Ves al contingut principal

La dreta catalana i els seus propietaris

El President d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida ha dit que està preparant un grup de reflexió per centrar-se en la centralitat política, la del mig, segurament la central, la que sigui i allà on diantre sigui. El líder d'aquest partit que fins ara ha estat sempre lligat a Convergència Democràtica de Catalunya hauria d'estar fent alguns exercicis polítics al Cirque du Soleil perquè s'ha de reconèixer que és un trapezista professional. Va plegar uns dies abans de la sotragada d'en Pujol,  -la Pujolada- i va fugir abans de que l'aigua li arribés al coll. Hem d'admetre que és un polític que navega bé i quan veu que el capità i la tripulació estan a punt d'enfonsar-se, agafa les barques d'emergència i se'n va tot sol a buscar terra seca per resguardar-se de la mullada i més que probable pedregada. El cas Pujol és més greu del que la gent es pensa, no només pels fets en sí, també perquè serà el culebrot de l'estiu que segurament ens distraurà durant molts mesos. Sóc dels que penso -potser m'equivoco- que el procés independentista en queda afectat especialment, però s'haurà de veure, hi ha molts partidaris i molts altres colors. De fet, fins ara el Partit Popular l'ha animat bastant, de manera que l'estratègia que segueixin a partir d'ara, la de ser uns bocamolls poden activar-lo novament sense massa esforços. 

En Duran diu que la reflexió que està preparant és per plantejar candidatures a les eleccions municipals de 2015, la qual cosa fa suposar que els d'Unió aniran per lliure, deslligats dels seus socis convergents, un fet que moltes vegades han insinuat però que mai s'ha produït. És a dir que les properes eleccions municipals seran l'espai que totes les opcions polítiques volen trobar, les de sempre i les noves, les més noves i també aquelles que es disfressen per ser-ho. Des del meu punt de vista seran un guirigall immens, tothom hi quedarà mal enganxat. És molt d'hora encara per dir-ho, però passat aquest mes d'agost s'aniran configurant totes les opcions que hi volen ballar-hi. És evident que Convergència hi tindrà problemes. No és acceptable que surtin dirigents i ciutadans que justifiquin les accions de l'expresident Pujol, fer-ho ens equipara a nacions com l'Argentina i d'altres repúbliques que tenen escassa trajectòria democràtica. La confessió de Jordi Pujol és segurament el fet menyspreable més important que vivim en democràcia a Catalunya en aquests darrers 30 anys i admeto que m'ha impactat i molt, però quedo sorprès d'algunes coses que llegeixo i més encara de qui les signa. Tornant a Duran i Lleida, he de dir que seguir-lo és tot un exercici de geometria política i per distreure al personal té la seva gràcia. Espero que tingueu un magnífic mes d'agost.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.