Ves al contingut principal

Argentina Kirchneriana


La senyora de negre és la Cristina Fernández de Kirchner, o sigui, la Presidenta de la República Argentina que avui ha visitat al Papa Francesc per demanar intermediació en el road-show que té el govern d'aquest país amb els fons voltor per un import total que ja desconec i em penso que ells també, però que val la pena no pagar perquè segurament deixaria l'economia nacional congelada del tot. Argentina és segurament un dels països més rics del món; tenen recursos naturals, una extensió vuit vegades Espanya i una força envejable, però lamentablement és un dels llocs on la corrupció està més escampada i consolidada. La Presidenta ho coneix bé perquè ella n'és segurament una de les causes més potents. El mateix Papa Francesc quan era Cardenal de Buenos Aires ho denunciava constantment i qualsevol argentí sap que el govern del seu país és la principal tragèdia nacional tot i ser ben democràtic. La Cristina i el seu Ministre d'Economia estan enfrontats a uns fons d'inversió  que volen cobrar i recuperar els diners que els diferents governs de l'Argentina s'han gastat de manera incerta, tirant d'una operació papanatista per no pagar. No sóc gens entusiasta d'algunes polítiques econòmiques neoliberals, les mateixes, per cert, que el govern de l'Argentina aplica als seus ciutadans, sense transparència i amb enganys bastant seriosos, com ara les dades de la inflació, les reserves de divises o la nacionalització d'empreses que després venen als amics. La Presidenta ha passat per Roma a veure al Papa per demanar-li que hi faci alguna cosa. No sabem què li ha dit, però amb aquesta senyora de Presidenta, l'Argentina ho té com el seu vestit i el seu barret, és a dir ben negre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.