Ves al contingut principal

Girona, molt cara


Ciutat de Girona, servei d'aigua potable, 13,11 euros més 11,50 del cànon de l'aigua que va a l'Agència Catalana de l'Aigua que ara ja és mig privada o privada del tot. També hi ha 1,84 euros per conservació del comptador. Jo sense comptador passo perfectament, això és cosa de la companyia, suposo. A Girona paguem l'aigua que entra i també la que surt, és a dir 4,08 euros de clavegueram i amb la mateixa factura hi ha el concepte de brossa, és a dir 37,40 euros. La ciutat està més bruta que mai, el servei de recollida de brossa amb contenidors nous és un desastre, però el preu és el que és. I després l'IVA, 2,85 euros. Total 70,78 euros trimestrals per una casa que hi viu una persona. Girona m'enamora, però si fos més barata m'enamoraria més. Tot això hauria de canviar, hauria de ser més just i també caldria parlar de qui són els beneficiaris de tot aquest muntatge. 

Comentaris

Luis Diaz ha dit…
Quim,

A Martorell el rebut trimestral de l'aigua era molt barat fa cosa de potser un parell d'anys. L'aigua era la més dolenta de Catalunya, però almenys era barata. Van privatitzar la companyia amb SOREA (ja que l'aigua era de l'Ajuntament) i ara l'aigua és igual de dolenta, però el rebut s'ha multiplicat per 3 !!! :)

Si a això afegim el fet de regalar a mans privades bens com l'aigua, ens adonem del poc coeficient humà del nostre Alcalde, Salvador Esteve, també President de la Diputació, i íntim de Pujol i Mas, i penso que també deu ser-lo ara de SOREA.

Salut. Lluís
A Girona l'empresa ja és privada. Té una petita participació municipal i no he entés mai com funciona. La Caixa i em penso que FCC són els altres propietaris. La concessió s'acaba en pocs anys i entenc que s'hauria de municipalitzar, però una cosa és dir-ho i l'altra fer-ho. Això de Sorea ja m'imagino com funciona. És l'estil que hi ha. En fi són coses poc importants m'imagino. La gent està més pendent de Mundials i coses d'aquestes que són més divertides. Cuida't

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.