Ves al contingut principal

Bescanó i el rètol del sí, sí.

No sé com van de quartos els de Bescanó, però el seu Ajuntament ha posat un rètol a l'entrada del seu terme municipal en el que diu Bescanó, Sí, Sí. La veritat, m'estranya que un poble i el seu Ajuntament al capdavant sigui el promotor d'una possible opció democràtica que s'haurà de convocar -està per veure què passa- el 9 de novembre de 2014. Un Ajuntament no pot prendre part en una opció política d'una qüestió que ha d'estar sotmesa a un referèndum. No entenc que això sigui així, vaja, més que tot perquè a Bescanó, amb 4.000 habitants deu haver-hi una mica de tot. Encara que siguin pocs els que optin per altres respostes possibles deuen merèixer tot tipus de respecte i consideració, això semblaria. Per altra banda, m'estranya que sent Xavier Soy el seu alcalde vagin tant llançats en posar en evidència una sola opció en aquest poble. No ho sé, fins i tot els més independentistes de Bescanó sembla que haurien de dir-hi la seva, també per respecte a ells mateixos. 

Tota la qüestió del 9 de novembre de 2014 la miro amb preocupació. Ho dic de debò, més enllà de qüestions polítiques particulars. Convé no perdre el sentit comú aquell que diuen que els catalans tenim, o teníem, perquè ara mateix tampoc sabria com dir-ho. Pel que llegeixo i em comenten, la gent està enfadada, crispada en tota l'atmòsfera política, inclosa la més propera. Un rètol d'aquestes característiques no sembla que ajudi a escampar la boira, la força una mica més i penso que no és massa convenient. En fi, suposo que ells sabran el que fan. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.