Ves al contingut principal

Prohibit morir-se a Svalbard

En aquesta illa noruega de Svalbard està prohibit morir-se. Tot indica que aquesta és una decisió de les autoritats d'aquest indret del món, perquè estan cansats de rebre propostes estranyes per anar-hi i morir-se allà, i lògicament demanar plaça en el cementiri local. Sembla que no pugui ser possible, però fa dies que vaig llegir que tenen moltes peticions en aquest sentit. La motivació parteix de que la gent que és enterrada allà queda automàticament congelada i per tant aspiren -pressuptament- a deixar-ho de ser en els propers segles i poder recuperar la vida al cap d'un temps, sigui el que sigui. És com una versió humana de les botigues aquestes de coses congelades, com ara "la Sirena" per dir-ho d'alguna manera. Una de les mesures que han adoptat els habitants i establiments de Svalbard és no fer accessible els seus espais, procurant dificultar en tot moment la qualitat de vida dels habitants que s'instal·len en aquesta illa que hi fa molta fred tot l'any i que facin cara de volers-e morir en poc temps. A la mateixa illa també hi ha un magatzem de llavors de totes les espècies del planeta en un format de conservació permanent, per si de cas la resta del planeta se'n va a fer punyetes. Les notícies d'Svalvard tenen la seva gràcia i des de fa un temps les segueixo amb interès. No tenia previst anar-hi, ara ho tinc més difícil, però si ho prohibeixen del tot em vindran ganes d'agafar un avió i fer-hi un tomb, inicialment per veure el paisatge, diguem-ne que sense cap altra intenció prèvia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.