Ves al contingut principal

La cosa del Vol Gastronòmic

No ho sé, ignoro si això del Vol Gastronòmic de Girona serà o no rendible, si serà una operació encertada, si tindrà èxit, si al final haurà valgut la pena. S'haurà de veure el seu funcionament, és molt aviat per jutjar-ho, més enllà dels comentaris que podem fer els ciutadans de Girona relacionats amb l'aspecte de l'artefacte volador que han instal·lat a quatre passes del Pont de Pedra. Diuen que la cosa aquesta és provisional, que s'haurà de treure un cop l'operació estigui amortitzada. Segurament serà així, perquè del contrari es generarà un guirigall considerable. Més enllà de l'activitat gastronòmica, l'invent que ha aterrat allà és d'aspecte inclassificable. Lleig no és la paraula, tot i que s'haurien de veure els sinònims que hi ha per encertar-lo adequadament. Es pot veure des de diferents angles i cap d'ells ofereix una sensació agradable, més aviat tot el contrari. El color blanc encara l'empitjora més.

He vist la pàgina web de el Vol Gastronòmic i he llegit que hi ha un grapat de reserves fetes, aprofitant que molts dies i moltes nits hi haurà gent molt reconeguda en el món de la gastronomia. Enmig d'aquests grans noms n'hi ha d'altres que no ho són, ni crec que ho siguin mai, més que tot perquè els grans de la cuina a més són grans persones; assenyades i educades, situació que no es dóna en alguns d'aquests promotors del Vol aquest. En fi, no m'agrada dir-ho, però la iniciativa aquesta no la comparteixo. Penso, sincerament que els gironins i gironines que els agrada menjar bé i pagar una bona quantitat per fer-ho prefereixen una certa discreció lluny de la mirada atenta dels vianants. L'idea no és de conceptes massa gironins, però vaja, s'haurà de veure com va. Els desitjo tota la sort del món, i si pot ser que sigui ràpida i treguin aquell artefacte d'allà com més aviat millor. El paisatge està molt bé, francament, però hi ha molts racons de Girona que són agradables per veure'l i de forma més respectuosa i sense tanta fanfàrria. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.