Ves al contingut principal

La mobilitat en el Grand Lyon





En qüestió de mobilitat urbana, Lyon ho fa des d'una perspectiva més general i ho fa des d'un organisme que és diu Grand Lyon que treballa per la mobilitat dels ciutadans que viuen a l'àrea urbana d'aquesta ciutat francesa. Hi ha serveis de gran embargadura com el Metro i el Tramvia que connecten la ciutat i àrea des de qualsevol banda. Quatre línies de Metro (totalment accessibles) una xarxa de cinc línies de Tramvies i una altra molt potent d'autobusos urbans que es complementada al centre urbà amb serveis de Trolebus. Tot l'equipament és modern, especialment cuidat i sembla que té una altra eficàcia. El servei de bicicletes de lloguer és pràctic i veritablement impactant. Hi ha 340 estacions de Vélo'v (s'anomena així) i la formen 4.000 bicicletes de lloguer. L'èxit d'aquest sistema és la seva cobertura que agafa un grapat de municipis independents que conformen el concepte de Grand Lyon.

Aquests dies he pogut veure aquestes instal·lacions a través d'una passejada pel Metro i fer-ho en cadira de rodes no és massa difícil. El metro es automàtic, no hi ha xòfers, però en canvi hi ha gent a les estacions que informen personalment de com resoldre els dubtes. És potser una nova manera d'entendre les polítiques de recursos humans a l'hora de la prestació de serveis públics de qualitat. Per cert, el Metro és més barat que Barcelona i Madrid, parlo dels bitllets senzills a 1,70 euros que és vàlid per a la tornada si es fa poca estona després. Els tramvies són totalment accessibles, són nous i  semblants als de Montpellier i Niça.

La ciutat en general és accessible també, exceptuant algunes zones del barri vell que té llambordes grans i separades, de mal passar-hi amb cadira de rodes manual. En general, penso que Lyon és una manera d'aprendre com s'ha de treballar amb el tema de mobilitat, fent una gran aposta i no fer-ho sols, comptant amb els municipis de l'entorn. Lògicament penso amb Girona i aquí en aquesta qüestió ens hem quedat a mig camí, en fi, ja n'anirem parlant perquè el tema és apassionant. Mirar com ho fan els altres és molt recomanable, fer-ho en una ciutat propera i ben europea és l'exemple.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.