Ves al contingut principal

La dreta catalana i els seus propietaris

El President d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida ha dit que està preparant un grup de reflexió per centrar-se en la centralitat política, la del mig, segurament la central, la que sigui i allà on diantre sigui. El líder d'aquest partit que fins ara ha estat sempre lligat a Convergència Democràtica de Catalunya hauria d'estar fent alguns exercicis polítics al Cirque du Soleil perquè s'ha de reconèixer que és un trapezista professional. Va plegar uns dies abans de la sotragada d'en Pujol,  -la Pujolada- i va fugir abans de que l'aigua li arribés al coll. Hem d'admetre que és un polític que navega bé i quan veu que el capità i la tripulació estan a punt d'enfonsar-se, agafa les barques d'emergència i se'n va tot sol a buscar terra seca per resguardar-se de la mullada i més que probable pedregada. El cas Pujol és més greu del que la gent es pensa, no només pels fets en sí, també perquè serà el culebrot de l'estiu que segurament ens distraurà durant molts mesos. Sóc dels que penso -potser m'equivoco- que el procés independentista en queda afectat especialment, però s'haurà de veure, hi ha molts partidaris i molts altres colors. De fet, fins ara el Partit Popular l'ha animat bastant, de manera que l'estratègia que segueixin a partir d'ara, la de ser uns bocamolls poden activar-lo novament sense massa esforços. 

En Duran diu que la reflexió que està preparant és per plantejar candidatures a les eleccions municipals de 2015, la qual cosa fa suposar que els d'Unió aniran per lliure, deslligats dels seus socis convergents, un fet que moltes vegades han insinuat però que mai s'ha produït. És a dir que les properes eleccions municipals seran l'espai que totes les opcions polítiques volen trobar, les de sempre i les noves, les més noves i també aquelles que es disfressen per ser-ho. Des del meu punt de vista seran un guirigall immens, tothom hi quedarà mal enganxat. És molt d'hora encara per dir-ho, però passat aquest mes d'agost s'aniran configurant totes les opcions que hi volen ballar-hi. És evident que Convergència hi tindrà problemes. No és acceptable que surtin dirigents i ciutadans que justifiquin les accions de l'expresident Pujol, fer-ho ens equipara a nacions com l'Argentina i d'altres repúbliques que tenen escassa trajectòria democràtica. La confessió de Jordi Pujol és segurament el fet menyspreable més important que vivim en democràcia a Catalunya en aquests darrers 30 anys i admeto que m'ha impactat i molt, però quedo sorprès d'algunes coses que llegeixo i més encara de qui les signa. Tornant a Duran i Lleida, he de dir que seguir-lo és tot un exercici de geometria política i per distreure al personal té la seva gràcia. Espero que tingueu un magnífic mes d'agost.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…