Ves al contingut principal

El programa de Podemos

He llegit el programa de Podemos i s'ha d'admetre que hi ha algunes propostes que els partits polítics convencionals no han estat capaç de plantejar de forma directa i clara. Ells sí que ho fan. Resoldre els problemes d'habitatge de la ciutadania i aturar les escenes de desnonaments que hem viscut i encara vivim és essencial per restaurar algunes normalitats. En temes com la discapacitat la gent de Podemos fa alguns plantejaments que poden ser interessants, però rebutja clarament les associacions, fundacions i d'altres gestors de serveis que són les que fins ara han posat en marxa els serveis -pocs o molts- que hi ha. Aquest aspecte, en l'àmbit de la discapacitat i dependència ha estat abandonat per part dels governs i la ciutadania està enfurismada en aquesta qüestió, sobretot quan la gent ho viu directament a les seves vides, que tard o d'hora és gairebé tothom.

La política de retallades dures que s'ha viscut en l'àmbit sanitari i educatiu han col·lapsat al sistema, a més s'han vist de forma molt descarada els interessos de diverses privatitzacions que han provocat un fort desengany als ciutadans. L'altre gran aspecte és la corrupció de les nostres institucions. Tot i que la majoria de polítics són honestos, l'explosió de casos sonats com el del President Pujol fan caure la confiança en el nostre sistema democràtic, ha impactat a tota la societat. Aquesta situació afecta a totes les opcions que governen o ho hagin fet en algun moment. La manca d'honestedat d'alguns representants democràtics en aquest moments és -segurament- el principal problema d'aquest país i pot acabar fins i tot amb la recuperació econòmica, sigui quina sigui aquesta estranya recuperació econòmica que diuen que existeix. 

La gent de Podemos és oportunista, però sobretot s'aprofita del desencant de la resta d'opcions polítiques que han estat incapaces d'afrontar els problemes de cara. El programa d'aquesta opció té alguns aspectes que cal tenir en compte, alguns d'ells cal assumir-los amb compromís. Ara bé, n'hi ha d'altres que són del tot impossibles de complir; l'impagament del deute, la possibilitat de que tothom rebi una prestació com a ciutadà i d'altres, no poden tenir més recorregut que les línies que ho escriuen, no tant perquè no m'agradin el que diuen, és més aviat per l'excés de ciència ficció que hi ha en totes aquestes paraules. Convé tenir present, això sí, que venen i la manera que ho fan és eficaç i fàcil d'entendre. De fet el seu programa té només 36 pàgines i està escrit d'una manera clara tot allò que la gent vol llegir d'un programa electoral. Podemos ha de ser una oportunitat perquè la resta de partits, especialment les esquerres tornin al llenguatge fàcil, clar, i que sigui coherent, però també responsable i seriós. En aquest sentit la gent de Podemos diuen algunes coses que no poden dir i ells ho saben.

L'enquesta que penjo en el lloc de la foto és la que va publicar el diari El Periódico fa unes setmanes, després de les eleccions europees del 2014.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.