Ves al contingut principal

La lletra petita de la reforma fiscal

Estic pendent de llegir i veure com acaba això de la reforma fiscal que està anunciant el govern central. Parlen també de que el depenents tindran algunes modificacions, important segurament, però la majoria de persones que tenen dependència no tenen gairebé ingressos i per tant tot plegat podria ser un brindis al Sol, és a dir propaganda fiscal i sofisticada que dóna la sensació de que es fan les coses ben fetes però en realitat no és fa res. No voldria ser crític abans d'hora, hem d'esperar que diu la lletra petita. En aquest país la lletra petita és la que compte. Ningú la llegeix i tothom hi queda -tard o d'hora- enganxat. Les reformes fiscals i de tot tipus que fan els governs de dretes d'aquí a Catalunya i també d'Espanya sempre hi ha un grapat de capítols destinats a les lletres que no es veuen bé i que són difícils de llegir i a l'hora de fer propaganda mai ens les expliquen. 

No puc entendre que en les societats europees d'avui es penalitzi tant el treball amb impostos i després el capital corri amunt i avall sense fronteres i sense que ningú digui res. Entrar i sortir de borsa no té gairebé cap conseqüència fiscal quan hi ha guanys i anar a treballar amb nòmines baixes o mitjanes els serveix perfectament per fregir d'impostos a la ciutadania. Veig bé que a les empreses també se'ls baixi impostos, sempre i quan aquesta fórmula estigués condicionada a invertir novament a la mateixa empresa o a consolidar i crear llocs de treball. No podem solventar l'atur si no posem eines que siguin efectives. Penalitzar la feina i l'esforç i donar festa fiscal a les especulacions no són formes justes de fer polítiques i això hauria de suposar algunes modificacions importants que tots els països europeus i occidentals haurien de regular al mateix temps. I lògicament començar a posar problemes als productes que venen de països que no compleixen cap dret laboral ni tant sols els drets humans. En fi, són maneres de veure l'economia que no són massa compartides per qui mana, pels que manen, i això dels depenents s'haurà de llegir amb lupa i a poc a poc. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…