Ves al contingut principal

Decepció patriòtica

Encara estem enmig de l'estiu i ja ha començat la tardor política. Avui l'expresident Pujol ha anunciat que durant 34 anys no ha trobat el moment de declarar que tenia diners a l'estranger, diners en negre, o sigui que no estaven declarats. La noticia està saltant a tots els diaris i han deixat amb un pam de nas a tota la gent que durant anys ha tingut en el President Pujol la seva màxima referència política. És una decepció en tota regla, una ganivetada a Convergència i Unió que és el partit que governa aquest país i que el té pendent d'una tardor que va més enllà de qüestions merament climàtiques. Hi ha mala maror i l'anunci de l'expresident no deixa de ser la primera frustració de molta gent. En vindran més, perquè tot aquest sarau ja no toca ni cap ni peus. Ho lamento francament, perquè és dolent que un país passi d'estar emprenyat a estar decebut, és una fase que empitjora el panorama en general i dona la raó a molta gent que esperava aquests moments en condicions molt més dolentes de les que es preveien. La veritat és que jo desitjava i encara ho desitjo que hi hagi un punt de sentit comú que serveixi per resoldre la situació política, econòmica i financera de Catalunya, i també la social, tot i que aquesta qüestió no hi tinc massa esperança després de veure les formes que gasten els governants actuals; en aquest apartat han fet demostracions que sobrepassen el límit dels ciutadans, especialment en matèria de salut, ensenyament i no cal dir en tot allò que envolten les persones i familiars amb discapacitat. La política de dretes neoliberals que practiquen alguns embolicats amb la bandera catalana i els seus discursos són des del meu punt de vista inacceptables. Ja se'ls veu el llautó i això tot just comença. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.