Ves al contingut principal

La mobilitat en el Grand Lyon





En qüestió de mobilitat urbana, Lyon ho fa des d'una perspectiva més general i ho fa des d'un organisme que és diu Grand Lyon que treballa per la mobilitat dels ciutadans que viuen a l'àrea urbana d'aquesta ciutat francesa. Hi ha serveis de gran embargadura com el Metro i el Tramvia que connecten la ciutat i àrea des de qualsevol banda. Quatre línies de Metro (totalment accessibles) una xarxa de cinc línies de Tramvies i una altra molt potent d'autobusos urbans que es complementada al centre urbà amb serveis de Trolebus. Tot l'equipament és modern, especialment cuidat i sembla que té una altra eficàcia. El servei de bicicletes de lloguer és pràctic i veritablement impactant. Hi ha 340 estacions de Vélo'v (s'anomena així) i la formen 4.000 bicicletes de lloguer. L'èxit d'aquest sistema és la seva cobertura que agafa un grapat de municipis independents que conformen el concepte de Grand Lyon.

Aquests dies he pogut veure aquestes instal·lacions a través d'una passejada pel Metro i fer-ho en cadira de rodes no és massa difícil. El metro es automàtic, no hi ha xòfers, però en canvi hi ha gent a les estacions que informen personalment de com resoldre els dubtes. És potser una nova manera d'entendre les polítiques de recursos humans a l'hora de la prestació de serveis públics de qualitat. Per cert, el Metro és més barat que Barcelona i Madrid, parlo dels bitllets senzills a 1,70 euros que és vàlid per a la tornada si es fa poca estona després. Els tramvies són totalment accessibles, són nous i  semblants als de Montpellier i Niça.

La ciutat en general és accessible també, exceptuant algunes zones del barri vell que té llambordes grans i separades, de mal passar-hi amb cadira de rodes manual. En general, penso que Lyon és una manera d'aprendre com s'ha de treballar amb el tema de mobilitat, fent una gran aposta i no fer-ho sols, comptant amb els municipis de l'entorn. Lògicament penso amb Girona i aquí en aquesta qüestió ens hem quedat a mig camí, en fi, ja n'anirem parlant perquè el tema és apassionant. Mirar com ho fan els altres és molt recomanable, fer-ho en una ciutat propera i ben europea és l'exemple.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…