hora- enganxat. Les reformes fiscals i de tot tipus que fan els governs de dretes d'aquí a Catalunya i també d'Espanya sempre hi ha un grapat de capítols destinats a les lletres que no es veuen bé i que són difícils de llegir i a l'hora de fer propaganda mai ens les expliquen. 

No puc entendre que en les societats europees d'avui es penalitzi tant el treball amb impostos i després el capital corri amunt i avall sense fronteres i sense que ningú digui res. Entrar i sortir de borsa no té gairebé cap conseqüència fiscal quan hi ha guanys i anar a treballar amb nòmines baixes o mitjanes els serveix perfectament per fregir d'impostos a la ciutadania. Veig bé que a les empreses també se'ls baixi impostos, sempre i quan aquesta fórmula estigués condicionada a invertir novament a la mateixa empresa o a consolidar i crear llocs de treball. No podem solventar l'atur si no posem eines que siguin efectives. Penalitzar la feina i l'esforç i donar festa fiscal a les especulacions no són formes justes de fer polítiques i això hauria de suposar algunes modificacions importants que tots els països europeus i occidentals haurien de regular al mateix temps. I lògicament començar a posar problemes als productes que venen de països que no compleixen cap dret laboral ni tant sols els drets humans. En fi, són maneres de veure l'economia que no són massa compartides per qui mana, pels que manen, i això dels depenents s'haurà de llegir amb lupa i a poc a poc. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.