Ves al contingut principal

Paisatges i causes perdudes

El Parlament de Catalunya ha decidit que el procés de les Caixes d'Estalvi a Catalunya està tancat i que no cal posar més problemes damunt de la taula. Un acord de CIU i ERC ha resolt que més o menys no ha passat res. Us penjo una foto que he trobat dels anagrames de les Caixes d'Estalvi catalanes. Eren 10 entitats, després d'uns mesos només en queda 1 i lògicament ja no és una Caixa d'Estalvis. Caixabank ha estat la supervivent de tots els processos després d'haver-se menjat Caixa Girona i un grapat de caixes mig folklòriques de la resta de l'estat espanyol. També queda Caixa Catalunya, però abans del mes de setembre desapareixerà del panorama i també dels nostres carrers. La resta han estat menjades pel BBVA i per altres operacions que han suposat una bassada important de diners que al capdavall surten dels contribuents. Totes aquestes Caixes d'Estalvi presumien de tenir una important i potent obra social que servien per fer competència als bancs -que no en tenen- i d'aquesta manera mantenir alguns privilegis que totes aquestes entitats han aprofitat en tot moment. 

Les Caixes d'Estalvi repartien una part dels seus beneficis a l'obra social, tot i que la principal funció -sembla ser- era l'obra social que és dedicaven a ells mateixos, mantenint sous i xiringuitos pels seus propis dirigents, fossin del color que fossin. Aquesta situació ha anat quedant clar amb diferents sentències, molt tèbies per cert, i a través de diferents investigacions. Tot aquest procés ha estat una vergonya més pròpia de països del tercer món i la falta de transparència que existeix entorn a totes aquestes qüestions també és bastant lamentable. Tot això per no parlar de totes les escombraries financeres que aquestes mateixes Caixes d'Estalvi han estat venent als seus clients, sense cap mena de miraments.

El resultat de tot això és que en els carrers de les nostres ciutats han desaparegut centenars d'oficines bancàries, milers de persones han estat acomiadades i finalment tot plegat ha quedat en mans de quatre bancs, -en quedaran molt pocs- i els seus ex-directius passejant feliçment i a despeses pagades. Ha estat una aixecada de camisa de primer ordre i la ciutadania es mereixia més explicacions i que la seva classe política demanés més responsabilitats, polítiques, econòmiques i lògicament penals.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.