Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2014

A propòsit del silenci

Acudit de Forges avui divendres al diari EL PAÍS. Té tota la raó, com gairebé sempre. Això de les motos sorolloses a mitjanit i dels que són com rendells que no són motos ni res que s'hi assemblin però que fan molta fressa, és també una malaltia típica i nocturna de la ciutat de Girona. A qualsevol hora de la nit quan tot està en silenci sempre en surt un o una fent el ximple pels carrers, com ara el meu i llavors és quan dic justament això que diu en Forges en aquesta vinyeta  i que no cal repetir.

Que vénen els russos

Ahir al vespre vaig poder veure pel canal 33 de la televisió pública catalana un reportatge sobre la situació de l'aparent democràcia que dirigeix amb estil propi el President Putin. Estava fet feia molt poc per una televisió pública francesa i donava detalls de la situació que es viu en aquell país, especialment les persones que discrepen de les línies oficials, i no només ideològiques. La recuperació de l'espai de l'església russa, la corrupció, una certa enveja d'occident i l'obsessió personal per estar a primera plana mundial, fa del President Putin un personatge bastant perillós. També va analitzar l'economia russa, especialitzada amb l'exportació de petroli, gas i armament. La resta de l'economia està basada en una estructura que fa aigües i que s'aguanta únicament per les subvencions del govern a sistemes productius totalment obsolets. El problema és que la Unió Europea no té cap estratègia seriosa davant una situació que tard o d'hora s…

La mobilitat en el Grand Lyon

En qüestió de mobilitat urbana, Lyon ho fa des d'una perspectiva més general i ho fa des d'un organisme que és diu Grand Lyon que treballa per la mobilitat dels ciutadans que viuen a l'àrea urbana d'aquesta ciutat francesa. Hi ha serveis de gran embargadura com el Metro i el Tramvia que connecten la ciutat i àrea des de qualsevol banda. Quatre línies de Metro (totalment accessibles) una xarxa de cinc línies de Tramvies i una altra molt potent d'autobusos urbans que es complementada al centre urbà amb serveis de Trolebus. Tot l'equipament és modern, especialment cuidat i sembla que té una altra eficàcia. El servei de bicicletes de lloguer és pràctic i veritablement impactant. Hi ha 340 estacions de Vélo'v (s'anomena així) i la formen 4.000 bicicletes de lloguer. L'èxit d'aquest sistema és la seva cobertura que agafa un grapat de municipis independents que conformen el concepte de Grand Lyon.
Aquests dies he pogut veure aquestes instal·lacions a …

Lyon, capital del Rhone

Una escapada de setmana per veure una ciutat que tenia pendent d'entrar-hi i passejar-m'hi. Lyon és sempre una ciutat de pas, però convé fer-hi parada i fonda. És una perla europea amb caràcter i força pròpia que la converteix en la segona ciutat de França en tots els àmbits. Amb 500 mil habitants i una àrea urbana de 2,2 milions d'habitants és un guirigall cultural que funciona perfectament. A més està rodejada de rius ben gruixuts, els Saona i el Rhone que se sumen precisament a Lyon. Més turística del que jo pensava és també elegant, senzilla i amable. Té un barri financer conegut com a Part Dieu, però és seu de molt bones empreses escampades en tota la seva àrea urbana. Passar-hi uns dies és relaxant i fer-hi tombs aprens un cop més que les ciutats franceses estan cuidades al detall i d'això sempre s'aprèn.

Putin i els préssecs

Amb tota la qüestió d'Ucraïna i Rússia queda clar que la Unió Europea està fent el papallona, donant senyals de forta debilitat institucional i demostrant a la seva ciutadania i al món que és una veritable olla de grills. A l'hora d'establir les condicions del boicot als productes russos i fer veure que estem enfadats hem aconseguit fer el ridícul, especialment quan cada país ha volgut fer-ho "a la carta", mirant als seus propis interessos, sense que hi hagi una estratègia global europea. França no ha volgut tocar el tema militar perquè té pendent d'entregar una comanda de vaixells de guerra a Rússia i vol cobrar la feina feta. Els alemanys també han fet una llista d'interessos comercials i han procurat que no hi hagi grans pèrdues per la seva economia, i així -cada país- especialment les grans economies que conformen la Unió Europea.
Rússia ha fet una maniobra semblant i tanca portes a productes europeus. En realitat a l'economia espanyola i catalana…

Robin Williams i una banda sonora

Ahir ens va deixar en Robin Williams, un bon actor que vàrem poder veure a moltes pel·lícules fent sempre un paper important envoltat d'optimisme i esperança. Jo el vaig descobrir fent el paper de metge primarenc a "Awakenings", coneguda aquí com Despertares, juntament amb Robert de Niro. Val la pena veure'ls, envoltats això sí de secundaris que són tots ells excel·lents.. D'aquesta pel·lícula també va agradar-me molt la banda sonora, una suite orquestral de Randy Newman.

El programa de Podemos

He llegit el programa de Podemos i s'ha d'admetre que hi ha algunes propostes que els partits polítics convencionals no han estat capaç de plantejar de forma directa i clara. Ells sí que ho fan. Resoldre els problemes d'habitatge de la ciutadania i aturar les escenes de desnonaments que hem viscut i encara vivim és essencial per restaurar algunes normalitats. En temes com la discapacitat la gent de Podemos fa alguns plantejaments que poden ser interessants, però rebutja clarament les associacions, fundacions i d'altres gestors de serveis que són les que fins ara han posat en marxa els serveis -pocs o molts- que hi ha. Aquest aspecte, en l'àmbit de la discapacitat i dependència ha estat abandonat per part dels governs i la ciutadania està enfurismada en aquesta qüestió, sobretot quan la gent ho viu directament a les seves vides, que tard o d'hora és gairebé tothom.
La política de retallades dures que s'ha viscut en l'àmbit sanitari i educatiu han col·lap…

La pantera rosa fa 50 anys

Un capítol qualsevol de la Pantera Rosa que he trobat a Youtube. N'hi ha un bon grapat i repassar-los té molta gràcia, més que tot perquè fa una bona temporada que no en veig cap per la televisió. Clar que també miro poc la tele i per tant no acabo d'estar al cas. La Pantera Rosa fa 50 anys i és una sèrie de dibuixos animats que va arribar aquí a l'any 1963 quan gairebé ningú tenia aparell de televisió. Quan era petit la veia quan la feien -només hi havia un canal- en aquella època que enceníem la tele i després d'un parell de minuts d'apretar no recordo quin botó les imatges arribaven. Penso que l'ironia i el bon gust de la Pantera Rosa encara s'han d'igualar, també les seves contradiccions, les seves penes i les moltes gamberrades que feia. No crec que hagi perdut ni un instant d'actualitat, no estaria malament que sortís de tant en tant per distreure al personal una mica més enllà del que vivim.

Bescanó i el rètol del sí, sí.

No sé com van de quartos els de Bescanó, però el seu Ajuntament ha posat un rètol a l'entrada del seu terme municipal en el que diu Bescanó, Sí, Sí. La veritat, m'estranya que un poble i el seu Ajuntament al capdavant sigui el promotor d'una possible opció democràtica que s'haurà de convocar -està per veure què passa- el 9 de novembre de 2014. Un Ajuntament no pot prendre part en una opció política d'una qüestió que ha d'estar sotmesa a un referèndum. No entenc que això sigui així, vaja, més que tot perquè a Bescanó, amb 4.000 habitants deu haver-hi una mica de tot. Encara que siguin pocs els que optin per altres respostes possibles deuen merèixer tot tipus de respecte i consideració, això semblaria. Per altra banda, m'estranya que sent Xavier Soy el seu alcalde vagin tant llançats en posar en evidència una sola opció en aquest poble. No ho sé, fins i tot els més independentistes de Bescanó sembla que haurien de dir-hi la seva, també per respecte a ells ma…

Santuari de Lord, al Solsonès

El dilluns a la nit, al Canal 33 de la Televisió Pública Catalana varen passar-hi el documental -Viure dalt dels núvols- produït per la televisió alemanya ZDF. Sembla que ja l'havien emès fa uns mesos, quan es va estrenar,  a partir d'aquí s'ha presentat a diferents festivals. En aquesta peça s'hi detalla la vida de quatre ermitans que viuen en aquest santuari del Solsonès, de difícil accés, a prop de Sant Llorenç de Morunys, un dels indrets més fantàstics de Catalunya, als peus del Pantà de la Llosa del Cavall. He trobat aquest reportatge a Youtube, i aquí us el penjo.

La dreta catalana i els seus propietaris

El President d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida ha dit que està preparant un grup de reflexió per centrar-se en la centralitat política, la del mig, segurament la central, la que sigui i allà on diantre sigui. El líder d'aquest partit que fins ara ha estat sempre lligat a Convergència Democràtica de Catalunya hauria d'estar fent alguns exercicis polítics al Cirque du Soleil perquè s'ha de reconèixer que és un trapezista professional. Va plegar uns dies abans de la sotragada d'en Pujol,  -la Pujolada- i va fugir abans de que l'aigua li arribés al coll. Hem d'admetre que és un polític que navega bé i quan veu que el capità i la tripulació estan a punt d'enfonsar-se, agafa les barques d'emergència i se'n va tot sol a buscar terra seca per resguardar-se de la mullada i més que probable pedregada. El cas Pujol és més greu del que la gent es pensa, no només pels fets en sí, també perquè serà el culebrot de l'estiu que segurament ens distraurà du…

Quan el copagament és impresentable

En aquest vídeo de les noticies de Televisió de Girona, l'Albert Carbonell, president de MIFAS fa una denúncia als impagaments que encara té la Generalitat corresponents a l'any 2013, em penso que es refereix a diferents programes de formació. Igualment i com a molt greu, assenyala que els usuaris només es quedaran amb 132 euros mensuals en concepte de diners de butxaca, és a dir, que de les seves pensions la Generalitat els fa una retenció deixant-los només aquesta quantitat per disposar-ne per les seves despeses personals, sanitàries (dentista, ajudes tècniques que no es paguen per part de l'administració), etc... Fins ara aquesta xifra ja era del tot impresentable, de 190 euros mensuals, però sembla ser que el Departament de Benestar i Família imposa més retallades que afecten directament als usuaris, jo diria que a la llibertat dels usuaris, la que es pugui determinar amb 132 euros mensuals que és ben poca cosa. El President de MIFAS ho denúncia i jo ho comparteixo pl…