Ves al contingut principal

Treure barreres al comerç de Girona


Efectivament, treure barreres i facilitar l'entrada als establiments hauria de ser una cosa normal i a Girona ciutat no hauria de ser cap noticia. Però ho és. Al carrer Barcelona, 31 he vist que treien aquest graó per així poder fer accessible la nova botiga de bicicletes que s'hi obrirà en poques setmanes. Compleixen la normativa i el sentit comú. Serà una botiga on podrà entrar-hi tothom, detall que no sempre s'entén. 

Els primers de no entrendre-ho són els membres del Govern de la ciutat, presidit per l'alcalde Puigdemont que ha permès l'instal·lació de la màquina expenedora de tiquets pel trenet turístic en un lloc que no és accessible, fent impossible que la gent que té problemes de mobilitat (no només els que anem en cadira de rodes) no puguem fer-ho de manera independent. Vaig dir-ho al Ple del passat 14 de juliol i la regidora Coralí Cunyat va dir-me que podíem treure els tiquets directament a través del xòfer del trenet. Va ser una contestació paternalista i digne d'estar als anys 70, una situació per cert que ja no passa enlloc. Tampoc passaria a cap ciutat moderna i civilitzada l'obertura d'un espai com la Casa Pastors i que els ascensors no funcionessin, però això de moment a Girona passa i el govern municipal no sembla que hi tingui massa interès en solventar aquestes pífies. Si no hi ha solucions haurem de tornar a les metodologies dels anys 70 i 80 i no crec que siguin massa pràctiques. També podríem denunciar-ho al Consell d'Accessibilitat però no em consta que aquest òrgan hagi sancionat mai a cap Ajuntament. Déu n'hi do com s'expandeix la incompetència...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.