Ves al contingut principal

Decepció patriòtica

Encara estem enmig de l'estiu i ja ha començat la tardor política. Avui l'expresident Pujol ha anunciat que durant 34 anys no ha trobat el moment de declarar que tenia diners a l'estranger, diners en negre, o sigui que no estaven declarats. La noticia està saltant a tots els diaris i han deixat amb un pam de nas a tota la gent que durant anys ha tingut en el President Pujol la seva màxima referència política. És una decepció en tota regla, una ganivetada a Convergència i Unió que és el partit que governa aquest país i que el té pendent d'una tardor que va més enllà de qüestions merament climàtiques. Hi ha mala maror i l'anunci de l'expresident no deixa de ser la primera frustració de molta gent. En vindran més, perquè tot aquest sarau ja no toca ni cap ni peus. Ho lamento francament, perquè és dolent que un país passi d'estar emprenyat a estar decebut, és una fase que empitjora el panorama en general i dona la raó a molta gent que esperava aquests moments en condicions molt més dolentes de les que es preveien. La veritat és que jo desitjava i encara ho desitjo que hi hagi un punt de sentit comú que serveixi per resoldre la situació política, econòmica i financera de Catalunya, i també la social, tot i que aquesta qüestió no hi tinc massa esperança després de veure les formes que gasten els governants actuals; en aquest apartat han fet demostracions que sobrepassen el límit dels ciutadans, especialment en matèria de salut, ensenyament i no cal dir en tot allò que envolten les persones i familiars amb discapacitat. La política de dretes neoliberals que practiquen alguns embolicats amb la bandera catalana i els seus discursos són des del meu punt de vista inacceptables. Ja se'ls veu el llautó i això tot just comença. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…