Ves al contingut principal

Gowex, un altre capítol de fum

Llegeixo amb atenció tot el sarau financer de Gowex que és l'empresa que gestiona les xarxes de wifi a un grapat de ciutats, Girona inclosa. Avui de matinada han cessat el màxim responsable i també han demanat poder-se acollir a un concurs de creditors. Tot plegat surt d'un informe mig fantasma d'una consultora americana que deia que Gowex no valia res i va fer caure el seu valor a les diferents borses. Aquest matí s'ha sabut que efectivament l'empresa té un valor real de zero euros. No val res i la consultora estranya l'encerta plenament. Un cop més la marca Espanya queda ferida per una empresa que cotitza a borsa i fa gamberrisme financer sense que ningú digui res.

Les empreses cotitzades estan sotmeses a un grapat de regulacions, encapçalades per la -Comisión Nacional del Mercado de Valores-, dirigida per l'exdiputada Elvira Rodríguez i d'altres òrgans reguladors que no han fet la seva feina. Enmig de tot aquest panorama milers d'inversors que perden les seves inversions, en conjunt uns 1.400 milions d'Euros. Sóc dels que penso que en aquest país no hi ha seguretat jurídica, no hi seriositat en els negocis i els reguladors són gent encantada de ser-hi però que no fan la feina pel qual se'ls paga. Gowex és el darrer exemple, però no serà l'últim, com tampoc va ser-ho Bankia i la disbauxa de totes les Caixes d'estalvi que hi havia en els nostres carrers, per cert, ja no en queda cap. De tota manera, la gravetat de Gowex és que fa mesos que hi havia alguns experts que deien que no era aconsellable ballar-hi, que podia ser un valor perillós per entrebancar-s'hi.

L'altre qüestió és què passarà amb el wifi de les ciutats, doncs, suposo que no massa res. Aquest no era el problema que tenia Gowex, de manera que vindran uns altres, ho gestionaran i esperem que millorin el servei. L'activitat principal de l'empresa era l'activitat financera aerostàtica, vendre fum i com sempre arriba un cop de vent i s'ho enduu tot per endavant. Un capítol més de les misèries nacionals d'un país que ja comença a consolidar-se com a molt atractiu per a pirates.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.